Fruit del Decret de Mendizabal (1835), l’11 de juliol de 1836 s’entregava el convent de Sant Agustí a l’Ajuntament de Ciutadella, amb la finalitat de modificar-lo i adequar-lo a les seves necessitats. En les sessions dels dies 19 de febrer, 10 d’abril i 12 de maig de 1837 el Consistori va tractar novament el tema de la cessió del convent de Sant Agustí, cursant una petició a La Junta de enajenación de Conventos i aprofità l’Ordre de 30 d’octubre de 1837 (que permetia la requisa dels béns conventuals) per recordar la sol·licitud cursada el 7 de gener de 1836 amb la qual “ pedía se le concedises el edificio del extinguido convento de San Agustí; pidiendo igualmente el de San Francisco para Hospital y Casa de Misericordia a que había estado aplicado en la anterior época constitucional”.
Aquesta cessió va motivar que en una altra sessió municipal (1838), a proposta del Marquès d’Albranca, la Corporació decidís destinar aquell edifici com a seu de les noves Cases Consistorials, mentre que el convent de Sant Francesc, també desamortitzat, fos convertit en Hospital i Casa d’acollida de fillets abandonats.
La proposta de la nova ubicació tenia les seves raons. L’aspecte neguitós que oferien les Cases Consistorials de Ciutadella era descrit en la sol·licitud cursada pel Consistori a la superioritat, demanant permís pel canvi esmentat. El text, reproduït per J. Cavaller Piris, diu així: Las casas que actualment ocupa el Ayuntamiento son miserables, ruinosas y carecen de oficinas indispensables para el despacho de los negocios de su dependencia. Otro tanto puede decirse de las cárceles por su inseguridad, insalubridad y falda de medios para ponerla en buen estado … las casas que en el día habita el Ayuntamiento son frías en invierno y calurosas en verano, motivo por el cual se retraen muchos de concurrir a ella por haberles acreditado la experiencia, que facilmente han contraido accidentes y enfermedades que, antes de obtener oficios de república, desconocian.
És evident que el redactor de la petició desitjava que la sol·licitud fos acceptada; per aquesta raó descrivia les bones condicions que oferien els convents i exagerava les deficiències i mancances de les vetustes Cases Consistorials.
La resposta donada per la superioritat fou que primerament requeria que l’immoble fos adquirit, per després efectuar els condicionaments i transformacions necessaris per destinar-lo a Cases Consistorials, presó i Jutjat de Primera Instància. Però la mancança de diners i les dificultats econòmiques per les quals passava l’Ajuntament no permeteren fer aquella transformació. Així doncs, en no haver-se arribat a un acord, tres anys després (1841) les estances del convent de S. Agustí i de S. Francesc eren ocupades per un cos de tropa acantonada a Ciutadella (Tercer Batalló d’infanteria de Córdoba) a expenses de la municipalitat.
Aprofitant la Desamortització, l’Ajuntament de Ciutadella havia adquirit l’horta del convent de Sant Francesc i del convent de Sant Agustí, iniciant-se, a partir d’aquesta data, un seguit de peticions per poder millorar l’aspecte urbà de la població. I la primera petició formulada va ser demanar poder recompondre el Passeig del Born amb l’horta del extingit convent franciscà (sessió municipal de 21 VII 1835). Una segona, la de poder traslladar les Cases Consistorials i presó a l’extingit convent de Sant Agustí, degut al mal estat de les que s’utilitzaven.
La comissió formada per D. Joan Vives i D. Francesc Oleo per tractar aquest assumpte, sobretot per obtenir el convent de Sant Agustí, va trobar un inconvenient greu. L’article 21 de la Instrucció, insert en el Boletín Oficial nº 720 declarava que en cas de ser adquirits els edificis religiosos “para ser destinado a utilidad pública, debían ser destruidas o variadas sus torres, todo lo que tenía aspecto de campanario, así como ennoblecer las fachadas de los mismos”.
En no ser atesa la petició, el possible trasllat de les Cases Consistorials no es va produir. El Consistori va aconseguir que a la Plaça de les Corts (així era conegut Es Born) l’horta del Governador Militar (17 febrer 1836) fos dedicat a la reina Isabel II. Allà es decidí col·locar una làpida, amb lletres daurades, que deia PLAZA DE LA LIBERTAD. REINANDO ISABELL II en el centre de l’estacada del jardí del palau, perquè els soldats que s’allotjaven a la caserna adjacent s’encarreguessin de la seva custòdia. El 5 de gener de 1841 l’Ajuntament manà construir una garita de fusta per que un centinel.la evités qualsevol desperfecte del monument.
Durant l’alcaldia de D. Gabriel Cardona (baró de Lluriach) l’Administració de Béns Nacionals va cursà un ofici pel qual confirmava a l’Ajuntament de Ciutadella la cessió definitiva del convent de Sant Agustí, segons resolució presa per la Junta Superior de Ventas de Bienes Nacionales (30 de novembre de 1842). La notícia va motivar la formació d’una nova comissió d’urgència per condicionar l’edifici a les exigències i necessitats que requeria la ciutat.
Tal diligència era motivada perquè el Govern havia fixat un temps relativament curt per dur a terme les obres de rehabilitació, les quals, de no fer-les, el Consistori perdria la propietat concedida. Una vegada nombrada aquella comissió (30 d’abril de 1843), s’encarregà a Antoni Pons la confecció d’un plànol de l’estructuració del convent. Aprovada la distribució dissenyada, aquella pretenia ubicar en les estances del convent les oficines de les Cases Consistorials, el tribunal de Primera Instància, la presó, un coliseu o teatre (en la Sala de Profundis), l’hospital, la biblioteca, l’Escola de Primeres Lletres, una casa per a dements i demés usos municipals acordats en les sessions de febrer de 1843. En aquella comissió hi figurava l’historiador Rafel Oleo i Quadrado.
