Itziar Lecea / Ciutadella – Casa das Maes és, des de mitjans d’any, una associació formada per Marta Seguí, Maria Sureda i Maria Vives. Fisioterapeuta especialitzada en sol pelvià la primera, educadora social i doula na Maria Sureda i doula inici i final de vida na Maria Vives. Un projecte que va néixer l’any passat com un espai de trobada femení que respon a una necessitat d’un període molt concret de la dona: la maternitat. En el nombre 12 de Nua, us (el) donem a conèixer amb la il·lusió de què us pugui servir d’inspiració si esteu en aquesta etapa vital.
D’ÀFRICA A MENORCA
“L’any 2018 vaig viatjar a Guinea Bissau per veure la maternitat a Àfrica, amb tres companyes més”, conta na Marta Seguí. “A l’hospital on vam ser, hi havia un espai gestionat per Càritas dedicat a dones embarassades que vivien enfora, o que tenien un embaràs de risc, de manera que vivien allà fins que donaven a llum als seus fills i després tornaven a casa. Era un espai que gestionaven elles mateixes, fent convivència, a banda de tenir algunes formacions que els hi donava Càritas per encarar la maternitat. Hem de pensar que la mitja d’edat de les mares allà és de 16-18 anys. I aquest espai es deia Casa das Maes.”
D’aquí va sorgir la llavor d’un projecte que s’ha gestat durant els darrers anys. “Quan vaig tornar a Menorca, l’any 2020, tenia la idea de què hi faltava aquí aquest espai de convivència, de compartir. Fins que, l’any passat, vaig decidir que havia de convertir la idea en realitat. El juliol de 2023 vam fer la primera trobada de Casa das Maes.”
Paral·lela a la visió de na Marta, na Maria Sureda tenia un somni molt semblant. “Jo feia molt de temps que, després de viure les meves pròpies maternitats, tenia dins el cap un projecte molt similar al que havia gestat na Marta. I, com era clienta seua, vaig veure la seva idea quan la va compartir per xarxes. Em va semblar que no havia d’obrir un altre projecte quan ens podíem ajuntar. Hi va haver molt bona connexió.” Cosa que confirma na Marta. “Tot i que no som iguals i pensam en algunes coses de manera diferent, la riquesa era poder-mos ajuntar per fer més gran el projecte de Casa das Maes.”
El setembre de 2023, just ara fa un any, van començar ja amb el projecte com a tal, després de veure la bona resposta que havia tingut la trobada que van fer el mes de juliol. I ja van fer el plantejament per establir una sèrie de grups i començar amb activitat regular.
Na Maria Vives, la tercera cama de Casa das Maes, va arribar el mes de gener d’enguany. “Quan na Maria Vives ens va escriure el gener i vam quedar amb ella, ens va transmetre molt bones sensacions i ens va semblar que seria una bona idea compartir aquest projecte. A més, vam connectar molt ràpidament.” Es lamenten que, per qüestions familiars, avui no pugui estar present, però si quelcom les caracteritza és que totes tres remen sempre juntes i en la mateixa direcció.
FER PINYA
Pel que fa a l’activitat regular, na Maria Sureda comenta que el cap els brollava d’idees. “Ens agradaria fer grups de bimaternitat, de dol gestacional, de criança +1, de postpart, d’embaràs… Però vam començar per allò que podíem abarcar, que és embaràs i postpart immediat.” La dinàmica la van plantejar els mateixos grups de dones que s’hi van apuntar. Com comenta na Marta, “tot d’una vam preparar unes sessions molt dinamitzades. Però, a mesura que s’agafa la confiança, els temes sorgeixen de forma esporàdica i les trobades van soles. Encara que sempre procur tenir una idea sobre alguna cosa que crec que és important poder-ne xerrar. També proposem dinàmiques, especialment amb el grup d’embaràs, on hi sol haver moltes incògnites. El postpart és més de compartir experiències.”
Cosa que confirma na Maria Sureda. “Per exemple, un dia vam xerrar de la culpa, que és un tema important. Culpa a deixar l’infant o un sentiment de tenir-lo desatés quan es busca un espai propi d’autocura, sigui quin sigui. De les experiències de les mateixes mares que venen, sorgeixen altres temes, i així la sessió flueix.”
A poc a poc, també van començar a fluir els grups, als quals – comenta na Marta- és molt important escoltar. “Tothom ha vingut amb ganes de formar tribu, de tenir un suport, un acompanyament. És igual si és durant l’embaràs o durant el postpart o qualsevol altre camí de la maternitat.”
CASA DAS MAES: NECESSARI TAMBÉ A MENORCA?
