“Inventari i estudi de l’arxiu musical del comtat de Torre-saura (Ciutadella de Menorca)”. Aquest és el títol de l’obra de la musicòloga Laura Triay i que s’ha presentat aquest dimecres a l’auditori de la Fundació Miró Mallorca durant l’acte de lliurament dels ajuts a la creació i investigació de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
Es tracta d’un dels projectes més destacats de la convocatòria de subvencions destinades a l’àmbit cultural del Govern. Recull i posa en valor el fons
documental del comtat i el seu pes en la història de Menorca i la seva societat, en aquest cas, a través de la música. La seva recuperació ha estat possible gràcies a la Fundación José María de Olives i de Ponsich, Conde de Torre-saura que ha col·laborat amb l’autora del treball de recerca i que li ha permès capbussar-se entre els seus arxius, documents i partitures.
La menorquina Laura Triay presentà la seva obra en forma de panells visuals que reflecteixen la importància del fons documental estudiat. Són fotografies artístiques del fons musical i del palau de Torre-Saura, realitzades per Sonia Rotger, fotògrafa de Talaia Cultura. L’acompanyaren Antoni Camps, tècnic i responsable de l’arxiu històric del comtat de Torre-saura, i Ruth Orbezo i Paqui Pérez, en representació de Fastfor SA i de la Fundación José María de Olives y de Ponsich, Conde de Torre-saura.
És la primera vegada que l’Institut d’Estudis Baleàrics presenta en públic l’atorgament d’aquests ajuts, que han suposat una inversió de 690.000 euros el 2024, però que corresponen a la convocatòria de 2023. L’acte ha comptat amb l’assistència del gerent de l’IEB, Llorenç Perelló, i el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà.
SOBRE L’ESTUDI
L’estudi inclou un total de 230 fitxes documentals, de les quals 135 corresponen a còpies de partitures manuscrites, 3 a manuscrits autògrafs i 87 a partitures impreses. De totes elles, 60 són obres anònimes, 21 són obres anònimes amb atribució verificada i les 147 partitures restants són obres d’autor. El fons musical estudiat, que abasta des de l’obra més antiga datada del 1735 fins a una partitura impresa de 1905. En definitiva, un testimoni del ric patrimoni cultural de Menorca.
LES CONCLUSIONS
L’estudi conclou que la música del palau de Torre-saura és majoritàriament música de cambra i de dansa. Dos gèneres que reflecteixen les trobades socials i festes de l’aristocràcia local. Les partitures conservades, que van des de petites agrupacions instrumentals de petit format, com ara obres per a dos violins o piano, fins a formacions orquestrals més àmplies, són un reflex de l’activitat cultural de les elits menorquines durant els segles XVIII i XIX.
A més, l’estudi d’aquest fons ha revelat que, durant el segle XVIII i fins a la primera meitat del XIX, Menorca ocupava una posició privilegiada en la recepció de les influències musicals i de moda a Europa. El fons musical, juntament amb la biblioteca, és, per tant, el mirall d’una societat que tenia accés a la cultura. Precisament, en aquesta època Menorca constituïa un centre d’intensa activitat política i comercial en l’àmbit de la Mediterrània.
En definitiva, el fons musical de l’arxiu del comtat de Torre-saura no només és un tresor patrimonial, sinó també una font inestimable per a l’estudi de la musicologia, que permet aprofundir en la comprensió de la música civil que va ressonar a Menorca durant els segles XVIII i XIX.
