Fa uns mesos vaig participar en un ritual de benvinguda d’un nounat.
Va ser una trobada de dones disposades a entregar la seva bondat i amor a la dona embarassada a qui se li feia el regal. Va ser un espai carregat de màgia i energia on l’únic objectiu era el donar i el rebre. Va ser una estona dedicada exclusivament a la dona i a la rebuda del seu fill per fer explícit el suport real que hi ha a l’altre costat de la pell.
Pot semblar molt místic, o fins i tot bruixeria, però les sensacions que es van viure en aquell espai tan femení va ser una revolució emocional per a totes.
La dona embarassada mai ha estat sola al llarg de la nostra historia evolutiva. La comunitat de la tribu és el pilar de la societat que tenim ara. Existeix el concepte de ALLOCARE per fer referencia a aquesta criança compartida i s’han fet estudis per determinar quin impacte té per la mare i la criatura tota aquesta xarxa de suport.
En un estudi del 2022 explica que la reproducció cooperativa permet a reduir els símptomes depressius de la mare ja que ajuda a equilibrar les sensacions entre la competència per els recursos i la cooperació familiar. En un altre estudi del 2018, senyala que les mares dediquen el 57% de les cures dels nadons i altres cuidadores el 43%, aportant a la mare la flexibilitat entre les demandes competitives i les de cures tant de nens majors com els més petits.
Llavors, la comunitat, la tirbu, la xarxa… ho podem dir de la manera que vulguem, SEMPRE aportarà un benefici per la mare, per el nadó i per la societat.
