Lluís Moll: «Sí al desdoblament: no podem seguir amb infraestructures de fa 100 anys»

C.M / Ciutadella – Lluís Moll Cardona (Ciutadella, 1962) és el gerent de Mascaró Morera, l’empresa que va fundar el 1989 amb el seu soci Bernat Mascaró Morera amb el nom de Transports Comercials de Menorca CB i que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en el gran gegant del transport logístic de l’illa amb Mallorca i Barcelona. L’empresa líder del transport de mercaderies va decidir donar una nova passa endavant fa uns mesos amb la compra a la família Rosselló de la companyia Transports Menorca, encarregada de prestar el servei de transport públic amb autobús entre Maó i Ciutadella, entre altres línies. Una operació ràpida, no exempta de risc, atès que el 90% de la facturació de TMSA depèn de la concessió, però que els nous propietaris assumeixen amb valentia i sense témer ningú, disposats a fer front la competència i a ampliar fronteres, si s’escau, més enllà de l’illa. En aquesta entrevista Lluís Moll ens parla dels plans de TMSA i Mascaró Morera a la nova zona d’ampliació del polígon de Ciutadella i de les sinergies entre ambdues companyies.

Quins són els principals objectius estratègics darrere de l’adquisició de Transports Menorca?
Va sorgir una oportunitat. Hi havia una família que havia decidit desinvertir. Ho havia ofert a  una altra empresa, però al final es va decidir per nosaltres perquè la nostra era una opció totalment menorquina. Una de les premisses de la família Rosselló era que el comprador fos una empresa de Menorca.

Transports Menorca és una empresa sòlida…
És una empresa molt sòlida, totalment consolidada, però amb un risc: el 90% de la facturació depèn de la concessió de les línies d’autobusos. Però a nosaltres ens van els riscos. Hi vam veure futur, i la imatge de l’empresa ens agradava molt. I ens hi van fotre de cap. Va ser una operació rapidíssima.

Sou conscients que s’ha de convocar un concurs públic i que podeu guanyar-lo o quedar-ne exclosos…
Si no guanyam el concurs, és cert que l’empresa quedaria molt debilitada, i a les portes del tancament. Heu de tenir en compte que, com dic, el contracte de les línies de transport regular representa el 90% de la facturació. Però nosaltres ens veiem amb força i capacitats per a treure endavant el concurs.

Des del primer moment vau manifestar que la vostra idea era seguir una línia continuïsta…
TMSA és una empresa sòlida, i nosaltres no hem d’anar a canviar res d’una empresa que funciona bé. Allò que podem fer és cercar sinergies amb Mascaró Morera. Després, si es pot millorar alguna cosa ho farem. 

«TMSA és una empresa molt sòlida, totalment consolidada, però amb un risc: el 90% de la facturació depèn de la concessió de les línies d’autobusos. Però a nosaltres ens van els riscos»

Quan comprau Transports Menorca, assumiu automàticament els 55 treballadors de l’empresa i els 45 autobusos que integren la flota de la companyia…
Ara mateix estem renovant la flota de busos. Hem fet una comanda de  5 autobusos nous, que arribaran l’estiu de l’any que ve. Els terminis de lliurament dels autobusos oscil·len entre 18 i 24 mesos.

Existeixen plans per a renovar la flota amb vehicles elèctrics o híbrids que permetin reduir la petjada de carboni?
Els busos elèctrics només poden ser urbans; és a dir, no estan preparats encara per a fer línies interurbanes. No tenen prou autonomia. La setmana passada vam estar a una fira a Madrid. Tothom exposa models. En vam veure un, per exemple, d’hidrogen, però si un bus val uns 300 ó 350.000 euros, un d’hidrogen val un milió d’euros.

«Si no guanyam el concurs, és cert que l’empresa quedaria molt debilitada, i a les portes del tancament. Però ens veiem amb força i capacitats per a treure endavant el concurs»

Inassumible…
I amb una autonomia de només 350 quilòmetres.

És el gran problema que hi ha, ara mateix, amb la reconversió dels motors de benzina a vehicles elèctrics…
Tot això està molt verd. Els preus són el doble i les prestacions són un 10% d’un vehicle dièsel. Els motors dièsel avui dia no contaminen. Duen tots uns mecanismes que fan possible que la contaminació s’atraqui molt a zero. Els busos nous que hem encarregat són híbrids, però la hibridació és petita, gairebé anecdòtica.

Amb aquestes compres, passaríeu a tenir una flota de 60 autobusos…
No, perquè n’hem retirat alguns. Ens volem preparar de cara a la concessió i estem renovant busos. Són inversions importantíssimes. Cada bus val entre 300 i 350 mil euros.

