El departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular de Menorca, que supervisa la xarxa pública MELIB de recàrrega de vehicle elèctric a l’illa, ha publicat les dades de funcionament de la xarxa durant el 2024. D’entre les dades, destaca que el nombre de recàrregues de vehicle elèctric a Menorca continua en augment, amb un 20,5% més que l’any 2023 i un total de 25.733 càrregues sol·licitades.
Aquest augment indica que l’ús del vehicle elèctric a l’illa es manté a l’alça, gràcies també al manteniment de la disponibilitat de la Xarxa MELIB, que igual que durant el 2023 ha estat del 70% durant aquest passat 2024. El salt quant a disponibilitat va tenir lloc l’any 2023, passant del 46% a la xifra actual.
Més estacions de recàrrega
Durant aquest passat 2024 el Consell i els ajuntaments de l’illa han ampliat també el nombre d’estacions i de places de recàrrega de la xarxa MELIB a Menorca. Actualment, la xarxa pública compta amb 114 places de recàrrega, 18 més que l’any 2023. Hi ha 42 places més en execució, i 110 ja planificades. Entre places instal·lades, en execució i planificades, Menorca sumaria 266 places de punts de recàrrega, a les quals s’han d’incorporar 184 places més durant l’any en curs. En total, el Consell preveu tancar el 2025 amb 450 places de recàrrega de VE instal·lades o planificades sobre el territori.
Aquestes actuacions formen part del Pla de Desenvolupament de la Xarxa de Punts de Recàrrega (PDR) de Vehicles Elèctrics (VE) de Menorca, que té per objectiu assolir el 18% d’electrificació del parc de vehicles de l’illa per al 2030.
Segons les estimacions del Consell Insular, per assolir el 18% d’electrificació del parc de vehicles de Menorca (uns 14.000 vehicles) serà necessària la instal·lació d’un total de 1.300 punts de recàrrega. El 50% haurà de ser assumit per l’administració, uns 700 punts de recàrrega públics, per complir així amb la ràtio de 10 VE per punt de càrrega establert per la UE. El restant 50% seria assumit pel sector privat atenent la forta demanda de VE dels darrers anys i les atractives oportunitats de negoci en el sector.
Energia de càrrega i estalvi de combustible durant el 2024
L’energia total demandada de les càrregues sol·licitades a la xarxa MELIB de Menorca durant el 2024 ha estat de 372.036 kWh/any. Aquesta quantitat d’energia permet recórrer amb una conducció eficient 2.480.240 km, i evitaria el consum de 148.814 litres de benzina. El cost estimat del total de càrregues és de 85.018, 78 €, i l’equivalent en benzina de 254.919 €, amb el consegüent estalvi fent ús del vehicle elèctric.
Quant a la càrrega mitjana sol·licitada per vehicle, aquesta ha estat de 14,46 kWh, suficient per a un recorregut de 96 km amb un cost de 3,30 €. Per a aquesta distància, el cost de la benzina seria d’aproximadament uns 10,28 €.
Tots els punts de recàrrega de la xarxa pública de Menorca tenen contractat el subministrament d’energia elèctrica amb certificació d’origen 100% renovable. Per aquest motiu, la recàrrega de vehicles elèctrics en aquesta xarxa no genera emissions de CO2 computables.
“L’ús i ampliació de la xarxa de punts de recàrrega a Menorca continua a l’alça, cosa que ens indica que el vehicle elèctric a Menorca té interès i sobretot viabilitat. Les característiques de la nostra illa fan de l’electrificació del nostre parc automobilístic una gran oportunitat per reduir emissions i l’ús de combustibles fòssils en compliment tant de la nostra estratègia de descarbonització com de les normatives europees”, ha explicat el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés.
Segons dades de l’Estratègia Menorca 2030, la mobilitat terrestre representa el 23% de les emissions a l’atmosfera a l’illa. L’objectiu marcat pel pla proposa reduir un 50% l’ús de combustibles a l’automoció i apostar per un nou model de mobilitat.
Consulta o incidències a la xarxa MELIB
La Xarxa MELIB a Menorca s’opera i es manté gràcies a un conveni signat amb l’Institut Balear de l’Energia (IBE) del Govern Balear, assumint el Consell Insular de Menorca les funcions de supervisió de l’estat operatiu.
