Albert Cadanet/Budapest – Els líders de la Unió Europea han expressat aquest divendres des de la cimera de Budapest la voluntat d’obrir negociacions amb els Estats Units després de la victòria de Donald Trump i, al mateix temps, accelerar de forma “urgent” la reindustrialització al continent per ser més competitius. “Primer cal fer una presa de contacte, després discutir els interessos comuns i finalment negociar”, ha expressat la trobada la presidenta de la Comissió Europa, Ursula Von der Leyen. En aquest sentit, els líders han emès una declaració conjunta per impulsar el creixement del bloc comunitari i competir amb la Xina i els Estats Units. No obstant això, els estats continuen sense posar-se d’acord en fórmules de finançament com l’emissió de deute comú.
En les conclusions finals publicades després de la reunió, els estats membres han evitat posicionar-se sobre l’emissió de deute comú per tirar endavant les propostes que figuren en el pla Draghi, el qual demana una mobilització anual addicional de 800.000 milions d’euros a la Unió. Novament, els països majoritàriament del sud -aquesta vegada amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, com a veu cantant- han donat suport a la mesura, mentre que els frugals insisteixen que, abans de parlar sobre fórmules de finançament, cal definir els projectes, recordant que en experiències prèvies com la mutualització del deute per la covid-19 va generar “càrregues d’interès molt altes”.
En el text, els líders s’han limitat a apuntar que cal aprofitar “tots els instruments i polítiques d’una forma coherent i de manera conjunta, tant a escala de la UE com dels estats membres”. En aquest sentit, han pres nota de les propostes que s’esperen que arribin “immediatament” per part de la Comissió Europa sobre “noves opcions de finançament públic i privat”. “Actuar com sempre ja no és una opció”, han remarcat.
No obstant això, el document final -batejat com a ‘Declaració de Budapest’- no fa mencions explícites a l’emissió de deute comú. Les diferències entre els estats membres s’han fet evidents durant les entrades dels líders a la cimera. Per una banda, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha subratllat la importància d’abordar aquest debat, plantejant la necessitat de donar resposta a nous instruments.
Altres països com Espanya també fa temps que es mostren favorables a aquesta idea. Tot i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha assistit a la cimera, fonts diplomàtiques han reiterat que l’emissió de deute comú és una proposta que l’executiu central fa temps que defensa.
A l’altra banda es troben els països frugals, amb Alemanya al capdavant, tot i que en aquesta ocasió ha estat Àustria la que s’ha expressat de forma més contundent. El canceller Karl Nehammer ha argumentat que “primer cal parlar de projectes, no de deute”. “Quan vam començar la mutualització del deute per la covid-19 vam experimentar una càrrega d’interès molt alta de forma conjunta”, ha assenyalat.
Encara sobre la mateixa qüestió, el líder austríac ha recordat que la Unió Europea pateix “enormes dèficits” en aspectes com la consolidació del mercat únic i ha subratllat la necessitat de consolidat un la Unió de Mercats de Capital i estimular la inversió.
Sobre aquest punt, Von der Leyen ha apuntat que primer cal definir les prioritats i que després caldrà estudiar com posar-les en pràctica. “Si algunes accions no poden ser finançades de forma fragmentada i és millor fer-ho a escala europea, llavors podem discutir-ho”, ha sostingut.
Negociacions dures i un temps limitat
La Declaració de Budapest inclou certes dates límit per avançar en el desenvolupament de noves eines per impulsar la competitivitat europea. Els líders, per exemple, conviden la Comissió Europea a presentar abans del 2025 una estratègia per aprofundir en el Mercat Únic, “amb clars objectius i fites”.
També abans del 2026, els líders demanen que es prenguin “passos decisius” cap a la Unió d’Estalvis i Inversions i, a l’hora de posar xifres concretes, volen que abans del 2030 el conjunt dels estats membres destinin almenys el 3% del seu PIB en recerca i desenvolupament.
En la roda de premsa posterior a la reunió, el primer ministre hongarès i amfitrió de la trobada, Viktor Orbán, ha assenyalat que la Unió Europea disposa de “sis mesos” per començar a obtenir “resultats tangibles”. “No tenim molt més temps”, ha afegit, responent a les paraules del president francès, Emmanuel Macron, qui suggereix que el club comunitari disposa de dos anys de marge.
Malgrat tot, ha avisat que les negociacions amb els Estats Units “no seran fàcils” i ha subratllat la importància d’actuar de forma conjunta des dels 27. “Els objectius s’aconsegueixen per un tema de lideratge; si som bons líders ho aconseguirem, si no ho som, llavors no ho aconseguirem”, ha resumit.
Orbán treu pit
Un cop més, aquesta vegada davant una Von der Leyen amb qui ha mantingut disputes, Orbán ha reivindicat la importància de la declaració i la celebració de la cimera. “Mireu què hem aconseguit des de la presidència hongaresa; han dit que estem aïllats, que no se’ns estima i que la trobada a Budapest no succeiria, i al final som aquí, hem cooperat i hem tingut una cimera fantàstica amb un pacte final sobre competitivitat”, ha dit.
