L’arbre de Nadal, tal com se’l coneix actualment, té el seu origen a Alemanya, durant el segle XVI. Tot apunta que va començar com una representació que el poble d’aquest país feia de “l’arbre del paradís”.
Aquesta tradició es desenvolupava específicament el 24 de desembre, data que es dedica al record d’Adam i Eva. A l’inici, a la planta commemorativa es penjaven hòsties, signe cristià de la redempció. Posteriorment, aquestes van ser substituïdes per galetes de diverses formes.
Dins de la mateixa estança on s’acostumava instal·lar aquesta representació, els alemanys disposaven d’un espai per col·locar la “piràmide de Nadal”. Aquest element es tractava d’una construcció triangular, feta de fusta, que comptava amb prestatges on es posaven fulles, espelmes, figures nadalenques i una estrella. Portar tots aquests adorns a l’arbre va ser el que va donar origen a la famosa icona del Nadal.
Popularment, se sol atribuir a Martín Lutero la idea d’haver posat espelmes a l’arbre de Nadal. Si fos cert, el reformador protestant del segle XVI, en un trajecte a casa, va quedar impressionat en veure les estrelles a través de les branques dels arbres.
