Itziar Lecea / Ferreries – Olivia Marquès Ritman és una jove, mig ferrerienca, mig holandesa, que des de petita va tenir clar quin era el camí que volia seguir. Inconformista, curiosa, i molt atenta al que passa al seu voltant, van ser els mons de fantasia els que van donar-li una empenta per agafar llapis i pinzells. Tanmateix, l’eina més poderosa de n’Olivia és la seva imaginació i creativitat, que actualment desenvolupa també a través del body painting. I per al nombre 12 de Nua, ens el mostra a la portada.
UNA VOCACIÓ CLARA
“Sempre he pensat que seria només pintora, pel que de petita ja vaig anar a alguna classe extraescolar amb na Verónica Arellano, en Carles Mascaró, i en Josep Moncada.” Així de contundent i convençuda es mostra n’Olivia quan xerra del seu vessant artístic, amb fronteres molt difuses entre la seva vida personal. El que va tenir clar, també des de molt prest, és que li agrada fer les coses perquè l’interessen, no perquè les ha de fer. És per aquest motiu que va començar el batxillerat en Belles Arts, però el va deixar. “Vaig investigar llavors què tal seria la carrera de Belles Arts, però no ho veia per jo. Així que vaig decidir fer el que m’agrada, i enfocar-me a aprendre allò que realment m’interessava. Va ser en aquell moment que vaig demanar-li al pintor Carles Gomila, que crec que pinta molt bé, si em podia donar classes. Em va dir que no, perquè ell no dona classes, però em va recomanar un parell d’escoles a Barcelona. Em vaig decidir per la Barcelona Atelier of Realist Art, estudiant allà dos anys, fent teoria, pintant, aprenent a fer llapis, carbonet i oli, amb models al natural. També vaig fer alguna escultura i vaig aprendre anatomia, que és una cosa que m’agrada molt.”
La curiositat és una de les característiques més notables de n’Olivia, que expandeix els seus camps de coneixement per camins que poden no tenir a veure, en un principi, però que ella sempre acaba connectant. “M’agrada entendre el què m’envolta. Ara mateix estic estudiant morfopsicologia, que és veure a través dels trets d’una persona les seves tendències emocionals. Quan pint, o quan faig un maquillatge, necessit expressar una emoció a través de la cara que estic creant. Pel que tenir un enteniment dels trets físics, m’ajuda molt.”
LA VIDA DE N’OLIVIA PER EUROPA
Aquesta inesgotable curiositat va fer que partís a explorar altres territoris més enllà del que ja coneixia. Així, conta que “quan vaig acabar d’estudiar, vaig partir a Anglaterra, a Manchester. No tenia doblers, en aquell moment, pel que vaig aprofitar un contacte que vaig fer un dia de festa, i que em va oferir anar a Anglaterra per fer activitats artístiques i creatives a festes que ell muntava a indrets com castells. Em va proposar fer body painting, cosa que no havia fet mai, però em vaig llançar a l’aventura i ho vaig provar. Durant aquesta època també vaig viatjar a Venècia, per fer body painting. Sabia que podia investigar una mica més sobre el tema. Així, quan va arribar la pandèmia, que em va enganxar a Manchester, vaig començar a experimentar amb body painting sobre el meu propi cos per aprendre.”
El body painting, una tècnica artística que empra el cos humà com a llenç per crear obres de tot tipus. Molt lligada també al maquillatge. I que n’Olivia no veia, de primeres, com un camí professional que l’ajudés a veure. La sorpresa, però, va ser quan va tornar a Menorca. “Em va sorprendre molt veure que em sortien feines de maquillatge i body painting a casa. He après molt durant aquests darrers anys, fent maquillatges per rodatges. De fet, va ser arran d’una feina aquí que em vaig adonar que havia d’aprendre les bases del maquillatge professional, perquè, tot i que sembli contradictori, m’és més fàcil fer body painting i pintures més creatives que maquillatge més tradicional.
És per açò que vaig començar a investigar per formar-me i vaig veure que hi havia una escola a Barcelona. Em semblava molt curiós que hi hagués estudis específics de maquillatge i body painting, perquè consider que és una feina molt creativa, però és que també té sortides professionals. De fet, ara mateix prenc més gust amb el body painting que amb els quadres, perquè és una feina molt creativa, però també has de tenir molt de coneixements d’anatomia i volum, ja que també es mescla l’escultura, que és un camp que m’interessa moltíssim.”
Així, n’Olivia ha aprofitat aquest any per fer dos cursos a l’escola Stick Art Studio de Barcelona. Un més centrat en “beauty”, o maquillatge més tradicional per passarel·les, rodatges o televisió; i classes de body painting, on ha pogut experimentar amb pròtesis, aerografia o dibuix digital.
ELS MONS DE FANTASIA
Tant amb les obres de body painting com, especialment amb els seus quadres i dibuixos, n’Olivia mostra una tendència clara cap a un món fantàstic, on les criatures, la natura i allò que sembla sobrenatural troben un espai segur.