Us heu plantejat alternatives, cas que no guanyéssiu el concurs, com optar a altres possibles concessions fora de Menorca?
Sí, no descartam res. Però nosaltres ara estem centrats aquí. Just acabam d’aterrar i ens volem centrar molt en el concurs de Menorca.

 «No descartam optar a altres concursos fora de Menorca. Però ara estem centrats aquí. Just acabam d’aterrar i ens volem centrar molt en el concurs de Menorca»

Què en sabeu de la situació del contracte? Sembla que el Consell podria treure les concessions a concurs públic el 2026…
Nosaltres tenim la mateixa informació. El nostre plantejament és: quan arribi el concurs està molt ben preparats i amb la flota el més renovada que sigui possible. Però no tan sols açò: si podem ampliar-la una mica, ho farem.

El Consell d’Eivissa acaba de treure a concurs per gairebé 87 milions el servei de transport públic per 10 anys, i sembla que la competència serà durà…

Alsa, una multinacional que és, possiblement, a dia d’avui l’empresa més forta d’Espanya, s’ha presentat amb dues empreses diferents. També s’han presentat el grup Sagalés, el grup Ruiz, i també una empresa local d’Eivissa.

Què passaria si Alsa, posem per cas, es presentés al concurs de Menorca? És obvi que tindria possibilitats de guanyar…
Sí. Però a nosaltres no ens fa por ningú. Tenim molt respecte a tothom, però no ens fa por ningú.

Les concessions estan caducades des del 2018. Té algun sentit?
No, no té sentit.

«Ningú no ens fa por. Tenim molt respecte per a tothom, però no tenim por de ningú» 

El 2020 es van esgotar, a més, les dues pròrrogues legals, i des de llavors s’han hagut d’anar fent pagaments sense cobertura de contracte…
No vull entrar en temes polítics, però sí, teniu raó, no és molt lògic. Supòs que hi deu haver els seus motius.

Quins punts us preocupen més del nou contracte?
No us puc dir res perquè, lògicament, no l’hem vist. Intentarem que la nostra oferta s’adapti el més possible a allò que ens demandin. Estem davant una certa indefensió. Per una banda, no podem posar busos elèctrics perquè no són eficients. Per endollar cada bus elèctric, fan falta 110 quilovats. Si els haguéssim endollar tots, no hi ha prou energia a Menorca.

Com han afectat les obres de la carretera general les operacions logístiques de Mascaró Morera i com poden afectar també l’operativa de TMSA?
Ens adaptam al que hi ha. De totes maneres, ara mateix les obres estan aturades.

El conseller de Mobilitat, Juan Manuel Delgado, ha explicat que el veu capaç de completar els treballs pendents de la carretera general en un termini de 5 anys. Tanmateix, el tram entre Alaior i Ferreries se’n durà la major part del pressupost…
Segur que quan comencin les obres es farà tot el possible perquè la circulació sigui fluïda. Evidentment, hi haurà una mica de retards a les línies, però estic segur que ho solventarem.

Les carreteres de Menorca són suficients per suportar el volum de transport que rep l’illa?, quines millores proposaríeu?
Fins ara no n’estava convençut, però ara pens que entre Maó i Ciutadella hi hauria d’haver una autovia de doble carril, com a mínim. Menorca té les mateixes infraestructures que fa setanta o vuitanta anys, amb una petita ampliació. Si mirau els cotxes que hi havia fa trenta o quaranta anys damunt les carreteres, potser feien 1,60 ó 1,70; ara fan quasi dos metres. No podem seguir amb infraestructures de fa 100 anys.

«Fins ara n’estava convençut del contrari, però ara pens que entre Maó i Ciutadella hi hauria d’haver una autovia de doble carril, com a mínim. No podem seguir amb les mateixes infraestructures de fa 100 anys. He baratat d’opinió»

Però fins i tot el PP, que fa uns anys era el gran defensor del desdoblament, sembla que n’ha renunciat definitivament…
De vegades, tinc la impressió que Menorca és com qui té un xalet guapíssim i per no fer-lo malbé té tothom vivint dins la cotxeria. Menorca és un territori envaït pels abatzers i les mates. Donar un poc més d’amplària a la carretera no pot fer mal ningú, n’estic convençut.

I què passa amb tot això de la ferida sobre el territori, un argument que tradicionalment ha fet servir l’esquerra?
Jo, la ferida no la veig.

Però record que temps enrere no éreu partidari del desdoblament?
Sí, però he canviat d’opinió. Per a mi, està ben clar. Si em demaneu si faria dobles carrils a totes les carreteres de Menorca, òbviament us contestaré que no. Però la carretera Maó-Ciutadella és la via principal.

