Pebres i cacauets Per Raymonde Calbo Laffitte

Record que fa cinquanta anys quan vaig arribar a Mallorca, va  impressionar-me  la “Fira del Pebre Bord” del poble de Felanitx. Una fira que es celebra des de fa devers 140 anys el diumenge després de sant Lluc (18 d’octubre). Era el dia on els pagesos venien a comprar les espècies i utensilis propis per poder perpetrar les matances que es feien a les cases. Les tietes del meu marit venien el preuat pebre bord, que havien elaborat de manera totalment artesanal torrant al forn de llenya que tenien, els pebres anomenats de tap de cortí. Aquests pebres tan sols es conreen a Mallorca i són rics en vitamines C, A, E àcid fòlic i nombrosos minerals. Ai las! Avui aquesta fira ha perdut el seu encant i ha esdevingut, com ja pertot, un gran mercat adaptat als temps actuals on és difícil trobar-hi parades que venguin pebre bord. Tot ha canviat, els costums i el mode de viure.

No obstant, l’Ajuntament celebra cada any un seguit d’activitats per a què l’origen d’aquesta fira no caigui en oblit. Així doncs, s’organitza una recreació de les matances on aquest pebre és indispensable per a la condimentació i conservació  de les sobrassades i llonganisses. S’hi poden veure estris i moltes fotografies així com mostres de productes locals per recordar el que fou una tradició molt arrelada al poble. Malgrat que alguns pagesos valents i il·lusionats tornen a dedicar-se al cultiu d’aquesta varietat de pebre tan especial, res no és com abans.

Pens també en un article aparegut al Diari de Mallorca fa dies que parlava d’un jove pagès de sa Pobla que es dedica també a un cultiu pràcticament desaparegut  a aquest poble: el dels cacauets.

Antigament existien molts de camps, –marjals– sembrats d’aquesta lleguminosa, coneguda popularment com a fruit sec.  Aquest jove contava que un temps aquest producte era present com a aliment social a aquesta zona de sa Pobla i a la de Muro especialment a noces i comunions. Servien el pastís, el cafè i els cacauets que invitaven a perllongar les tertúlies. Jo record que a casa de les tietes felanitxeres els cacauets sempre eren presents a l’hora de prendre el cafè. Al meu poble de França no hi havia  aquest costum i els cacauets eren una llepolia que mon pare em comprava els diumenges horabaixa quan anàvem al partit de futbol.

La deriva cap a una potent monocultura turística a Mallorca ha empès  l’ús dels fora viles cap a un altre destí, condemnant molts cultius  a una malaurada desaparició. Crec que les poques persones que encara queden dedicant la seva vida al camp, no estan ni prou ajudades, ni prou premiades per llur autèntica lluita heroica per la supervivència d’un maltractat sector primari testimoni fonamental de la història i la idiosincràsia  d’aquest poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.