Miriam Triay / Ciutadella – El mes de març del 2021, l’Ajuntament de Ciutadella publicà una Memòria explicativa del projecte de recuperació de la plaça des Born per als vianants, arran de la qual, demanà participació ciutadana, perquè tothom pogués dir el seu parer.
Davant aquesta tessitura, l’arquitecte ciutadellenc, Jordi Pons Mercadal, decidí estudiar la proposta que feia l’ens municipal, i fer-hi les modificacions que creia més oportunes. Unes que, a més de presentar a l’Ajuntament en forma d’idea inicial, de proposta, el juny del 2021; també foren motiu de conversació amb la Comissió de Patrimoni el mateix mes de juny, i amb la batlessa d’aquell moment, Joana Gomila, l’abril del mateix any.
Ara, després de més de tres anys, l’arquitecte jubilat encara recorda aquelles propostes que va fer. Aquelles converses que es mantingueren. I com res de tot açò ha arribat enlloc. Veient com, encara, davant les propostes municipals actuals, es cau en els mateixos punts que ell considerava ‘errors’, i dels quals avisà.
Des del setmanari hem pogut conversar amb ell d’aquesta proposta feta el 2021, i de com encara és igual de vigent. Una que, en tot moment, Pons recorda, “és la meva idea, la meva forma de veure-ho. No vol dir que no s’hagi d’estudiar en profunditat ni que sigui la manera definitiva de fer-ho”.
UN PLÀNOL CONTROVERTIT
En el document mencionat, presentat per l’Ajuntament de Ciutadella el 2021, s’afirmava que “aquesta plaça [la des Born] no s’ha vist alliberada de la congestió provocada per la constant rotació de vehicles que diàriament hi transiten, amb més trànsit en els mesos d’estiu per la presència de turistes i visitants”.
Davant açò, i amb la voluntat de “recuperar l’esplendor de la plaça perquè esdevengui un espai únic” la seva proposta era mantenir el passeig al mig més elevat, habilitant una zona per als vianants, i una zona perquè puguin circular els vehicles que s’incorporen des de la Muradeta, el carrer Joan Benejam i Vives i els que baixen cap al port [com es veu en el plànol 1; la zona marcada seria la peatonal].
En el següent requadre es presenta l’escrit explicatiu del plànol 2, i que apareix a la Memòria municipal mencionada.
L’àmbit d’actuació es preveu a tota la plaça en qüestió (aproximadament 10.900 m2), de la que es poden realitzar les següents zonificacions:
- Zona 1 – Plaça per a vianants: Es tracta de la zona de la plaça d’ús exclusiu per a vianants (aproximadament 4.500m2).
- Zona 2 – Passeig superior. Es tracta de l’actual passeig elevat del centre de la plaça per a vianants (aproximadament 2.300 m2).
- Zona 3 – Zona de trànsit limitat. Aquest espai ha de combinar l’ús per a vianants i donar continuïtat al trànsit rodat provinent de Sa Muradeta (aproximadament 2.000 m2).
- Zona 4 – Zona d’aparcaments lligat el funcionament de l’Ajuntament com a edifici administratiu (aproximadament 300m2).
- Zona 5 – Zona de trànsit rodat. Aquest espai ha de donar sortida i entrada al trànsit rodat de la zona, provinent de Sa Muradeta i del carrer Joan Benejam i Vives; i a la connexió del carril velo provinent de la plaça des Pins amb la nova plaça des Born (aproximadament 1.200m2).
- Zona 6 – Zona pendent de definir. Aquesta zona podria albergar una bossa d’aparcaments, càrrega i descàrrega, taxi, etc. (aproximadament 1.200 m2).
