Aquesta setmana ens fem ressò de la possibilitat que l’escorxador de Ciutadella, únic en tota Menorca que compta amb les instal·lacions adequades per a sacrificar aus, assumeixi una part del volum de la feina que, fins fa pocs dies, feia l’escorxador d’Inca. Açò suposa un viatge pels animals que, enfora de convertir-se en quilòmetre zero, han de travessar el canal per a convertir-se en aliment per l’illa veïna.
I és que el discurs entre el consum de producte local, de casa, i la realitat, suposa bots que valen per a una travesia del Canal de Menorca. En aquest sentit, el Consell Insular de Menorca ja va anunciar, fa uns mesos, una inversió a l’escorxador de Ciutadella. El volum de feina que assumeix el “matadero” és més que significativa, atès que el de Maó està en hores baixes i no disposa dels mateixos serveis que el de la ciutat de ponent.
Ara, als sacrificis diaris que s’hi fan, potser s’hi sumen el dels pollastres arribats de Mallorca, que hauran de fer un viatge d’anada i tornada. Deixant, açò sí, una petjada ecològica molt més important del què hauria suposat sacrificar-los a Inca. Xerrant de productes de quilòmetre zero…i sense poder-los realment oferir a la societat.
Està clar que, perquè realment anem cap a una sobirania alimentària a les Illes, especialment si miram a dins ca nostra, és necessària una cadena amb engranatges que han de funcionar tots: des del petit productor fins a l’administració, que ha d’assegurar els recursos necessaris per a mantenir unes instal·lacions en condicions. Esperem que el cas d’Inca ens serveixi aquí per veure les més que necessàries inversions per aconseguir, realment, productes de quilòmetre zero.
