Vicenç Arnaiz Sancho Per Bep Portella Coll

Vicenç neix el 13 de maig de  l’any 1952 al quarter d’Infanteria de Ciutadella. Són pare és Pedro Arnaiz Fernández, amb orígens familiars a Burgos. Arriba a Ciutadella l’any 1943, tinent acabat de sortir de l’Acadèmia d’Infanteria de Guadalajara. Aquí té temps de casar-se el 1944 amb Francisca Sancho Anglada, de bona família, amb llocs com el de Ses Quarterades. La boda la celebra un germà d’en Pedro, el prevere Vicente Arnaiz. Aviat, el 1945, la parella ha de marxar a la llunyana Guinea Continental Espanyola. Hi tindran dos fills i s’hi estaran gairebé cinc anys. El 1950 tornen a Menorca, ell ja és capità i comandant militar a Ciutadella, i és el 1952 quan neix Vicenç. L’any 1960 tota la família (llavors 4 fills)  es trasllada a viure a Barcelona per facilitar-los els estudis superiors. Vicenç estudia el batxillerat al Seminari Diocesà de Barcelona. L’any 1975 es llicència en Psicologia per la Universitat de Barcelona. S’especialitza en la pràctica psicomotriu d’ajuda i en teràpia psicomotriu. A Barcelona fa feina des de l’inici al Patronat Municipal d’Escoles Bressol. D’aquesta experiència és el llibre “L’activitat psicomotriu a l’escola-bressol”, fet amb Rosalia Conesa, Teresa Edo, Merxe Ruiz i Teresa Sogas (Barcelona, 1985). Casat amb Dolors Oller, la parella té dos fills: Roger i Francesc. Ara té tres nets.

Convidat pel CIMe al 1985 torna per quedar-se a viure a Menorca i ocupar-se de la  integració dels infants petits en dificultats. Aconsegueix que el Ministerio de Educación creï un dels primers serveis de l’estat en matèria de integració infantil: Equip d’Atenció Primerenca de Menorca i, des de 1986 hi treballa i el dirigeix. Des del seu lloc de feina intervé en la creació i consolidació del sistema educatiu de primera infància a l’illa, que arriba a ser modèlic al conjunt d’Espanya. Vicenç, a més de la labor professional promou la creació del patronat municipal d’escoletes de Ciutadella. També impulsa la transformació de les guarderies i la creació d’escoles infantils a Ciutadella en una dinàmica que s’estengué a tota Menorca. Promou la formació i atenció a les professionals que s’hi dediquen, la formació i conscienciació de les famílies i, sobretot, la implicació de les institucions locals en la creació d’infraestructures i l’establiment de compromisos a llarg termini per fer possible la consolidació del sistema i el procés de vinculació al sistema educatiu general, no sense dificultats. A partir de l’any 1986 posa en marxa, amb el suport del Consell Insular, l’atenció educativa domiciliar als infants del camp no escolaritzats menors de sis anys. Posteriorment, els “espais familiars”, “tallers de famílies amb dues llars”, “tallers de música”, “ioga amb infants”, que encara avui funcionen.  Ha estat promotor de moviments estatals pel reconeixement i la promoció de l’educació infantil com Coordinadora Estatal de Escuelas Infantiles, Colectivos de Educación infantil, etc.

Arnaiz, membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, multiplica la seva activitat amb conferències, jornades, cursos arreu de l’estat i també a alguns països europeus i a l’Amèrica llatina.  Ha publicat més de 600 articles que apareixen en publicacions generalistes o revistes especialitzades arreu del país. En aquest sentit, ell pertany  a la direcció de les revistes Guix d’infantil i Aula de Infantil i de la col·lecció de llibres “Biblioteca de infantil”. Ha estat director de l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància del Govern de les Illes Balears. En temes de primera infància ha assessorat de forma continuada al Ministeri d’Educació, nombroses administracions locals i autonòmiques, formador de mestres d’Educació Infantil, president de l’Observatori de la Infància y de la Família de Menorca.

Entre les seves obres podem destacar: “Actituds a Menorca enfront de l’embaràs”, amb Anna Sánchez (1990), “Jugant, jugant…” (2004), “Dia a dia, l’ofici de créixer” (2005), “Els trucs del formador: art, ofici i experiència”, obra col·lectiva (2007) “Escolarización y ámbito rural”, “Infàncies: educar i educar-se”, amb Carmen Díez Navarro (2018).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.