El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, ha aprovat en una sessió extraordinària aquest dimecres el Projecte de llei de pressuposts generals de les Illes Balears per a l’any 2025, que s’ha establert en 7.469,1 milions d’euros. En els pròxims dies iniciarà la corresponent tramitació parlamentària per aprovar-se definitivament abans que finalitzi el 2024, i entri en vigor així l’1 de gener de 2025.
Aquesta xifra representa un augment de 148,4 milions (2 %) en comparació a l’aprovada per a l’exercici de 2024. El pressupost no financer, al qual el Parlament va donar llum verda el passat dimarts 22 d’octubre, ascendeix als 6.562,88 milions (197,4 milions més, un 3,01 %), i el pressupost financer, que servirà per finançar deute, se situa en els 906,3 milions (un descens de 48,9 milions en comparació als pressuposts de 2024, una caiguda del 5,1 %).
La despesa social, la destinada a Educació, Salut, Serveis Socials i Habitatge, serà la més alta de la història (4.447,8 milions d’euros), de manera que supera en 225,4 milions la del 2024 (+5,3%). El pressupost d’Educació serà de 1.416,5 milions d’euros, 63,8 milions més que el 2024 (4,7 %). Pel que fa a l’àrea de Salut, tindrà un pressupost de 2.455 milions d’euros, 86,7 milions més (3,7 %). El pressupost per a Serveis Socials serà de 389,6 milions d’euros, 37,1 milions més que l’actual exercici (10,5 %), i el destinat a Habitatge será de 186,7 milions, el que suposa un augment de 37,8 milions (25,4 %).
Bona part d’aquests increments s’explica per les mesures que ha implantat el Govern de les Illes Balears per assegurar la captació i fidelització dels treballadors públics d’aquestes àrees, i garantir així la prestació d’uns serveis públics de qualitat per als ciutadans. Entre aquestes mesures, destaquen la reactivació de la carrera professional a l’àmbit sanitari, la contractació de 770 docents i 74 psicòlegs als centres educatius o la posada en marxa de plusos de difícil i molt difícil cobertura per cobrir el màxim de places a totes les illes.
Un altre increment substancial es produeix en el fons d’inversió del cicle de l’aigua, ja que passa dels 145,1 milions del 2024 als 160,2 milions del 2025. Una xifra a la qual se li haurà de sumar els fons de l’Impost de Turisme Sostenible després de l’aprovació del repartiment a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible.
D’altra banda, el factor d’insularitat del Règim Especial de les Illes Balears comporta 127,8 milions d’euros, que es divideixen de la manera següent: 59,18 milions per a la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat; 28,9 milions per a la Conselleria de Salut; 14,76 milions per a la Conselleria d’Educació i Universitats; 8,05 milions per a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; 7,45 milions per a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural; 5 milions per a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua; 2,8 milions per a la Conselleria de Famílies i Afers Socials; i 1,69 milions per a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.
Per la seva part, el finançament per als consells insulars, que ve determinat per la Llei 3/2014, se situa en 546,7 milions d’euros. Si es mira la distribució per illes, Mallorca rebrà 387,2 milions, Menorca 70,8 milions, Eivissa 77,4 milions i Formentera 11,3 milions. Cal recordar que, a banda d’aquestes transferències, els consells insulars rebran més finançament gràcies a mesures com, per exemple, l’inici de les bestretes dels convenis de carreteres per millorar la seguretat viària.
Dèficit i deute públic
El pressupost no financer preveu, per segon exercici consecutiu, un escenari per al 2025 de dèficit zero, és a dir, d’equilibri pressupostari. A més, l’any vinent s’estima reduir el deute públic en 20,74 milions d’euros (8.406,9 milions totals), si es compara amb la previsió de tancament del 2024 (8.428 milions). Si es mira el volum de deute sobre el producte interior brut de les Illes Balears (PIB), el 2025 se situarà en el 20 %, un 0,8 % menys que l’estimació de tancament de 2024. Aquesta seria la xifra més baixa des del 2012, quan es va situar en el 23,5 %.
Reforma fiscal
Cal recordar que l’augment de la despesa no financera, la previsió d’equilibri pressupostari i la reducció del deute –en termes absoluts i relatius- es donen amb la reforma fiscal plenament implantada, tant pel que fa a les bonificacions a l’impost sobre successions i donacions, a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, a les reduccions del tram autonòmic de l’IRPF o a les deduccions millorades o creades per incrementar l’estalvi i la renda disponible dels ciutadans.