Així, segons deia Pons al document que va presentar el 2021 a l’Ajuntament: “l’esquema per zones proposat a la memòria municipal [plànol 2] suposa dividir i separar la part més emblemàtica i senyorial de la plaça en vàries zones (rodada, vianants, aparcaments) i tampoc evita el que l’escrit denomina ‘la congestió […] ’. Al meu entendre és important recobrar la continuïtat de l’espai físic de l’antic pati d’armes davant el Palau del Governador i, al mateix temps, dignificar i millorar substancialment l’accés exterior del Teatre des Born, el passeig del Mirador damunt el port” [plànol 3].
LA PROPOSTA DE PONS
El nou esquema proposat per l’arquitecte idò, treia la circulació provinent de Sa Muradeta, evitant la circulació rodada, que passa per davant el Teatre des Born i l’Ajuntament. Evidentment, i com ell destacava i encara destaca, mantenint aquesta circulació necessària per a residents i usuaris. Aquest canvi substancial en el plànol presentat per l’Ajuntament, a més, solucionaria altres problemes, com bé destaca l’arquitecte. Com és l’accés exterior del Teatre des Born, que compta amb sortides d’emergència que es veuen col·lapsades per la circulació. I millorar, així, a més, el Mirador damunt el port, amb un passeig més ampli i digne per als vianants.
A més, i com a punt clau i previ a tot tipus de peatonalització, Pons ja destacava el 2021, la necessària dotació de bosses d’aparcaments tant dissuasives, com a la mateixa plaça, que “hauria de ser generosa, tant per evitar el trauma d’una reducció dràstica com per permetre un fàcil accés a l’escola i a la resta d’edificis administratius i culturals des Born”, a més de per a facilitar el seu trànsit a les persones amb problemes de mobilitat.
Segons ell proposava, tant l’accés a la plaça com una nova bossa d’aparcaments, podien disposar-se al cantó sud, en continuïtat amb el Passeig de Sant Nicolau fins a l’edifici de Correus. Així se solucionaria també la connexió amb la baixada al port i els altres carrers que hi desemboquen des de la Contramurada, com el 9 de juliol, que l’Ajuntament, seguint amb la seva proposta, pensava peatonalitzar i restringir a residents.
Amb la proposta de Pons, “l’actual passeig elevat i l’obelisc quedarien centrats dins la part més exclusiva per a vianants”.
En aquesta proposta, Pons també fa referència a la connexió entre les places des Born i dels Pins, amb “l’ampliació de les voreres a cada banda dels nous aparcaments”, creant així una espècie de rambla cap al Camí de Baix. I eliminant les parades de busos dirigits a les platges.
I l’enderrocament, ja contemplat per l’Ajuntament, del quiosc actualment ubicat a la plaça. Però, i com bé recorda Pons, l’eliminació d’aquest, “no hauria de suposar la construcció d’un nou ‘xiringuito’ enmig de la plaça. El propi Ajuntament compta amb espais prou discrets”, on poder ubicar banys públics.
Així, en l’actualitat, i després de tres anys Pons manté el mateix esquema, la mateixa idea, que ja va presentar, com al més adient per solucionar la situació actual de la plaça. “Des del meu punt de vista abans de fer les coses, s’ha de saber cap a on volem anar. I s’han de tenir en compte totes les passes prèvies a fer abans d’arribar-hi. Com crear una sèrie d’aparcaments, o canviar el sentit de circulació del Camí de Maó. Dues actuacions que, pel que sembla, ja es tenen presents”.
És una llàstima llavors, com bé expressa l’arquitecte, que després de presentar propostes, i de tenir conversacions amb ens i persones de l’àmbit municipal, que semblaven estar d’acord amb els canvis que plantejava, encara es treballi amb el mateix plànol de fa tres anys. Un que, a l’enteniment de Pons, no millorarà la situació de la forma en què l’Ajuntament vol, sinó que, tot i peatonalitzar la plaça, seguirà provocant que la circulació sigui problemàtica i abusiva.
En la seva proposta del 2021, Jordi Pons ja parafrasejava a l’arquitecte Juan Herrero: “la regeneración energética, calidad del espacio público, preponderancia del peatón sobre el automóvil y accesibilidad precisan de proyectos especializados”.
