Itziar Lecea / Ciutadella – No fa ni mig any que el racó d’Artemisa, un local diàfan i ple de llum a Ciutadella, ha obert les seves portes. Podria semblar un negoci més de restauració, però la veritat és que el trencaclosques que conforma aquesta idea és molt més ampli. Art, cultura, artesania, alimentació i trobada són els pilars del projecte de Tesa Salvador, una ciutadana del món que ha recollit les seves experiències vitals per abocar-les a la que ara és la seva comunitat, Ciutadella.
UNA MICA SOBRE TESA SALVADOR
“Em vaig criar a Menorca, perquè vaig venir de petita des de la península, d’on són els meus pares. Als 17 anys me’n vaig anar a Londres, on vaig viure durant gairebé 20 anys, combinant temporades a Sud-àfrica. Vaig tornar a Menorca fa uns deu anys, amb els meus fills petits, per començar una nova vida. De fet, el projecte d’Artemisa va sorgir a Sud-àfrica l’any 2000. Vaig intentar dur-lo a terme allà, però les circumstàncies personals no m’ho van permetre. La idea va sorgir de veure un grup de dones en un dels carrers de Johannesburg, demanant diners amb els seus fills a l’esquena. Era una avinguda enorme, i perillosa. Per açò m’hauria agradat poder treure-les d’aquell carrer i donar-los feina i una guarderia on poder cuidar els seus fills. Vaig presentar el projecte a l’empresa Virgin, de l’empresari Richard Branson, i me’l van acceptar. Va ser una llàstima no poder dur-lo a terme, perquè em vaig quedar amb aquella espineta.”
DE LA IDEA A LA REALITAT
“Muntar Artemisa a Ciutadella ha estat la manera de treure’m aquesta espineta, tot i que la motivació sigui diferent. En realitat, el fons d’armar aquí el local ha vingut a través de la meva faceta artesana. He fet artesania durant molts anys, però mai m’he pogut permetre tenir un espai físic, un local on treballar i mostrar el que faig. Així que vaig pensar a combinar alimentació -una altra de les meves passions-, art, artesania i tenir un espai per a les dones artesanes a les quals oferir un lloc per vendre els seus productes, oferir xerrades, propiciar trobades. El que vull que sigui, en el fons, és una plataforma per donar a conèixer la feina d’aquestes dones.”
Però no només per a elles hi ha espai a Artemisa. “He de dir que m’estic enfocant més a les dones, però també tinc ‘artemisos’. Com que la idea va néixer a Sud-àfrica, on les dones no tenen les mateixes oportunitats de les que solem gaudir les europees, sí que estava totalment centrat en la figura de la dona.”
ARMANT EL TRENCACLOSQUES
“Com a artesana, puc dir que és un món difícil, en què et trobes amb pocs recursos, amb poques ajudes. I si, a més, ets mare, la costa es fa molt més gran. Tenir una botiga és molt car. Per açò, Artemisa engloba més que l’artesania. Per una banda, m’encantaria que es convertís en un centre cultural. Per açò dic que m’encantaria tenir persones que vinguessin amb idees per omplir l’espai de cultura. Des de trobades, a xerrades, contacontes, cinema, lectures, llibres… I, per descomptat, producte artesà. D’una banda, tinc la joieria de Kala, que treballa el macramé amb pedres semiprecioses i plata. Són peces úniques, fetes amb molt d’amor. De roba es pot trobar la marca Serendipia, que elaboren dues noies que viuen aquí i confeccionen roba amb teles índies, amb dissenys molt bonics. També hem incorporat fa poc a Turid Tarabay que utilitza sedes en què estampa flors i fulles de Menorca, tot i que ella és de Noruega, i que treballa sota la marca de Bona Soca. I hem afegit també sabons fets a Menorca, cosmètica natural i productes de neteja de la llar natural. Entre les artesanes tenc dos artemiso, en Dino, amb qui tenim calçat fet amb material reciclat; i en Marc Moll, amb Plantes de Menorca, qui ens atraca al món de les infusions.”
LA GASTRONOMIA D’ARTEMISA
“Però, d’altra banda, també compto amb la part d’alimentació i gastronomia. Al principi, sembla que quadrar ambdós mons no hauria de tenir relació. Però és que la idea original, que era la de poder tenir un espai per als infants de les dones sud-africanes, necessitava una cuina. Una cuina que es pogués proveir del producte de dones que treballaven el camp, perquè són elles les que cultiven la terra. Així és com a Artemisa de Menorca també hem fet un lloc per a aquesta part del projecte original, enfocant-nos més en les pageses, amb alimentació local i natural, que sigui també un menjar per compartir amb les persones que tens al costat.”
“He de dir que és una part que m’agrada molt perquè jo he treballat en hostaleria durant bona part de la meva vida. Vaig aprendre a cuinar a Anglaterra, a Sud-àfrica i al Pròxim Orient, on també vaig estar un any i mig. La manera com jo cuino és molt diferent del que es fa aquí. Tenim curris tailandesos, indis, menjar del nord d’Àfrica, Baba Ganush… Utilitzo els productes d’aquí, però tot té o un toc molt britànic -tinc força escabetxos, que els encanta-, o “fish pie”, per posar alguns exemples. El menjar indi vaig aprendre a elaborar-lo a Sud-àfrica, on hi ha la segona comunitat índia més gran del món. Al final, és una carta eclèctica, que és difícil de comparar.”
“A més, treballo molt amb Sa Cooperativa del Camp per abastir-me de producte local, així com amb Núria de S’hort de baix. De fet, va ser ella qui em va donar l’empenta final per muntar Artemisa. A la part de botiga també tinc els productes de Pere, de Son Trèmol, i productes de Son Aparets i els formatges de Soraya Sa Roqueta.”
APORTAR A LA SOCIETAT
“Per a mi, no té sentit tenir un negoci i no aportar a la societat. Per això m’implico en les iniciatives que sé que poden ser beneficioses per a la comunitat, per a Menorca. Necessito saber que, tot el que faig, té una repercussió en el meu entorn més directe. I, és una actitud que em ve d’Anglaterra, on vaig donar classes d’anglès a través de la Creu Roja a nens sense recursos. Forma part de mi, és un dogma.”
“Sempre dic que tinc tanta sort, que seria horrible no donar. No és una forma de crítica a qui no ho fa, per a mi, forma part de la meva essència. Així que Artemisa, sent el meu negoci, ha de sumar.”
“Al final, el repte era encaixar tot això com si fos un trencaclosques: la cultura, l’art i l’alimentació. I també balancejar diferents cultures, tirant d’invenció, instint i creativitat, especialment a la part de cuina. És, sens dubte, un projecte que engloba tot el bo que he tret dels meus viatges i les meves vivències. Estic intentant tornar tot això a Menorca, oferir-ho de la mateixa manera que m’ha arribat a mi.”
PER QUÈ LA FIGURA D’ARTEMISA
“Artemisa és la deessa de les nenes, les dones, la caça, de la natura. M’identifico amb ella perquè, des de petita, he estat molt guerrera, per bé o per mal.”
“Pel que fa al canvi de l’espai, hem aconseguit canviar l’energia, convertir-lo en un lloc de pau. Diria que és com una llar fora de la llar. Fins i tot per als clients que són de fora de Menorca, que de seguida entenen el concepte d’Artemisa, per estar acostumats a veure llocs semblants en llocs com Londres, Barcelona o Johannesburg. Tanmateix, el barri també ens està donant bastant suport.”