Si bé la idea original que va veure na Marta a Guinea Bissau era molt més concreta, a Menorca, Casa das Maes, sembla que també té un paper a jugar. Per açò, a la pregunta de si és més necessari a Menorca que a Àfrica, contesta: “sí, i tant! A Àfrica la família és molt àmplia, tens ta mare, la teva germana, l’àvia, la tia… Tothom comparteix, les portes sempre són obertes. El fet de viatjar a un país on encara hi està molt present viure en comunitat, et fa apreciar i vivenciar la importància i força del grup. Fa potser 50 o 60 anys, aquí també teníem aquesta manera de fer, però ara no. Trob molt polit el fet de veure que a Menorca aquesta xarxa és necessària, i que a través de Casa das Maes l’hem pogut encetar. De fet, el primer grup de postpart, que ja no seguirà almanco de manera oficial, sí que s’ha fet una família, i poden volar soles. El grup d’embaràs passarà a ser de postpart, perquè ara ja totes tenen les seves criatures. I, tot apunta a que, arrancarem un nou grup d’embaràs i valorem obrir tots aquells grup que ens arribi la necessitat”
No s’ha d’oblidar que Casa das Maes, a banda d’un espai íntim i segur per compartir, és també una trobada de valors. La família, les cures, la sensibilitat i l’escolta… valors que s’han relacionat sempre amb l’univers “femení”, però que no necessariament haurien d’estar lligats ni a la dona, ni a la maternitat. Tant de bo acabin sent valors centrals de tota la societat… És per açò que na Maria Sureda té clar que “fomentam aquests valors de compartir, de fer pinya, de no competència, ni productivitat, d’acompanyament. Sé que, tot i haver tingut la mateixa idea, no hauríem arribat on som, si hagués estat jo tota sola”, diu, en referència al fet d’haver tingut una idea molt semblant a la de na Marta.
Però, per qui és Casa das Maes, ara mateix? “No arriba a tothom, tot i que ens agradaria”, diu na Marta. “Les dones que venen tenen un nivell socioeconòmic mig, persones que es poden permetre, econòmicament, apuntar-se a un grup. De fet, la idea de convertir-nos en associació ve de la situació de poder demanar subvencions i poder acompanyar a dones que voldrien venir, però no s’ho poden permetre. Així, hem estat xerrant amb Serveis Socials per si ens volien derivar dones fent una quota social. No poder arribar a tothom em fa ràbia, però estem mirant vies per poder atendre a més dones, independentment del seu nivell econòmic.”
ELS TEMES TABÚ QUE SORGEIXEN DE LES TROBADES
A banda de les trobades dels grups, Casa das Maes ha organitzat algunes xerrades. Una d’elles va ser sobre dol gestacional i neonatal, i l’altra sobre fertilitat. “De la xerrada de dol gestacional i neonatal va ser molt polit, per exemple, veure com van venir dones que no havien passat per aquest tipus de dol, però que sí que tenien persones properes amb aquesta experiència. O, simplement, dones amb curiositat i consciència de que és un tema que pot afectar a qualsevol.
Na Maria Sureda aporta: “el dol gestacional i neonatal ara comença a ser un poc visible, però encara és molt tabú. Hi ha moltíssimes dones que han passat per una situació com aquesta. I només basta que se’n xerri d’un cas perquè moltes s’animin a compartir. Evidentment, el dolor de cada una és diferent, però poder-lo nombrar i sentir-lo validat, ajuda.”
Ambdós temes, delicats, són considerats per elles temes gairebé tabús, però que són necessaris exposar a la llum. De la fertilitat, na Marta comenta que “afecta molt a nivell social, perquè sempre cauen les frases, sense mala intenció, però que feren, de: “Avam quan teniu un fill ara que esteu casats”, o “Que no se’t passi l’arròs”. Quan moltes vegades, socialment, no tenim en compte que poden ser paraules que poden fer molt de mal. La realitat de cada dona és diferent, i la fertilitat juga un paper molt important, però que a vegades no es respecta. S’ha d’anar molt alerta amb el llenguatge i crear consciència, igual que en el dol gestacional i neonatal”
Un altre tema que va sorgir, arrel d’un dels grups, va ser poder fer trobades d’acompanyants. “En el nostre cas, de moment les persones acompanyants són tot pares i molts van venir estirats per les seves parelles, però quan van veure que se sentien a gust, sense ser jutjats, es van plantejar la possibilitat d’obrir aquest grup tot i no ser setmanal perquè no en sentien la necessitat”, diu na Maria Sureda.
“El fet de sentir-se jutjats és, possiblement, una de les barreres més grans per poder fer xarxa de pares”, assegura na Marta. “En les relacions heterosexuals, les dones, com a mares, tenen molta pressió al damunt quan tenen un infant. Però els pares també tenen un munt de rols “masculins” que se suposa que han d’assumir i que compliquen la situació.
Na Maria Sureda reflexiona sobre aquesta realitat que, tot i no estar relacionada directament amb la dona, hi té molt a veure. “Els hi ha tocat, als homes de la nostra generació, carregar el mort d’un canvi generacional, en aquest sentit. Els nostres avis i pares estaven molt manco implicats en la criança perquè eren els que anaven a fer feina i duien l’economia a casa. Les dones que ara som mares, aspiram a què hi hagi almanco un 50% de criança compartida. Però no és només a causa de la parella, sinó que, moltes vegades, som les mateixes mares que no donem l’espai necessari perquè la parella pugui agafar la part que toca de criança. No és fàcil, ja que en algunes de nosaltres hi ha quelcom que fa que ens sigui complicat donar l’espai al pare. Seria interessant que les dones poguéssim fer aquesta reflexió, sobre quin espai li donem al pare de la criatura.”