S’evitarien més accidents?
No sé si n’evitarien molts, però el trànsit seria més fluid. Allò que no pot ser és tenir una carretera al 2024 on hi puguin circular tractors i bicicletes i on no hi ha espais per a fer avançaments. Els que fan mal a la carretera són els patitos: són els que veuen un camió o un tractor i s’hi posen darrere com si fossin ànecs. No els avancen ni permeten que ningú faci avançaments.

Després de la compra de TMSA teniu una posició dominant al sector del transport regular de viatgers i una posició dominant amb Mascaró Morera en el sector del transport de mercaderies i la logística. Com penseu aprofitar aquestes sinergies?
Per exemple, amb compres, amb manteniments… Tanmateix, acabam d’aterrar i és moment d’estudiar com podem realitzar totes aquestes sinergies.

Com visualitzau el futur de TMSA i de Mascaró Morera?
Pel que fa a Mascaró Morera, el compromís de seguir endavant amb l’empresa és totalment vocacional. Ens agrada i volem créixer, però tenim clar que no l’hem muntada amb l’objectiu de vendre-la. És quelcom que a nosaltres no ens encaixa. Volem seguir creixent. Tenim la segona generació ja treballant dins l’empresa. Quant a TMSA, el nostre objectiu immediat, com ja us he dit, és guanyar la concessió; després, no descartam res.

Totes dues empreses tenen una clara vocació menorquinista…
Totalment. Me fa una mica de ràbia la gent que es queixa que venen els de fora i ho compren tot. Si no fem res, per descomptat que ho serà, així.

I què podem fer per evitar-ho?
Doncs, potser fer el que fem nosaltres: evitar que empreses de Menorca de tota la vida se’n vagin fora i muntar empreses i no tenir por a la gent de fora. Per exemple, si parlam de la concessió, som conscients que poden venir empreses de fora que són monstres i nosaltres, al seu costat, som formiguetes. Però podem competir, i si perdem, potser ens podem plantejar anar a una altra banda.

«A Mascaró Morera recentment hem obert la delegació de Vitòria, i hem de consolidar tot el que hem aconseguit. Tenim la boca plena; ara hem de roegar, i després, tornarem a partir»

Mascaró Morera és avui la tercera empresa de Menorca per volum de facturació. Una empresa que va arrencar l’any 1989 amb un únic camió i que suma avui 450 matrícules, entre camions i remolcs. Heu obert magatzems a València, Alacant, Antequera, Madrid i Vitòria. Per on passen els plans d’expansió de l’empresa?
La idea és seguir creixent molt poc a poc. Recentment, hem obert la delegació de Vitòria, i hem de consolidar tot el que hem aconseguit. Tenim la boca plena; ara hem de roegar, i després, tornarem a partir.

Aquesta mateixa idea d’anar creixent poc a poc, es pot traslladar a TMSA?
Sí, el que passa és que és un negoci completament diferent. Si els paquets no arriben a una destinació, la gent es queixa, però no passa res més. Traslladar persones és molt més mal de fer. El transport de viatgers és molt complicat. Els busos tenen capacitat per a un número determinat de persones. Si un dia se’n presenten el doble, podem reaccionar, però el temps de reacció ens pot portar una hora. Són coses totalment imprevisibles.

Fins quan s’ha d’estendre la gratuïtat universal en el transport?
El primer que vull deixar clar és que gratis no hi ha res. Tot té un cost, el que passa és que en aquest cas l’usuari no el paga directament. El cost es paga de manera indirecta a través d’impostos. El fet que l’usuari (resident) no pagui el bitllet ha fet que l’ús del transport públic s’incrementi molt. Allò que m’agradaria, si parlam de reptes, és que el bus fos com el metre de Barcelona; és a dir, que en aquelles línies principals, com Maó-Ciutadella, l’usuari no hagués de mirar l’horari de sortida del bus. Que si un usuari va a la parada i el bus acaba de sortir, es pugui estar tranquil perquè sap que en 10 minuts en surt un altre. Per a mi, açò seria l’escenari ideal.

«Allò ideal seria que el bus fos com el metre de Barcelona; que si un usuari va a la parada i el bus acaba de sortir, es pugui estar tranquil perquè sap que en 10 minuts en surt un altre. És factible? Sí, si davallam l’ús del cotxe»

Però no sembla factible…
O sí. Davallant l’ús del cotxe. Com més freqüències posis, més emprarà la gent el bus.

