Natàlia Segura/Barcelona – El Tribunal de Justícia de la Unió Europea abordarà aquest 2025 els dubtes de tres tribunals espanyols sobre l’aplicació de la llei d’amnistia en casos de terrorisme i malversació vinculats al referèndum de l’1-O i el ‘procés’. El tribunal amb seu a Luxemburg té sobre la taula vint preguntes prejudicials sobre la mesura de gràcia als independentistes: tres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vuit del Tribunal de Comptes i nou de l’Audiència Nacional. El TJUE pot optar per fusionar les peticions, si ho considera oportú, però en tot cas, la resolució trigarà mesos. Entrevistats per l’ACN, dos experts en dret de la UE destaquen el caràcter políticament “sensible” i pràcticament inèdit de portar una llei d’amnistia davant el TJUE.
Henri de Waele, professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers, afirma que les amnisties són un afer “especial” i “sensible” i que, per tant, el TJUE o, eventualment el Tribunal Europeu de Drets Humans, seran conscients que s’estan ficant en un “afer domèstic” de l’estat espanyol.
De Waele explica que hi ha molt pocs precedents d’amnisties que s’hagin sotmès a l’examen del TJUE, no només perquè són un afer estatal, sinó perquè el dret penal de la UE és “relativament recent”. En qualsevol cas, el professor de dret constitucional de la Universitat de Maastrich Sascha Hardt assegura que el TJUE mai s’ha pronunciat sobre la compatibilitat d’una amnistia amb el dret de la UE: “Van esquivar aquesta pregunta”.
La llei d’amnistia a Luxemburg
No és la primera vegada que el ‘procés’ passa pel TJUE. Luxemburg ja es va pronunciar sobre els intents d’extradició d’Espanya pel referèndum de l’1-O i sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat empresonat. Ara té al davant l’acord polític entre el PSOE, ERC i Junts per girar full a les represàlies judicials contra els líders independentistes que van impulsar el ‘procés’ i els activistes que li van donar suport.
Els tribunals dels estats membre de la UE poden demanar ajuda a l’alt tribunal amb seu a Luxemburg per aclarir la compatibilitat de les normes estatals amb la legislació europea. Menys de quatre mesos després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, fins a tres instàncies judicials espanyoles ja l’havien portat al TJUE.
A diferència del Tribunal Suprem, que s’ha limitat a fer una qüestió d’inconstitucionalitat, l’Audiència Nacional, el TSJC i el Tribunal de Comptes han remès als magistrats europeus la polèmica norma que busca la “normalització institucional, política i social” a Catalunya eximint de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el ‘procés’.
A grans trets, els tres tribunals han alertat el TJUE sobre l’aplicació de l’amnistia en casos de terrorisme i de malversació perquè dubten que sigui compatible amb la legislació europea. El TS directament no l’ha volgut aplicar en casos de malversació, però el TSJC, en canvi, ha preferit abans preguntar a Luxemburg.
Malversació
El 29 de juliol el TSJC va enviar una prejudicial pel cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats de desobediència, prevaricació i malversació en relació amb l’1-O. El TSJC admet que “cap de les acusacions ha plantejat com a tesi acusatòria que els acusats s’haguessin beneficiat personalment” de les conductes de malversació que haurien de ser jutjades i que les conductes es refereixen a “fons propis del pressupost” de Catalunya i la Generalitat “sense aparent relació amb els interessos financers de la UE”.
Tanmateix, el TSJC vol que siguin els tribunals de la UE els qui examinin si hi pot haver algun vincle amb els interessos financers del club europeu perquè veu “amplitud” en aquest concepte i, per tant, un risc que no s’adoptin les mesures que requereix la normativa europea per garantir que no queda impune cap malversació intencionada de fons públics.
Per això, pregunta al TJUE si “desviar fons públics propis del pressupost d’una comunitat autònoma d’un estat membre en l’intent, declarat il·lícit, d’aconseguir” la secessió posa en risc “la integritat territorial de la UE i conseqüentment també els seus els pressupostos anuals”. En cas contrari, el TSJC igualment pregunta si amnistiar a aquells que han gestionat fons públics i “els destinen a activitats declarades il·lícites” suposa un “risc sistèmic d’impunitat”.
“A la UE no li pot ser indiferent (…) que, actuant de comú acord amb els autors convictes o simplement presumptes de la malversació a canvi d’un favor polític, s’atorgui la impunitat a aquesta conducta, encara que recaigui només sobre els fons nacionals de l’estat membre”, reflexiona el TSJC en el seu escrit.
