Premiar les construccions il·legals en rústic o possibilitar la construcció a zones de risc, suposa un gran retrocés en polítiques territorials i són mesures que hipotequen el suposat debat que s’ha de tenir per decidir el model de desenvolupament de l’arxipèlag.
El GOB surt del Pacte per a la Sostenibilitat. L’aposta del Govern per les polítiques regressives que estem veient fa que els debats que promou l’executiu de Prohens siguin estèrils i converteixin la participació ciutadana i de les entitats socials i ecologistes en una simple operació de blanqueig.
Fins ara, el GOB ha participat a les taules on l’entitat ha estat convocada i s’han aportat propostes, però les decisions de les últimes setmanes de l’executiu balear, amb l’aprovació de mesures que ens fan retrocedir 40 anys en desprotecció ambiental, ens obliguen a dir prou.
Alguns continguts que el Govern Balear ha introduït a la mal anomenada Llei de simplificació administrativa, hipotequen els possibles resultats del Pacte per a la Sostenibilitat.
En concret, el GOB, a nivell de les quatre illes, demana al Govern Prohens que s’eliminin de la Llei tres preceptes concrets:
- La legalització d’edificis il·legals en rústic, perquè implica la major operació especulativa feta mai: premia als infractors en detriment de la gent que ha fet les coses bé.
- La possibilitat de construir en zones de risc. Permetre construir i legalitzar edificis d’ús habitual a zones que es troben identificades com de perill d’inundació, d’incendi, d’erosió o d’esllavissament, és posar els negocis per davant la vida de les persones.
- La possibilitat de construir en zones protegides per la Llei d’Espais Naturals, que fins ara estaven sostretes al creixement urbanístic. ANEIs i ARIPs son figures aplicades a terrenys que ho van merèixer després d’elaborar diferents estudis de valors naturals. En unes illes tan pressionades pel turisme, amb recursos que s’esgoten -com l’aigua potable- o espais que es troben saturats durant molts de mesos -com determinades platges-, al manco les zones més reconegudes pel seu valor natural han de quedar restringides de més operacions urbanístiques.
