Albert Cadanet/Brussel·les – Els ministres d’Interior de la Unió Europea abordaran aquest dijous una possible actualització de les lleis de deportació i expulsió dels sol·licitants d’asil a qui se’ls ha denegat la petició. En el marc del Consell d’Afers Interiors que se celebra a Luxemburg, els estats membres debatran sobre la necessitat d’impulsar una nova directiva sobre les polítiques de retorn, més en un context en què 17 països europeus han subscrit aquesta setmana un document -impulsat per Àustria i els Països Baixos- on es defensa que les normes actuals no garanteixen “retorns efectius”. En aquest sentit, demanen a la Comissió Europea un “canvi de paradigma” i que tant les persones que no tenen dret a asil com els països tercers no cooperants siguin sancionats.
El document comença assenyalant que les lleis actuals sobre deportació i expulsió de sol·licitants d’asil sense permís -presentades l’any 2005 i adoptades el 2008- “no reflecteixen les necessitats actuals dels estats membres i els països associats a l’espai Schengen per assegurar els retorns efectius”.
Al mateix temps, indica que la darrera proposta legislativa presentada per la Comissió Europea sobre aquesta qüestió data del 2018. Des de llavors, els diferents estats membres han mantingut discussions sobre possibles reformes, tot i que els debats no s’han concretat en accions legislatives. Fonts diplomàtiques indiquen que la situació està ara mateix “en suspens” i que ha de ser la nova Comissió Europea qui realment pot rellançar el debat.
Sigui com sigui, els països consideren que existeix “un consens” sobre la necessitat de “facilitar i agilitzar els retorns a través d’un nou marc legal basat en una nova proposta de la Comissió”. El document -l’Estat no figura entre els que l’han subscrit- compta amb el suport d’Àustria, els Països Baixos, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Malta, Eslovàquia i Suècia, juntament amb tres països de l’àrea Schengen com són Noruega, Suïssa i Liechtenstein.
Suggeriments a Brussel·les
Si bé en la reunió de ministres d’Interior aquest punt s’abordarà només com un primer debat, la carta dels 17 països emet diversos suggeriments a la Comissió. En primer lloc, demanen un “canvi de paradigma” en les polítiques d’expulsió i deportació. “Les persones que ni tinguin dret a residir a un país han d’assumir responsabilitats; un nou marc legal ha de definir clarament els seus drets i les seves obligacions, i la manca de cooperació ha de tenir conseqüències i ser sancionada”, manifesten.
També parlen de donar resposta als reptes “reals” dels estats membres “tenint en compte la flexibilitat dels països per garantir retorns efectius”, com per exemple a través de la digitalització o de la simplificació de procediments. “Els estats membres i els associats a l’espai Schengen han de ser capaços de dur a terme retorns efectius de migrants en situació irregular respectant plenament els drets fonamentals”, afegeixen.
És per això que demanen a la Comissió Europea que es prioritzi la posada en marxa d’un nou marc legal i que aprofiti “cada oportunitat” per “consultar i implicar” els governs nacionals.
La posició d’Espanya
Espanya, que ha optat per no subscriure el document, considera que ara és moment d’implementar el Pacte de Migració i Asil, aprovat a finals de l’anterior legislatura.
Si bé les fonts diplomàtiques espanyoles consultades defensen un enfocament “preventiu” sobre l’arribada de migrants en situació irregular, també assenyalen que la cooperació s’ha d’estendre en altres àmbits, no només el dels retorns.
Altres qüestions
A banda del debat sobre les polítiques de deportació i expulsió, els ministres d’Interior també analitzaran en quina situació es troba l’espai Schengen, poques setmanes després que Alemanya decidís reforçar els controls en totes les seves fronteres.
Encara dins el marc del Consell d’Interior, els dirigents intercanviaran punts de vista sobre les conseqüències de conflictes exteriors com la guerra d’Ucraïna o els atacs a l’Orient Pròxim i assistiran a la presentació d’un informe per impulsar una proposta legislativa per combatre l’abús sexual a menors.
