Miriam Triay / Ciutadella – Dia 11 d’octubre va ser el Dia Internacional de la Filleta, proclamat així per l’ONU, com a commemoració de l’adopció de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, el 1995; primer document internacional que aborda específicament els drets de les filletes.
Un dia, idò, i en paraules de l’ONU: “per reconèixer els drets de les filletes i els desafiaments únics als que s’enfronten en tot el món”. Un col·lectiu doblement discriminat, i que pateix circumstàncies úniques, per ser infants, i per ser dones. Com bé diuen des de Save the children: “les filletes són víctimes encara més exposades i més fràgils que els fillets, per la seva simple condició de dona”.
Una situació que s’ha vist agreujada davant situacions i contextos de guerra, de conflicte armat; però, també, per la pandèmia mundial de Covid-19, que va generar l’aturada de diversos programes destinats a ajudar a millorar la situació d’aquestes filletes.
Des de Nua hem volgut redactar aquestes pàgines, donada la proximitat amb la data mencionada, però sobretot, per la importància del tema, les desigualtats que encara pateixen les filletes, i que es poden veure arreu del món. Per recordar la rellevància de dates com aquesta, que permeten fer un crit a la justícia, a la igualtat, al compliment dels drets declarats per entitats internacionals com l’ONU. Un discurs que no ha de quedar en un únic dia, i que no hauríem d’oblidar.
“EL CAS ESPECÍFIC DE LES FILLETES”
Són moltes les entitats sense ànim de lucre que destinen la seva activitat a la protecció de l’infant. Per la important discriminació i maltractament dels drets, que pateix aquest col·lectiu concret. Però són aquestes mateixes, o d’altres més específiques, les que destinen part dels seus esforços a les filletes. Al seu cas específic. Com bé titula l’apartat d’un dels estudis de Save the children, ‘El cas específic de les filletes’. Ja que, encara que infants, també són dones.
Però, quins són els drets de les filletes que se segueixen vulnerant a dia d’avui arreu del món? En què es basen aquestes organitzacions quan analitzen la seva situació? Doncs, seguint amb els informes presentats per aquestes entitats, i els drets que els pertoquen en general com a humans, i específicament com a filletes, presentam, a continuació, un llistat genèric.
Matrimoni primerenc forçós
No és una sorpresa per ningú que les filletes segueixen sent víctimes de matrimonis forçats. Segons Unicef, “si bé la freqüència amb la que es realitza aquesta pràctica s’ha reduït en tot el món -d’1 de cada 4 filletes que es casaven sent filletes fa deu anys, a aproximadament 1 de cada 5 en l’actualitat-, el matrimoni infantil segueix sent una pràctica generalitzada”.
Les dades, però, són impactants. Pel que presenta Unicef: En tot el món, més de 650 milions de filletes i dones vives avui dia, es van casar abans dels 18 anys. Cada any, almenys 12 milions de filletes es casen abans de complir els 18. Açò suposa 28 filletes cada minut. Una de cada cinc filletes està casada, o en parella, abans dels 18. En els països menys desenvolupats, aquesta xifra es duplica: El 40% de les filletes es casen abans dels 18 anys, i el 12% es casen abans dels 15.
A més de ser forçat, de suposar una violació de l’interès superior de la filleta; el matrimoni a una edat precoç suposa una sèrie d’implicacions que afecten greument el seu bon desenvolupament. Ja que la gran majoria d’aquestes no solen tornar a l’escola, dedicant-se al manteniment de la llar; els embarassos prematurs impliquen més riscs; i sol esdevenir en situacions de violència, sigui domèstica, o per part de la família, en cas d’oposar-se.
Mutilació genital femenina
Tampoc és cap sorpresa que la mutilació genital femenina segueix sent una pràctica habitual en segons quins llocs. Ja que, i encara que es tracti d’una pràctica reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans, persisteix. A més, independentment d’on o de com es practiqui, la mutilació genital genera danys físics i psicològics extrems.
Existeixen molts factors que contribueixen a la pervivència d’aquesta pràctica. Segons Unicef: “algunes societats la veuen com a un ritual iniciàtic; altres la utilitzen per reprimir la sexualitat de les filletes o salvaguardar la seva castedat. Ni l’islam ni el cristianisme donde suport a aquesta pràctica, però és habitual que es recorri als texts religiosos per justificar-la”. Normalment, en els llocs on aquesta pràctica està més estesa, no fer-ho suposa que les famílies s’enfrontin a l’ostracisme, a la marginació social, i que les filletes s’exposin al risc de no ser aptes per al matrimoni.
