C.M / Ciutadella – El Tribunal Superior de Justícia de les Illes ho confirma: la denúncia d’un vesí de Ciutadella que va haver de suportar durant més de deu anys les molèsties ocasionades pels renous d’un bar al nucli antic és una qüestió de drets fonamentals. El TSJIB revoca la interlocutòria del Jutjat Contenciós número 3 de Palma, que pretenia que es tractava d’una simple qüestió de legalitat ordinària i que va arribar fins i tot a advertir el denunciant amb l’arxiu de les actuacions si no ho feia, i ordena que el procediment es segueixi pel tràmit especial dels drets fonamentals.
La demanda es dirigia contra l’Ajuntament de Ciutadella per la presumpta inactivitat municipal davant les denúncies reiterades del vesí per l’incompliment dels horaris establerts, el que aniria, segons l’advocat, José Ojuelos Gómez, contra el dret fonamental del seu client reconegut a l’article 18.2 de la Constitució.
El Jutjat Contenciós va declarar la inadeqüació del procediment i va donar deu dies al denunciant per a sol·licitar la seva transformació en un procediment ordinari. La resolució del TSJIB capgira, però, completament la situació.
El vesí havia denunciat l’Ajuntament per la seva “passivitat” i “inactivitat” després de presentar reiterades denúncies durant anys pels renous i molèsties patits en el seu domicili per l’activitat del bar Stand-By, abans conegut com L’infern. Denunciava l’incompliment de l’horari de l’activitat i la desídia del consistori.
Contenciós
En la demanda, presentada el passat 27 de febrer, el vesí exposava, en concret, que durant més de deu anys havia suportat a ca seva renous sense que l’Ajuntament “actuàs amb efectivitat i realitzàs les actuaciones corresponents per a resoldre el problema”. El denunciant explicava que els nivells de renou en ambient exterior sobrepassaven els límits permesos en 23 i 21 decibels (dB), i en els espais interiors de la casa en 14 i 11 dB, el que suposava, segons la seva denúncia, una infracció molt greu de la Llei de contaminació acústica de les Illes de 2007.
El vesí havia denunciat l’Ajuntament per la seva “passivitat” i “inactivitat” després de patir durant 10 anys en el seu domicili els renous i molèsties causats per l’activitat del bar Stand-By, abans conegut com L’infern
Tot plegat, per al vesí denunciant, constitueix una situació d’il·legalitat absoluta que es projecta sobre els drets fonamentals, en particular, el dret a la inviolabilitat domiciliària de l’article 18.1 de la Constitució espanyola, i afecta la seva vida i la de la seva família, atès que la situació es perllonga durant tota una dècada. Demanava, en conseqüència, que es declarés que la inactivitat de l’Ajuntament incorre en infracció del ordenament jurídic, vulnerant els seus drets susceptibles d’empara constitucional, i se’l condemnés al compliment de les seves obligacions.El fiscal va argumentar que, en base als documents aportats per l’Ajuntament, no podia entendre’s que hi hagués hagut passivitat per part del consistori. La corporació va considerar, també, que el tràmit processal hauria de ser, en tot cas, el previst en el procediment ordinari, ja que no s’havia afectat cap dret fonamental del vesí. Sentència
En la seva sentència, la Sala del TSJIB és, però, clara. Diu que no es pot descartar “ab initio i de forma evident i clara una connexió amb el dret fonamental del
article 18.2 de la Constitució”. El tribunal recorda que “el dret al descans forma part del dret a la inviolabilitat del domicili”, com ja ha dictat la Sala en diferents sentències. “L’administrat”, diu, “té dret a què aquest tipus de conductes siguin perseguides i represes per la Administració, la qual, per una banda, té el deure de vetllar pel descans veïnal, i per l’altra, a què l’exercici de les activitats que es duen a terme al seu municipi es realitzin sempre dins del marc legal que estableix lanormativa”. El vesí denuncià que els nivells de renou a l’exterior sobrepassaven els límits permesos en 23 i 21 dB, i en 14 i 11 dB en el cas dels espais interiors de la casa
El TSJIB recorda que, tal com s’afirma a la mateixa interlocutòria del Jutjat Contenciós, en aquest cas “no es pot afirmar ni negar la lesió d’un dret fonamental, perquè això ha de ser ineludiblement respost en el moment de la sentència i no en la fase on només es valora si els fets tenen o no una connexió amb un dret fonamental”. “Per això”, afirma, “hem de rebutjar l’afirmació que apareix a la interlocutòria al voltant de la inexistència de vulneració del dret fonamental de l’article 18.2 de la Constitució. Aquesta qüestió substantiva -prossegeix- haurà de ser resolta en sentència després de la valoració de totes les argumentacions i la prova que es practiqui en el seu dia”.
El TSJIB veu clar que les queixes exposades pel vesí formen part del debat que suposa patir molèsties acústiques i el dret al descans al seu domicili, “i tot això, en poder quedar afectat l’articled 18.2 de la Constitució, es compleix la connexió que permet la utilització d’aquest procediment especial de protecció dels drets fonamentals”.
Per al TSJIB, el vesí “té dret a què aquest tipus de conductes siguin perseguides per la Administració, la qual, per una banda, té el deure de vetllar pel descans veïnal, i per l’altra, a què l’exercici de les activitats al seu municipi es realitzi dins del marc legal“
A més, recorda que un cop admès a tràmit el procediment per part del Jutjat, amb el consentiment de les parts pel que fa al tràmit processal preferent, “no és admissible que el Jutjat (Contenciós) d’ofici revisi l’admissió a tràmit que es va acordar en el seu dia i conclogui la inadequació procedimental”.
“En efecte”, diu el TSJIB, “un cop acceptat (en el seu dia) per l’Ajuntament i pel Ministeri Fiscal que el procediment per a la protecció dels drets fonamentals era l’adequat per a la tramitació, ja només cal donar una resposta substantiva al debat plantejat, és a dir, resoldre si va existir o no afectació real i efectiva del dret fonamental de l’article 18.2 de la CE”.La Sala del TSJIB recorda, finalment, que s’ha d’emplaçar “de manera immediata” al titular del bar Stand-By perquè pugui exercitar, si així ho troba, el seu dret de defensa.
