Finca es Rafal, Mallorca

Felip VI demana a la política “serenitat” i advoca pel “diàleg amb altura i generositat” per “protegir la convivència” El Rei recorda les víctimes de la dana i els voluntaris, i assegura que entén "les demandes" a les administracions

ACN/Madrid – Felip VI ha aprofitat el seu discurs d’aquest Nadal per reclamar un clima polític més calmat. El rei d’Espanya ha explicat que per “protegir” la “convivència” cal “diàleg, amb altura i generositat, que sempre ha de nodrir la definició de la voluntat comuna i l’acció de l’Estat”. I per a això, ha dit, és necessari que la discussió política “legítima, però a vegades eixordadora”, no impedeixi “escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat, en l’esfera pública i en la vida diària”. Gran part del seu discurs, però, ha estat dedicat a recordar la tragèdia de la dana, les víctimes i els voluntaris. A més, ha afirmat que entén “la frustració” i les “demandes d’una coordinació major i més eficaç de les administracions”.

El monarca, que com cada Nit de Nadal ha emès el missatge anual des de la residència oficial, ha defensat un cop més la Constitució del 1978 i el seu esperit. I aquest argument, recurrent sempre en el seu discurs, li ha servit per parlar de la polarització política. “Conrear l’esperit de consens és necessari per enfortir les nostres institucions i per mantenir en elles la confiança de tota la societat. Un pacte de convivència es protegeix dialogant; aquest diàleg, amb altura i generositat, que ha de nodrir sempre la definició de la voluntat comuna i l’acció de l’Estat”, ha explicat. En aquest sentit, Felip VI considera que “la contesa política, legítima, però a vegades eixordadora”, no hauria de tapar “una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat”. “Serenitat en l’esfera pública i en la vida diària, per afrontar els projectes col·lectius o individuals i familiars, per prosperar, per cuidar i protegir els qui més ho necessiten”, ha afegit.

Encara sobre això, el Rei creu que “per sobre de les eventuals divergències i desacords, preval en la societat espanyola una idea nítida del que convé, del que a tots beneficia i que, per això, tenim l’interès i la responsabilitat de protegir-ho i reforçar-ho”. Així, ha assegurat que és “responsabilitat de totes les institucions que aquesta noció del bé comú es continuï reflectint amb claredat en qualsevol discurs o qualsevol decisió política”. “El consens al voltant d’allò que és essencial, no sols com a resultat, sinó també com a pràctica constant, ha d’orientar sempre l’esfera d’allò públic. No per evitar la diversitat d’opinions, legitima i necessària en democràcia, sinó per impedir que aquesta diversitat derivi en la negació de l’existència d’un espai compartit”, ha sentenciat.

Però com era d’esperar, gran part de la intervenció pública d’aquesta nit ha anat destinada a recordar la tràgica dana que va afectar el País Valencià, amb 223 morts i milers de famílies afectades. “És un fet difícil d’assumir, però del qual tots hauríem de poder treure les lliçons necessàries que ens enforteixin com a societat i ens facin créixer”, ha dit. A més, ha volgut reconèixer la feina dels voluntaris i de tots aquells que van participar de les feines de neteja, rescat i represa de la normalitat durant els primers dies després de la dana. “L’ajuda i la col·laboració de tothom està propiciant que, a poc a poc, les més de 800.000 persones afectades recuperin gradualment en la seva vida un cert grau de normalitat. I que el mig i el llarg termini quedin igualment atesos per assegurar realment la recuperació. Aquesta solidaritat en el sentit més pur i més pròxim a allò concret, l’hem reconegut dia rere dia en el treball ingent de voluntaris anònims i de servidors públics”, ha afirmat.

Amb tot, el monarca ha assegurat que ha pogut “comprovar i entendre la frustració, el dolor, la impaciència, les demandes d’una coordinació major i més eficaç de les administracions”. “Totes aquestes emocions -les que commouen i reconforten i les que fan mal i apesaren- sorgeixen d’una mateixa arrel: la consciència del bé comú, l’expressió del bé comú o l’exigència del bé comú”, ha sentenciat, en un discurs on aquest concepte de ‘bé comú’ s’ha repetit en nombroses ocasions.

La “gestió adequada” de la immigració

D’altra banda, Felip VI ha volgut entrar en el debat sobre les migracions i com poden afectar Espanya. “La immigració és un fenomen complex i d’una gran sensibilitat social”, ha dit, tot afegint, però, que “essent una realitat quotidiana, les migracions poden derivar –sense la gestió adequada– en tensions que erosionin la cohesió social”. Per al monarca, un “esforç d’integració, que correspon a tothom, el respecte -també de tothom- de les lleis i normes bàsiques de convivència i civisme, i el reconeixement de la dignitat que tot ésser humà mereix, són els pilars que han de guiar-nos a l’hora de tractar la immigració”.

A més, ha demanat no oblidar “mai la fermesa que requereix la lluita contra les xarxes i les màfies que trafiquen amb persones”. Segons el Rei, la manera com s’abordi la immigració “dirà molt en el futur sobre els nostres principis i la qualitat de la nostra democràcia”.

Sobre altres qüestions, el monarca ha volgut mostrar-se conscient que les dificultats en l’accés a l’habitatge afecten gran part de la població. “És important, de nou, que tots els actors implicats reflexionin, s’escoltin els uns als altres, que s’examinin les diferents opcions i que sigui aquest diàleg el que condueixi a solucions que facilitin l’accés a l’habitatge en condicions assumibles, especialment per als més joves i els més desprotegits”, ha dit, tot afegint que per a ell, “aquesta és la base per a la seguretat, el benestar de tants projectes de vida”.

Finalment, Felip VI ha instat Espanya i la resta de membres de la UE a “continuar defensant amb convicció i amb fermesa, juntament amb els socis internacionals, les bases de la democràcia liberal, de la defensa dels drets humans i de les conquestes en benestar social sobre les quals es fonamenti el nostre gran projecte polític”. “Perquè Europa —la idea d’Europa— és una part essencial de la nostra identitat compartida, del llegat que devem a les generacions properes”, ha conclòs, en un discurs que ha acomiadat desitjant “bon Nadal” en les quatre llengües cooficials de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.