Bep Al·lès / Ciutadella – Talvegada on més es nota aquesta diferència de lèxic gastronòmic entre Ciutadella i la resta de pobles, inclús Ferreries, és amb la tomàtiga, que a Ciutadella es pronuncia com a Catalunya, i en canvi a la resta de pobles es pronuncia tomàtic. Així a Ciutadella faran una coca amb tomàtiga i a la resta de pobles, coca amb tomàtic.
També hi ha canvis amb l’albergínia, que es pronuncia ubregínia a Ponent i eubriginia a Llevant. Tant si aquesta és morada, retxada com blanca.
També en el món dels embotits menorquins hi trobarem dues maneres de denominar un mateix producte, el camot que a Ciutadella li diuen cuixot, i la carn i xulla, que a Ciutadella li diuen, almanco li deien fins fa pocs anys salsitxa, si bé des de fa poc més d’una dècada ja s’empra més el nom de carn i xulla, que és per si nou sabíeu l’embotit més antic de l’illa, i que data del temps dels romans, del 123 abans de Crist, quan Quintus Cecil·li Metelus, anomenat Balearicus, va conquerir les Illes Gimnèsies, que a partir de llavonces es van dir Balears.
Al món dels peixos, hi ha també diferències en el lèxic, com és el cas del cap-roig, que a Ciutadella, a l’igual que Eivissa, anomenen rotja, i la rascla de Llevant, que a Ponent es diu escorpora. Als pagells petits a Maó els hi diuen pinzells.
Altres diferències notables de nom les trobam al peix que a Maó li diuen saltabardissa, a Ciutadella l’anomenen rata, o el que a Ciutadella li diuen gató, a Maó ballestriu, o la pelaia que s’anomena així al que els castellans li diuen “gallo”, mentres que a Maó es diu bruixa.
Altres peixos que s’anomenen diferents són el congre dolç, dit a Ponent, congre blanc; o al jonquillo que a Maó li diuen jonqueti o la grívia i el roquer que a Ciutadella els diuen tords, o el massot que a Ponent li diuen tord massot, paraula que també s’empra de manera despectiva cap a una persona grassa i feixuga.
Al junclà, peix molt colorívol, també dit fadrí, a Llevant l’anomenen envit.
Un peix que a Ciutadella es crida l’atenció pel seu nom castellanitzat és el “saltancoños” que a Maó se’l anomena salta murades o rafal, mentres que a la lluerna, a Ciutadella li diuen graneu.
Finalment, si cuinam un peix a la menorquina, a la banda de Llevant serà un perol de peix i a Ponent un peix al forn, cosa que també passa amb el marisc i amb les carns. Per tant trobarem perols o menjars al forn de gambes, de ratjada, de calamars plens, de roja o cap-roig, com també de costelles de porc o costelles d’anyell, o bé sols de patates, cebes i tomàtigues, amb els alls i les fulles de llorer, que anomenarem a la part de Ciutadella menjar d’estiu, a Llevant perol de tomàtics i patates i, antigament es coneixia aquest plat com a greixera de patates, i era el plat típic de la bereneta sopar del dia de Sant Cristòfol.
En només 45 quilòmetres de distància entre Maó i Ciutadella, i diria que moltes vegades només en els 16 que separen Ciutadella de Ferreries, hi trobam totes aquestes diferències i més, perquè de segur n’hem deixades i moltes, que els lectors de foodiesonmenorca.com ens podran dir amb missatges a aquesta renovada web, i que ens demostren la riquesa de la nostra llengua menorquina, de les maneres de rallar, de les diferències que també ens uneixen i d’unes paraules ben nostres que hem de saber, com la gastronomia, conservar i no deixar perdre per l’entrada de paraules o menjars de fora, globalitzats, i que ens poden fer pedrer aquests petits tresors que avui encara conservam.