També el Tribunal de Comptes (TdC) ha plantejat una pregunta similar a Luxemburg, mentre deixa en suspens el cas contra més d’una trentena d’ex alts càrrecs del Govern per les despeses de l’1-O i d’Exteriors durant el ‘procés’. La llei d’amnistia eximeix de responsabilitat administrativa i comptable als implicats en el ‘procés’. Tot i això, exclou els delictes que afectin “als interessos financers de la UE”.
“És poc probable que el tribunal obri la capsa de Pandora revisant la llei com si es tractés d’un intent d’amnistiar la malversació en general”, opina Hardt. L’expert en dret de la UE no creu que l’amnistia sigui vista pel TJUE com un intent del govern de Pedro Sánchez per “esquivar” les normes contra la malversació, sinó de “pacificar” un conflicte polític.
En tot cas, De Waele espera que el TJUE enviï un “missatge”: “facin el que facin (els tribunals) han de garantir que no hi hagi cap risc de malversació de fons europeus”.
Terrorisme
L’altra gran pregunta que han fet els magistrats espanyols a Luxemburg és sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. La llei d’amnistia exclou els actes de terrorisme definits com a tal per aquesta directiva europea i que, alhora, “hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular” en casos de mort o tortures.
En el marc del cas contra els CDR de l’operació ‘Judas’, l’Audiència Nacional ha preguntat al TJUE si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no “greus violacions de drets humans”. Així, es pregunta si, d’acord amb aquesta directiva hi pot haver actes de terrorisme que no vulnerin els drets humans. Per això, suggereix que la llei pot estar vulnerant el principi de seguretat jurídica, ja que no “precisa” quins actes constitueixen aquestes violacions ni quin és el grau de gravetat que s’ha de superar per fer “inoperativa l’amnistia”.
Els jutges del cas ‘Judas’ fins i tot pregunten si el govern espanyol ha vulnerat la primacia del dret de la UE fent una amnistia que empara conductes que s’inclouen en la directiva europea sobre el terrorisme.
Altres qüestions
En les seves preguntes prejudicials, tant l’AN com el Tribunal de Comptes van un pas més enllà i impugnen la validesa del conjunt de la llei en qüestionar que respecti el principi d’igualtat dels ciutadans davant la llei. És a dir, si amb la norma s’està discriminant a aquelles persones que, en el mateix període de temps, van cometre actes similars en defensa d’altres ideologies.
L’AN inclús es pregunta si vulnera el dret a la lliure circulació dels ciutadans a la UE perquè pot “afavorir” actes que comportin la “segregació territorial”, en aquest cas de Catalunya.
D’altra banda, el TdC pregunta si l’aixecament obligatori de les mesures cautelars, com l’ordre de detenció contra l’expresident Carles Puigdemont, és compatible amb el dret de la UE, en tant que pot infringir l’efecte suspensiu de les prejudicials. És a dir, si s’ha de mantenir l’ordre de detenció mentre el TJUE resol les preguntes. Un moviment que, en qualsevol cas, el Tribunal Suprem no ha fet, ja que ni ha aixecat l’ordre de detenció contra Puigdemont ni ha traslladat cap pregunta a Luxemburg.
L’opinió de la Comissió de Venècia
Durant aquest any el TJUE abordarà els dubtes dels tribunals espanyols sobre la llei d’amnistia i pot optar per fusionar les peticions en un sol cas, si ho considera oportú. No hi ha un termini fixat per pronunciar-se, si bé de mitjana triga més de 16 mesos en resoldre qüestions prejudicials, segons les estadístiques del tribunal del 2023.
A l’hora d’examinar la llei, els experts consultats asseguren que el TJUE tindran en compte l’opinió de la Comissió de Venècia sobre l’amnistia. Així, Hardt recorda que l’òrgan va deixar “relativament clar que l’amnistia no pretén obrir la porta a la impunitat”.
“L’amnistia ha de ser prou limitada i definida, de manera que no hi hagi una impunitat general per a un determinat tipus de delicte, ja que això implicaria una vulneració de l’estat de dret. També és important que no deixi impunes totes les violacions de drets fonamentals”, afegeix.
Anàlisi paral·lela del TC
El Tribunal Constitucional ja ha començat a tramitar la qüestió de constitucionalitat del Tribunal Suprem per “vulneració del dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica” de la llei d’amnistia. Així, la norma serà analitzada alhora per dues altes instàncies judicials, el TC i el TJUE.
Per regla general, no correspon al TC traslladar preguntes al TJUE, però ho pot fer si ho considera convenient. De moment, no ha fet cap pas al respecte i de Waele dubta que ho faci: “És un cas tan sensible que voldran demostrar que poden abordar aquest problema sense interferències ni instruccions de Luxemburg”.
Segons la jurisprudència del TC, la futura decisió de Luxemburg “no condiciona” el pronunciament del TC sobre l’amnistia, però tampoc pot obviar-la.
