Miriam Triay / Ciutadella – El passat dimecres, 18 de setembre, es va complir el primer any en què Menorca Talaiòtica va passar a formar part de la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Un any que Ja som patrimoni mundial, com bé deia la campanya potenciada per l’Agència Menorca Talaiòtica.
Des del setmanari EL IRIS hem pogut parlar amb el Director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer Rotger. Encarregat de proposar les actuacions de l’Agència. I arqueòleg que, pel seu compte, continua fent investigació arqueològica, com la duta a terme sobre els objectes lítics del recinte de Sa Cudia Cremada. Sobre els quals, fa poc, va publicar un article.
MENORCA TALAIÒTICA DIVULGADA
“Un dels dèficits més importants que tenia el patrimoni prehistòric de Menorca, i que encara continua tenint, però en menor mesura, és la divulgació”, afirma Antoni Ferrer. Una divulgació que, com bé recalca, no només fa referència a la que està encaminada al turisme cultural; sinó que, també, a la de dins l’àmbit acadèmic. Molt necessària, i de gran ajuda, per l’intercanvi de coneixement i experiències.
“Durant el darrer any s’han publicat un gran nombre d’articles científics a revistes d’àmbit estatal i internacional”. Uns resultats, i unes fites assolides que són el fruit de la feina que s’ha anat fent aquests darrers anys. I a més d’açò, Menorca Talaiòtica ha assistit a diversos congressos i trobades. Tant dins com fora d’Espanya. “Tenir presència en aquests actes és important per dos motius: perquè també contribueix a la difusió exterior, a donar a conèixer la Menorca Talaiòtica, i perquè nosaltres d’aquestes trobades en podem agafar idees que ens puguin ajudar a millorar la gestió que feim del patrimoni històric”.
Fa temps, llavors, que es persegueix aconseguir la distinció Patrimoni Mundial. Ara, després d’un any d’haver-la aconseguit, i gràcies a la suma d’una sèrie d’accions que han anat fent-se, Menorca Talaiòtica i el patrimoni prehistòric de l’illa, es difonen per diversos indrets del mapa. Viatjant i recollint.
MENORCA TALAIÒTICA ACTIVA
En aquest sentit, cal tenir present que el que es divulga no només és la Menorca Talaiòtica considerada Patrimoni Mundial, sinó que s’intenta donar veu i sortida a tot el patrimoni prehistòric. Açò què vol dir? Doncs que hi ha un total 280 jaciments que són considerats i estan adherits dins la llista de Patrimoni Mundial. Són els jaciments que es troben dins els nou components de la Menorca Talaiòtica. Però, realment, són 1.586 els jaciments arqueològics que trobam avui dia a l’illa.
“Evidentment no tots estan oberts i en procés d’investigació, perquè seria impossible. Però sí que a Menorca presentam un nombre considerable de projectes d’investigació en marxa. I, actualment, n’hi ha 12 d’excavació arqueològica. A més, és clar, d’altres projectes d’investigació que no impliquen l’excavació, com són els estudis de materials ja dipositats en els museus o els estudis de la distribució espaial dels jaciments”.
Però, quina diferència hi ha entre els 280 jaciments considerats Patrimoni Mundial, i la resta? Bàsicament, i per la impossibilitat que tots formessin part del llistat, es van haver d’escollir els més representatius. L’època que s’abastava era des del 1.600 abans de la nostra era, fins a la conquesta romana. I es van voler agafar jaciments que exemplifiquessin aquesta etapa, en tots els aspectes més generals i rellevants. “Els components havien de contenir els jaciments més representatius. Havien de ser bons exemples de la relació entre el paisatge i l’arqueologia talaiòtica. I havien de contenir les diferents estratègies d’ocupació del territori”.
