Joan neix a Ciutadella el 1827. És fill del propietari i advocat, Pere Trèmol i Llinyà (Ciutadella, 1797), un dels majors contribuents de Ciutadella, i de Margarita Faner Llambias (Ciutadella, 1797). Es llicencia en jurisprudència (Madrid, 1854). És propietari i advocat, com son pare. Durant uns 9 mesos és administrador de l’estafeta de Correus de Ciutadella (1857), després fa sis anys de jutge de pau suplent i sis més de jutge de pau titular (fins a 1871). Lliberal i monàrquic, l’any 1869, ja en la Gloriosa, entra de regidor per la candidatura del “Comité de Conciliación”, lliberals dirigits per Camilo Mojón. En 1871 es presenta pel Partit Unionista i, el tres de març de 1872, és elegit alcalde de l’Ajuntament de Ciutadella i president del Círculo Liberal. Exercirà l’alcaldia fins a 1874. El 1875 assisteix -és l’únic representant de Balears- a la famosa assemblea del Partit Constitucional que se celebra a Madrid, convocada per Sagasta. Ja en la Restauració, es presenta, el 1881, a les eleccions de diputat a Corts, en competència amb Joan Taltavull García: ambdós són monàrquics més o menys lliberals, però l’elecció es planteja en realitat entre Maó i Ciutadella. Trèmol és elegit diputat per 453 vots a 321 (només votava segons qui, llavors). Taltavull guanya a Maó, Alaior i Mercadal, però perd a Ciutadella, on Trèmol obté 284 vots i ell només 2. De la seva època a Madrid són de destacar la declaració del port de Maó com de primera classe, la construcció de la nova carretera des de la Costa Blanca fins a Ciutadella, la creació d’una Direcció de Sanitat a Ciutadella. A part de les seves propietats i activitat política, Trèmol també tenia la fàbrica de rajoles La Ciudadelana. Acaba de diputat el 1884. En unes noves eleccions, el 1886, ell, que es presenta pel partit de Ruiz Zorrilla, s’ha d’enfrontar al republicà, Rafel Prieto i Caules, que el guanya clarament. Perdut l’escó a Corts, és anomenat Delegat del Govern a Menorca, càrrec que ocupa només per espai de setze mesos, substituït per Leon Albareda. Trèmol és soci de l’Acadèmia de Jurisprudència de Madrid i de l’Institut Agrari Sant Jordi, de Barcelona, A més, és comendador de l’Ordre d’Isabell II. Ja allunyat de la política, el 1890 treu les oposicions per ser escrivent-secretari del jutjat de primera instància i instrucció del partit judicial de Menorca i trasllada la seva residència a Maó. Ocupa aquest lloc fins que mor, el 9 de març de 1910, al lloc de Binisafua, on residia. Amb un seguici d’honor, és acompanyat a la sortida cap a Ciutadella, on serà inhumat. El 1871 s’havia casat amb Àgueda Carrió Martorell (Ciutadella, 1844), amb qui va tenir Pere Trèmol, casat amb Elvira Orfila. Ells van tenir Joan Trèmol Orfila, mort el 1920; Àgueda Trèmol Orfila, casada amb Frederic Cardona Thomàs, de la naviliera maonesa, Pere, Elmira i Francesc Trèmol Orfila. No he pogut haver cap foto de Joan Trèmol, per això he posat una foto de Binisafulla (Sant Lluís), lloc on va morir. Aquesta és Binisafua d’en Cardona, també hi ha Binisafulla Vell i Binisafulla Nou. Supòs que el lloc és el de la foto, perquè Cardona van ser els seus descendents. Com sempre dic, si algú pot aportar més informació o correccions, encantat.
Fe d’errades. La setmana passada deia que els Vivó Bonet eren nebots del notari Anglada Bonet, quan eren fills de cosins. També vull agrair a Pere Florit Anglada tota l’ajuda rebuda per fer la biografia i la magnífica fotografia que ens va ajudar a fixar la memòria del personatge Miquel Vivó Bonet.
