Sant Antoni Abat o de Viana és popularment conegut a Mallorca com Sant Antoni del porquet o dels ases. Com a sant pagesívol sempre ha gaudit d’una gran veneració a la part forana. És reconegut com a patró protector dels animals, especialment del bestiar. Una de les gloses que li estan dedicades diu així:
“Sant Antoni és un bon sant
I qui té un dobler li dona
Perquè li guard s’animal
Tant si és de pèl com de ploma.”
Una glosa que em recorda ma mare quan anava a deixar doblers a la imatge de sant Antoni que hi havia a l’església de “la Daurade” situada devora ca nostra perquè ens guardés els animals que teníem a l’hort: el porc, les gallines, les ànneres i els conills.
A Palma de Mallorca, l’església i el convent coneguts amb el nom de Sant Antoniet tenien el seu punt de devoció. Els frares antonians, a més de ser depositaris del patronat del bestiar, tenien cura d’un hospital dedicat als malalts de foc (malaltia produïda pels cereals). S’instal·laren des de la mateixa conquesta al carrer de la Sèquia o de Sant Miquel. L’actual edifici, barroc classicista mostra sobre el portal major un nínxol amb la imatge de sant Antoni un porquet i el foc als seus peus. Cada dia 17 de gener, els antonians organitzaven les beneïdes d’animals: cavalls ben guarnits, mules, ases amb llur carretó o galera engalanats per a l’ocasió. Era una desfilada molt polida i des de 1573 hi tenia lloc la Rifa del porc de sant Antoni. El benefici d’aquell sorteig era destinat a l’hospital per a la cura del malalts de foc. Avui, a Palma, aquesta tradició ha patit un gran retrocés; la rifa del porc està prohibida, i els pocs animals que es duen a beneir són cans, moixos o ocells. Res no queda d’aquella desfilada esplendorosa d’un passat no molt llunyà.
La festa de Sant Antoni pot considerar-se com la més celebrada del santoral d’hivern a les illes Balears. La vigília del dia 17 a Mallorca s’encenen foguerons a tot arreu on els dimonis propis de cada poble i d’estampes variades fan de les seves i els excessos a l’hora de menjar i beure són alguns dels ingredients d’aquesta festa avui massa mercantilitzada i convertida en una disbauxa massificada.
Deixant de banda la celebració de la festa d’aquest sant, a mi m’agrada la seva història. Visqué al baix Egipte durant la segona meitat del segle III. Tot i ser hereu d’una gran fortuna, optà per seguir l’Evangeli i donar tots els seus béns als pobres. Escollí una vida de penitència en la soledat del desert a on, segons la tradició popular, el dimoni el temptava constantment sense èxit. El dia de la seva mort, el 17 de gener de l’any 356, dos lleons s’acostaren i, lamentant-se per la mort del sant, li cavaren la tomba amb les seves urpes. Mentre els lleons besaven les mans de Sant Antoni, aquest els beneïa.
Avui dia, on predomina i s’emfatitza a través d’uns mitjans -en mans de poderosos-, l’individualisme i l’egocentrisme, és molt interessant repassar la història d’éssers envoltats de llegendes que sacrificaren humilment al llarg dels segles llurs vides confortables per oferir-les amb l’ajuda dels seus adeptes, al servei del bé comú.
I per acabar afegiré aquesta glosa que m’agrada molt:
“Sant Antoni és un sant vell
Té sabates de camussa
No es pot mantenir ell
I vol mantenir sa cussa.”
Què visqui sant Antoni!
Font: Les festes de Palma. Gaspar Valero i altres.
