La situació de les nostres marines, boscos, és de cada vegada més preocupant per la seva deixadesa i, perquè antany hi havia diferents activitats que tenien com modus de supervivència i de feina econòmica els boscos.
Oficis com els dels araders, carboners, forners de calç, i inclús la gent del poble que anava a fer llenya per a les cuines de carbó, xemeneies, etc, tenien com a centre de la seva activitat els boscos i les marinesque ara estan molt deixades de la mà de Déu, amb el risc d’incendis que açò suposa.
Tots hem vist indrets on any rere any arbres caiguts s’estan podrint allà mateix des de que van ser tombats per una Dana o un cap de fibló, amb el perill que açò suposa.
Cercar rendiments alternatius i sostenibles a les marines és una de les feines que haurien d’estudiar les Administracions locals i la insular, cercant alternatives que permetin que els boscos de Menorca vagin més nets i a la vegada més segurs en cas d’un incendi.
S’ha posat més d’una vegada damunt la taula la creació de biomassa, de combustible alternatiu a manera de pellets, sense que de moment hi hagi resultats visibles.
Un altre tema preocupant és la manca de relleu generacional a oficis relacionats amb la fusta, des dels araders, que entrevistam a aquesta edició, als fusters, ebenistes i mestres d’aixa.
Potser és ben hora de diversificar l’oferta formativa fomentant i donant facilitats als aprenents d’oficis tradicionals, perquè al pas que anam ens convertirem en una illa de cambrers, recepcionistes, cambreres de pis i, pel que estam veient, influencers, aquests darrers, com diu la saviesa del nostre refranyer, són aquells que volen viure a la babal·là.
