“Retornes a la casa de camp que has habitat cada estiu des de que tens memòria…” Així comença la magnífica darrera novel·la de na Maite Salord, que m’ha agradat molt. Una novel·la que enganxa perquè va penetrant a poc a poc en la història de n’Àngela, una empresària de la industria del calçat. Aquesta casa de camp ja l’ha venuda, juntament amb el seu germà, a uns estrangers. M’ha agradat l’habilitat amb què l’autora ha aconseguit que el pas del present al passat al llarg de l’obra es faci d’una manera natural, fluida sense ruptura i amb agilitat. Normalment els “flash back”, m’incomoden. També he gaudit de les descripcions poètiques d’un món rural menorquí que s’està esvaint, dels mots minuciosament escollits que recreen brillantment aquest paisatge mediterrani on destaca el safareig, tan característic dels fora viles d’un temps, on nedaven uns peixos vermells i on els al·lots xipollejaven a vegades dins l’aigua bruta. Amb aquesta obra també he de dir que he hagut d’emprar el diccionari per eixamplar el meu pobre vocabulari, -quantes paraules i expressions noves per a mi. Això és el que fa la riquesa d’una lectura.
D’altra banda trob que aquesta novel·la retrata molt bé el món d’aquestes famílies benestants on imperen la tradició, l’obligació de seguir el camí traçat i el patriarcat, del qual dos dels seus membres com n’Àngela i un del seu germans necessitaven fugir, cadascun a la seva manera.
N’Àngela també té als meus ulls, una mica de n’Emma Bovary, l’heroïna d’Honoré de Balzac, que va voler gaudir d’un amor infidel fugint de la rutina del seu matrimoni.
En definitiva, es tracta d’una lectura del tot recomanable amb un caire filosòfic perquè ens fa reflexionar sobre les circumstàncies de la vida i de la sort de poder elegir en tota llibertat el camí que volen seguir.
És la modesta opinió d’una lectora assídua i apassionada.
