Bartomeu neix el 5 d’abril de 1899 a Alaior. És fill de Francesc Carreras Pons (Alaior, 1869 – Maó, 1931) i Isabel Llambias Mercadal (Alaior, 1870). Son pare havia estudiat al Seminari de Menorca i, el 1903, havia estat nomenat mestre de l’Escola de Música d’Alaior; a més, era director de la banda de música del poble i mestre de capella de Santa Eulàlia. Bartomeu fa el servei militar a partir de 1920 i entra en la banda de música militar a Maó. L’any 1926 es muda a viure a Ciutadella, on imparteix classes particulars de música i mostra solfeig a l’Escola Nacional de Fillets del carrer del Sant Crist. En aquesta època, multiplica les seves actuacions sense fer distinció, tant li és fer un concert a Maria Auxiliadora com a la Federació Obrera. El 1928 es casa amb Ana Guitart Pons (1908-1930), filla del qui era alcalde conservador de Ciutadella, que morirà el 1930 en el part de la seva filla, Isabel. Enviudat, el 1932 es casa amb Manola Jaume Capó (1901-1989), amb qui tindrà cinc fills. Entre 1926 i 1936, Bartomeu desenvolupa una ingent feina sempre relacionada amb la música; gran part d’aquesta la fa vinculat al Cercle Artístic, que és una entitat conservadora. Podem apuntar la direcció de l’orfeó El Artístico, de l’Orquestrina Guerrero o de l’Orquestrina Ciutadella. Entre 1927 i 1939 va dirigir la Banda Popular, que venia ser com la banda municipal de Ciutadella. El gener de 1936 rep el títol de mestre municipal de solfeig, amb un sou de 1.080 PTA. anuals.
Durant la guerra manté l’activitat musical, encara que ara serà en festivals benèfics pel Socors Roig i en actes oficials. En aquest període crea el grup vocal femení Las pequeñas girls, que solen actuar amb l’Orquestrina Ciutadella. El 8 de febrer de 1939 és detingut i tancat al terrible “túnel” de dalt sa Quintana. En la primera declaració de 18 de febrer de 1939, Bartomeu confirma la pertinença a Socors Roig i la participació en actes públics per a aquesta organització. El tribunal militar, reunit el 25 de febrer de 1939, rebutja les acusacions de la seva participació en la mort de Marquès i Vivó, però el condemna a reclusió permanent per ser “propagandista marxista” i membre del Socors Roig. El 12 de juny de 1940 serà ingressat a la presó Model de Barcelona, procedent de la Mola. Dos anys després sortirà en llibertat condicional. Durant la seva estada a la presó, tant a la Mola com a la Model, Bartomeu Carreras no deixa de compondre sarsueles i peces per a banda i cançons, probablement per matar la pena del tancament. No podrà tornar a Ciutadella, ja que també ha estat penat amb el desterrament. Decideix quedar a viure a Barcelona i fa feina com a professor de música a Musical Granados. Però el drama encara no ha acabat per ell. El 5 de desembre de 1942, un comerciant ciutadellenc es presenta a la policia a Barcelona per acusar Bartomeu Carreras i se li obre nova causa sumaríssima. Per segona vegada, els militars consideren que les acusacions estan completament infundades i que els testimonis presentats per la defensa són prou categòrics com per a determinar que el músic no va tenir res a veure amb aquells fets del dia del bombardeig italià sobre Ciutadella. El juny de 1943, Bartomeu torna a sortir en llibertat condicional. Fins al 1946 no podrà tornar a Ciutadella amb els seus. Recupera l’activitat musical, recupera seu lloc al Cercle Artístic, torna a entrar com a mestre de música per l’Ajuntament de Ciutadella i com a director de la banda de música. Durant els primers anys ve a Alaior tres vegades per setmana per donar classes de música i dirigir la banda del poble. Morirà l’any 1971. Algunes de les seves peces per banda continuen essent ben populars avui, encara que poca gent sap que són de mestre Carreras.
