Recordant aquests dies que el Santuari de Maria Auxiliadora ja tenia la seva església abans que es fundés la comunitat salesiana, construïda el 1893, trob d’interès el que dita Comunitat ha deixat escrit aquest diumenge al Full dominical: “Reafirmam el lema inspectorial d’aquest curs, “Som Futur”. Un futur que aposta per la innovació pedagògica, l’acompanyament, la formació en valors, les activitats lúdiques i esportives, la solidaritat i l’educació cristiana de la joventut,…”.
Sant Joan Bosco deia paraules molt assenyades: Si volem induir els nostres deixebles a complir els seus deures, no oblidem mai que fem de pares d’aquests jovenets que estimem… Quantes vegades, en la meva no curta vida, m’he hagut de convèncer d’aquesta gran veritat! Més fàcil és enfurismar-se que tolerar, més fàcil és amenaçar un jovenet que no persuadir-lo; arribaré a dir que a la nostra impaciència i a la nostra supèrbia resulta més fàcil castigar els joves rebels que no esmenar-los amb una paciència suau i ferma a la vegada… Procureu que ningú no pugui creure que se us emporta un apassionament… Que en la nostra ànima no hi hagi excitació, que en els nostres ulls no hi hagi menyspreu, que en la nostra boca no hi hagi befa….
La vida de Sant Joan Bosco abraça quasi la totalitat del segle XIX. El que comentava un sant seguit i admirat per St. Joan Bosco, sant Francesc de Sales: Un sant trist és un trist sant, no es pot dir ni d’aquest sacerdot italià ni, per a mi, de la majoria dels salesians que he conegut i conec col·laborant avui amb ells en no poques tasques pastorals diocesanes.
Sant Joan Bosco va fundar la Societat de Sant Francesc de Sales (la Congregació religiosa dels salesians) i, amb l’ajut de Maria Mazzarello, l’Institut de Filles de Maria Auxiliadora. Va néixer a Becchi, prop de Castelnuovo d’Asti, el 16 d’agost de 1815, i va morir a Torí als 72 anys, era el 31 de gener del 1888. Fou ordenat capellà el 5 de juny de 1841. La seva mare, Margarita Occhiena, va enviudar quan el seu fill tenia sols dos anys. I per desig del seu fill es va convertir en mare de tots els joves que vagaven pel carrer.
N’estic convençut que qualsevol Centre i Col·legi salesià, seguint l’esperit del seu fundador, sols pot tenir una intenció primordial: fer de la seva casa una casa per als joves. D. Bosco deia: És suficient que sigueu joves per estimar-vos amb tota la meva ànima. I retenc el que ell expressava: Faig consistir la santedat en ser feliç. Si la santedat consisteix en ser feliç, qui pot no desitjar ser sant?
Convid a viure dos consells seus: “La dolçor en el parlar, en l’obrar i en reprendre, ho guanya tot i a tots” i “Alegria, estudi i pietat. Aquest és el millor programa per ser feliç”.