– Torre d’en Galmés
Dels jaciments actuals més destacables, i que formen part d’aquest llistat, el director en destacaria Torre d’en Galmés. Encara que, “tots els projectes que hi ha en marxa sobre prehistòria de Menorca estan aportant dades molt interessants i necessàries”. Aquest jaciment és el més excavat, allà on s’ha fet més feina. I actualment hi ha tres projectes en marxa. A més que compta amb un petit centre d’interpretació que, evidentment, en aquest darrer any s’ha actualitzat, per oferir tota la informació sobre l’adhesió al llistat de Patrimoni Mundial. “Dins les actuacions més recents, hi hem posat una càmera de videovigilància, que s’espera que no sigui la única. I ja hem redactat un projecte d’excavació i restauració del talaiot principal i de les estructures adossades”.
– Senyalització
A més, i dins el que ha volgut destacar n’Antoni Ferrer, també trobam un altre projecte de millora i actualització, en aquest cas, de totes les senyals. “Sense entrar en cap jaciment concret, estem renovant la senyalització que permet al visitant accedir als jaciments”.
Ambdós projectes, gaudeixen de l’ajuda, o s’han presentat per poder-ho fer, del Ministeri de Cultura.
MENORCA TALAIÒTICA RECOMANADA
Cal destacar però, també, i dins les feines que estan en marxa, sobretot, des que som Patrimoni Mundial, les recomanacions que va fer ICOMOS. Aquest òrgan consultiu / assessor de la UNESCO, va ser qui va recomanar la candidatura de Menorca Talaiòtica per entrar en el llistat, però també va fer una sèrie de recomanacions de diversos canvis o modificacions que s’haurien de complir al llarg del temps. I és en el que l’Agència està dedicant la seva majoria d’esforços.
“Actualment ja tenim redactats els plans directors d’alguns jaciments, com Torre d’en Galmés i Son Catlar, que són els dos poblats talaiòtics més extensos de Menorca. Ambdós de titularitat pública. Però ICOMOS ens va recomanar que féssim aquest pla director de tots els jaciments més importants inclosos dins la Menorca Talaiòtica. Dels 280, més o menys un 30 podríem dir que són els més destacats, i són els que anirem treballant en aquest sentit. Ara ja està en marxa el procés de redacció del pla director de Trepucó. I a poc a poc s’aniran fent tots”.
A més, ICOMOS també va recomanar que es fes un estudi sobre l’impacte visual que tenen les línies elèctriques i telefòniques als jaciments arqueològics. I que, una volta fet, s’apliquessin mesures per intentar reduir-lo. Ara s’està en procés de contractació de l’estudi.
I l’altra recomanació que ha volgut destacar el director, ha sigut de fer un estudi de riscos, ja que la UNESCO dona molta importància a que els béns de patrimoni mundial estiguin preparats davant tota possible situació perillosa i de risc. “Açò vol dir fenòmens meteorològics, terratrèmols, efectes del canvi climàtic”. Llavors, aquest estudi, igual que l’anterior, també es troba actualment en procés de contractació.
“Aquestes són les recomanacions en les que estem treballant ara, a més d’algunes altres de menor abast, com seria treure el suport de formigó que hi ha a la taula de Trepucó per donar-li estabilitat, ja que els criteris de restauració han anat evolucionant, i ara es demana un suport de menys impacte visual. Així com el suport d’acer inoxidable situat a la sala hipòstila de la zona sud de la Torre d’en Galmés”.
MENORCA TALAIÒTICA FUTURA
Ara, segons Ferrer, hi ha dues fites clau a assolir, a més de tot l’explicat i el que s’hi afegeixi pel camí:
- Articular un sistema de recollida de dades sobre l’estat de conservació dels jaciments. I sobre els visitants que reben aquests jaciments. Ja que encara ens falten dades en aquest sentit que siguin quantitatives i objectives que ens permetin plantejar actuacions amb coneixement de causa. I durant els propers anys açò s’ha de posar en funcionament.
- Anar disposant del personal necessari per gestionar tots aquests béns. Estem parlant de molts jaciments arqueològics, i, des del punt de vista tècnic, es necessita més gent per poder gestionar-ho tot.
