L’ Advent rep el seu nom d’adventus, paraula llatina que significa “arribada”. A mesura que l’església cristiana es va consolidar al segle V dC, també ho van fer les tradicions al voltant del 25 de desembre. Els historiadors situen les primeres celebracions formals de l’Advent al nord d’Itàlia, on els feligresos es preparaven durant setmanes per Nadal amb dejunis, oracions i reflexions sobre els valors cristians.
Amb el temps, aquesta preparació es va conèixer com a Advent. Al segle VI, els cristians de França celebraven una “Quaresma de Sant Martí” de cinc setmanes que incloïa dejunis i abstenció de relacions sexuals abans del Nadal.
Avui dia, l’Advent es considera la primera estació de l’any litúrgic, el cicle anual de festes i lectures bíbliques de l’Església. Igual que els seus avantpassats, els cristians moderns ho consideren un temps de preparació en honor a Crist. L’Advent se celebra durant quatre diumenges consecutius, començant el diumenge més proper al 30 de novembre i acabant el 24 de desembre, la vigília de Nadal.
Cada diumenge té un significat tradicional i una sèrie de frases i lectures assignades.
Aquestes representen, amb ordre, les virtuts cristianes de l’amor, l’alegria, l’esperança i la caritat.
Per als creients, l’Advent representa un període multifacètic durant el qual es prepara el naixement de Crist, se celebra la fe i la conversió al cristianisme i s’anticipa l’eventual resurrecció del fill de Déu.
