El Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears (CAFFIB), òrgan col·legiat consultiu de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural en matèria de protecció d’espècies, s’ha reunit avui després de cinc anys sense fer-ho. Entre els seus membres, el CAFFIB compta amb representants del Govern, dels consells insulars, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de diferents entitats i organitzacions dedicades a la investigació i conservació.
Un dels principals temes que s’ha tractat en la sessió ha estat l’actual situació dels plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades de les Illes Balears, tant els de fauna com els de flora. En aquest sentit, s’ha discutit quina hauria de ser la priorització a l’hora de redactar i tramitar els nous plans durant aquesta legislatura. També s’ha iniciat la renovació de les comissions de fauna i de flora, així com ho marca el reglament del CAFFIB.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, vicepresidenta del Consell Assessor, ha recordat que els actuals plans, majoritàriament redactats el 2019, han estat el document marc de referència que ha utilitzat el Govern per executar actuacions de conservació i recuperació d’espècies amenaçades durant els darrers anys, “però actualment era prioritari i necessari revisar-los i iniciar novament la tramitació per ser aprovats de manera formal”.
Durant la sessió s’ha presentat una proposta d’inclusió de dues noves espècies dins el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció en la categoria de «Vulnerable»: la coablanca (Oenanthe oenanthe) i la mèrlera vermella (Monticola saxatilis), sol·licitud que havia estat presentada pel GOB. Aquesta proposta ha estat informada favorablement pel Consell Assessor i pròximament s’aprovarà formalment per resolució del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, la declaració d’aquestes espècies com a vulnerables.
A les Illes Balears aquestes dues espècies estan lligades a ambients d’alta muntanya, principalment a la serra de Tramuntana. En el cas de la mèrlera vermella, a penya-segats i roquissars d’escassa vegetació; i en el cas de la coablanca, a hàbitats desarborats i carritxars d’alta muntanya. Ambdues espècies estan presents al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, aprovat pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer.
La justificació per aquest canvi de categoria ha estat el descens que han patit les seves poblacions. La població de mèrlera vermella ha sofert una caiguda molt forta en els darrers anys. Així, dels set territoris que es detectaren el 2013 es va passar a només quatre l’any 2020 (declivi del 33,3%). Passats deu anys, el 2023, no s’ha detectat cap territori. En el cas de la coablanca la baixada quant a territoris coneguts encara és més forta, de 30 el 2013 a només 10 el 2023 (declivi del 67%), tot i que l’espècie encara s’ha pogut trobar nidificant a l’arxipèlag.
Per altra banda, també s’ha discutit sobre la importància de reglamentar el Catàleg Balear d’Espècies Exòtiques Invasores. S’ha de recordar que aquestes espècies són la major amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes insulars.
Nomenament del nou president
La reunió també ha servit per presentar el nou president del CAFFIB, Guillem X. Pons i Buades, doctor en Biologia i professor del Departament de Geografia de la UIB (dins l’àrea de coneixement de Geografia Física). Autor de més de 300 treballs, entre llibres i articles i com a editor científic, Pons treballa actualment en línies de recerca relacionades amb la gestió i planificació d’espais naturals, la biogeografia actual i històrica, la geomorfologia i la taxonomia de distints grups zoològics, la paleontologia d’invertebrats i la bioespeleologia.