“M’agrada molt la fantasia. De petita no tenia tele, vivia al Barranc d’Algendar, i m’havia d’entretenir tota sola. La fantasia va ser aquesta eina d’entreteniment. Per aquest motiu sempre em van tractar una mica diferent a l’escola, perquè no era com els altres i no m’entenien, el que feia que em tanqués encara més dins jo mateixa. Però, a la vegada, em va ajudar molt a estimar-me, i valorar tot el meu món interior.”
L’art, en el cas de n’Olivia, és l’expressió més pura d’una personalitat única que, amb 25 anys, ja no li fa por mostrar. “De fet, és a través de l’art que estic recordant qui era de petita i disfrut d’intentar tornar a ser com era llavors, perquè allà està la meva personalitat. Durant l’adolescència vaig tenir un moment d’intentar encaixar, però no hi havia manera, va ser tota una frustració. No va ser fins que ma mare em va dur a Argentina, on vaig conèixer a gent molt diferent, que vaig entendre que no era necessari encaixar. Em va ajudar a recordar que és important ser un mateix. Li agraesc molt a ma mare que em donés aquesta oportunitat i aquesta llibertat.”
Pel que fa a la font d’inspiració d’aquesta fantasia, n’Olivia ho té molt clar. “De petita, ma mare tenia un llibre d’un artista que es deia Johfra Bosschart, que feia realisme màgic i era amic dels meus avis. Era un artista molt conegut a Holanda, però no tant a la resta del món. Ell dominava l’anatomia, tots els elements de la naturalesa, la fantasia, tenia molt de coneixement sobre la mitologia, també. Ell dibuixava criatures, fades, éssers d’altres dimensions. Tenia un món interior, connectant amb elements de la natura. I crec que hem visitat les mateixes dimensions, perquè sempre he tingut somnis molt llargs, intensos. Així que els somnis, les criatures que hi apareixen, són una font d’inspiració per jo. També ho és la natura. De fet, quan era petita intentava copiar obres del llibre de Bosschart, i aprofitava que vivia al barranc per poder dedicar-me a l’observació, dibuixant textures, colors… També m’agraden molt els animals, amb els quals connect a un nivell molt profund. Per açò formen part de la inspiració.”
FORMANT UNA CARRERA AMB EL BODY PAINTING
Però tornant al body painting que ha explorat durant els últims anys, comenta que és cert que és una disciplina poc desenvolupada a l’illa. “Aquí a Menorca hi ha poca gent que ho faci, tot i que a Espanya hi hagi algunes escoles que en mostren. No és un art clàssic, com la pintura. El maquillatge sí que existeix des de fa molt de temps, però cada vegada surten més productes i tècniques noves, que encara no estan del tot desenvolupats.”
La investigació és un altre camp que, gràcies al body painting, està entrant dintre del radar de l’Olivia. “Ara estic investigant amb aquarel·les i purpurina, per donar un efecte tornassolat, pel que estic fent experiments. I, de fet, he vist que les aquarel·les que he aconseguit crear són aptes per la pell, pel que també les puc emprar pel body painting. M’agrada seguir aprenent i obrint noves portes, perquè és el que me manté activa. Si hi ha una tècnica que ja sé fer, però només la repetesc, arriba a un punt que em deixa d’interessar. Per açò sempre estic cercant estímuls nous.”
Pel que fa al futur, n’Olivia es centra ara mateix en una feina que li ocuparà bona part de la tardor. “Estic enfocada en una feina per Halloween que m’han demanat de fer a Poble Espanyol, a Barcelona. He de fer 60 maquillatges durant tres caps de setmana seguits, pel que he hagut de demanar ajuda. Però ara estic preparant els dissenys i preparant els materials. A banda, he aconseguit una beca per fer el primer any del curs a l’escola Stick Art Studio, on l’any passat vaig fer el segon curs que està més centrat en el body painting. Però vaig veure que necessitava aprendre més sobre maquillatge normal. Així que he tingut molta sort, perquè fent el segon any ha sorgit l’oportunitat de poder fer també el primer gràcies a obtenir aquesta beca, pel que podré tenir la formació completa.”
És gràcies a aquesta convocatòria, i al projecte que va presentar n’Olivia, que tenim la portada nombre 12 de Nua. Una que té un significat molt especial per l’artista. “Van fer una convocatòria amb la temàtica de signes del zodíac, i em vaig animar. Vaig passar la preselecció i vaig escollir la temàtica de Càncer. La meva mare, la meva àvia i la rebesàvia són totes tres Càncer, i jo som ascendent Càncer, que és el que més me representa. Vaig agafar la imatge d’un cranc blau, ja que tenc records de veure’ls a Trebalúger, quan sortien en obrir el riu cap a la mar. Així que he fet un cranc blau per connectar-me també a Menorca.”