El Parlament acaba d’aprovar aquest dimarts regular l’entrada de vehicles a Eivissa. Sou favorable a la limitar-ne l’entrada també a Menorca?
Som un convençut que no hi ha massificació turística. És el que us he dit abans de la teoria del xalet: si tots vivim dins la cotxeria estem estrets. Hem d’aprofitar el jardí, la casa i tenir-ne cura, no ho podem fer malbé. Però, per exemple, s’ha de poder accedir a les platges. El transport públic ha de ser boníssim, però hi ha certes persones que han de menester cotxe, i han de poder accedir fins allà on sigui. Al que no hi ha dret és que una persona major o una parella amb fills petits no pugui anar a Macarella. Jo, això, no ho veig bé. Lliure accés a les platges il·limitat? Potser no, però aquests col·lectius hi han de poder accedir. No pot ser que hi hagi la meitat de les platges tancades a Menorca.

«Som un convençut que no hi ha massificació turística. No crec que l’illa estigui massificada; allò que hem de fer és obrir més platges. L’accés no ha ser il·limitat, però sí lliure»

I se n’ha de limitar l’entrada als vehicles?
Jo no ho veig. Menorca és una illa de 800 quilòmetres quadrats i 100.000 habitants, i en la punta més grossa, 220.000. No crec que l’illa estigui massificada, el que hem de fer és obrir més les platges. No dic que s’hagi de construir més, però l’accés a les platges ha de ser lliure; no ha ser només per als rics que tenen barques.

El port de Son Blanc rep uns 60 camions cada dia amb mercaderies, sense comptar amb una zona d’activitat logística. El mateix Pla General de Ports aprovat l’abril de 2023 preveu la necessitat d’un espai portuari per acollir tota aquesta activitat logística a Ciutadella…
És evident que fa falta aquest espai, però pot estar ubicat perfectament al sector B-9, a la nova ampliació del polígon de Ciutadella. El que no pot ser és que hi hagi un projecte que duu vint anys aturat per unes deficiències i que quedi dins un calaix. I ara que tot estava quasi aclarit, resulta que canvien el govern i ves a saber com partirà una altra vegada.

El vostre nom ha sortit al costat del d’altres empresaris que veieu la necessitat que Ciutadella compti amb algun pàrquing subterrani, ja sigui a la Plaça des Born, a la Plaça de la Pau o en algun altre indret…
Els canvis que s’han produït a l’Ajuntament de Ciutadella no ajuden gens. Hi ha un equip que fa feina, el canvien, n’arriben uns altres… i quan aquests s’hagin embegut de tot els substituiran uns de nous. A mi, em sembla que qualsevol solució és bona excepte anar a llogar una tanca a Sa Coma. S’ha de pensar en la gent major i en la gent amb fillets; no se’ls pot obligar a aparcar a quatre quilòmetres del centre de Ciutadella.

Això va ser el que us va dur a impulsar, juntament amb altres empresaris, com Sebastià Triay Fayas, l’ampliació del polígon pel sistema de compensació?
El projecte està redactat. L’Ajuntament -sigui qui sigui qui hi ha Dalt la Sala- no ha passar cap pena. No li costarà un cèntim. Només ha de marcar les pautes de com s’ha d’executar.  Els 13 milions del finançament ja estan garantits.

«Quan estigui fet el polígon ens quedaran dues grans parcel·les. En una hi volem fer una nau d’uns 6.000 m2 per a serveis logístics i dedicar l’altra als serveis auxiliars; és a dir, per guardar els camions, fer una benzinera, un espai per rentar els camions, i un taller mecànic»

Mascaró Morera ha comprat 23.000 metres quadrats al polígon de Ciutadella. Amb quin objectiu?
Quan estigui desenvolupat el polígon ens quedaran dues grans parcel·les. En una hi volem fer una nau d’uns 6.000 metres quadrats per dedicar-la als serveis logístics i dedicar l’altra als serveis auxiliars; és a dir, per guardar els camions, fer una benzinera, un espai per rentar els camions, i un taller mecànic, que pensen aprofitar també per als busos de Transports Menorca.

És a dir, l’objectiu és traslladar al polígon de Ciutadella el gruix de Mascaró Morera i de TMSA…
Nosaltres, a Alaior, seguiríem ben igual amb la nau de Mascaró Morera, però traslladaríem a Ciutadella una part important de la flota. Tenim una nau de TMSA a Maó, però que també ens queda petita; necessitam més espai.

TMSA seguiria, però, a Maó?
TMSA hauria de tenir la base de Maó, una altra a Alaior, una Ferreries -la de Ferreries i la de Maó ja existeixen- i la de Ciutadella, que podria ser un poc més gran.