Amb dades d’Unicef, s’estima que uns 200 milions de dones i filletes en tot el món -concretament de 31 països, en tres continents- han patit algun tipus de mutilació genital femenina, moltes d’elles abans dels 15 anys. L’UNFPA (Fons de Població de les Nacions Unides) calcula que més de 4 milions de filletes corren el risc de ser víctimes de l’ablació genital cada any. El 2021 es va pronosticar que al llarg de la present dècada podrien produir-se 2 milions de casos addicionals de mutilació genital femenina a causa del tancament d’escoles i a la interrupció dels programes que protegeixen a les filletes d’aquesta pràctica, tot açò provocat per la pandèmia.
Violació
Seguint amb les formes de vulnerar els drets de les infants arreu del món, entram dins una de les temàtiques més tractades quan es parla de violència i discriminació contra la filleta i la dona: La violació. Un fenomen que, considerat crim de la humanitat, es generalitza cada vegada més en tots els conflictes, i té greus conseqüències.
Segons dades d’Unicef, 1 de cada 20 al·lotes de 15 a 19 anys ha patit relacions sexuals forçades. I ONU Dones estima que, gairebé 1 de cada 4 adolescents de 15 a 19 anys que ha mantingut una relació ha experimentat violència física i/o sexual per part de la seva parella. Es calcula que 15 milions d’adolescents han sigut víctimes d’abús i violacions en tot el món.
Concretament a Espanya, el 3,4% de les dones ha patit violència sexual abans dels 15 anys, i en aquesta mateixa franja d’edat un 8,7% ha sofert violència física fora de la parella, segons l’associació URDA Spain.
Aquesta situació es pot veure en context de conflictes armats, ja que, i com ja hem dit abans, la vulnerabilitat de les filletes augmenta. En moltes ocasions, la seva implicació és com a esclaves sexuals. Segons dades de Save the children, “són gairebé 120.000 les filletes (el 40% dels fillets i les filletes soldats en el món), que estan implicades en les forces combatents, com a soldats, espies, i en moltes ocasions com empleades domèstiques i esclaves sexuals”. Així, com també, en el cas dels matrimonis forçats.
En altres casos les utilitzen en la trata de dones i filletes que, com tots sabem, és un mercat il·legal on són venudes amb fins d’explotació sexual. Només a Espanya, segons Save the children, es calcula que hi ha 45.000 dones i filletes afectades.
Dret a la vida, educació i salut
Les filletes, per tant, són un col·lectiu especialment vulnerat per la seva doble discriminació, d’infant i dona. En aquest sentit, el dret a la vida es vulnera molt més en el cas de les filletes, ja que moren més filletes que fillets abans de complir els cinc anys.
D’altra banda, hi ha països on les filletes s’enfronten a molts obstacles per rebre una educació. Ja que les famílies prefereixen que es quedin a casa per ajudar a les tasques de la llar. Segons la UNESCO al món hi ha 31 milions de filletes que estan sense escolaritzar. De les 774 milions de persones analfabetes que hi ha en el món, unes 500 milions són dones. Situació que s’acompanya, normalment, dels matrimonis forçats, o dels embarassos precoços, així com la violència i l’abús sexual.
I també és més difícil per les filletes accedir a una bona nutrició i atenció mèdica, a més que, i per tot el dit anteriorment, estan més exposades a situacions de risc quant a salut. Com la transmissió de MTS (malalties de transmissió sexual), o la infecció a causa de la mutilació genital, per exemple.
Drets que en països com el nostre gairebé donam per fet -encara que, i com hem vist, no estan a disposició de tothom-, però que en altres llocs del món, és habitual que es vulnerin. Filletes, infants i dones, víctimes d’un món doblement discriminatori. Però que, i a poc a poc, gràcies a entitats com les mencionades, o als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), per al 2030, s’estan reduint les xifres de vulneració. Calen dies com l’11 d’octubre per recordar, per lluitar i per seguir alçant les veus. Per ajudar, de la manera que ens sigui possible, i no ignorar.
Des del grup Setmanaris i Revistes cancel·lam tot tipus de vulneració dels drets tant als infants, com a les dones, i concretament a les filletes.
