Sebastià neix a Ciutadella el 12 d’abril de 1872. És fill de Sebastià Juan Barceló (Ciutadella, 1840) i Antònia Sampol de Palós Cabrisas (Ciutadella, 1845 – 1925). Els avis paterns són Jeroni Juan Triay (Ciutadella, 1806) i Rafela Barceló Benejam (Ciutadella, 1810). Els avis materns són Joan Sampol de Palós Fornaris i Magdalena Cabrisas Caymaris. Un conco seu era el popular barber, Mateu Juan Barceló. Un altre conco és l’industrial del calçat, Antoni Sampol de Palós Cabrisas
Sebastià fa estudis al Seminari de Ciutadella i en la Universitat Pontifícia de València. El 1891 rep les ordres menors i la tonsura. El 1894 rep les ordres de diaca i, el 1895, és ordenat capellà. Diu la primera missa a Sant Francesc el març de 1895. Aquest any és designat custós de l’església del Sant Crist i la seva firma ja és habitual en la premsa catòlica de Ciutadella. Des del principi, Sebastià destaca pels seus coneixements religiosos, la capacitat d’oratòria, la facilitat en l’escriptura de prosa i poesia, i el domini de la música i de les idees integristes amb les que combat el lliurepensament i el racionalisme, que considera un perill. L’any 1897 és adscrit a la parròquia del Roser i manté la càtedra al Seminari, en un any en el qual guanya el doctorat en Sagrada Teologia al Seminari Central de València. L’any 1898, a 26 anys, ja és nomenat director del Seminari i catedràtic de Retòrica. El 1905 és elegit per oposicions canonge de la catedral d’Eivissa, on es trasllada a viure. Hi farà dos anys, el 1907 és elegit canonge de la Catedral de Menorca i dona un cicle de conferències sobre geologia, física i astronomia al Seminari, que deuen ser matèries que també domina. El 1909 és elegit canonge penitenciari de la Catedral i, el 1915, ascendeix a arxipreste. L’Any 1919 serà nomenat Director de l’Apostolat de la Pregària. L’any 1920 inicia l’obra catequista al Centre de Sant Miquel, al qual estarà sempre lligat. L’any 1923 serà nomenat Vicari General i Provisor. L’any 1925 serà anomenat arxipreste i vicari general de la diòcesi menorquina, càrrec al que afegirà poc després el de provisor de la diòcesi. Sebastià Juan Sampol de Palós és el segon en la jerarquia de l’església local. L’edat i l’estat de salut del bisbe Torres farà que de fet sigui el cap visible de la diòcesi. Durant la guerra va estar perseguit i tancat, però no coneixem els detalls del cas. De fet, ell va ser el cap de l’església menorquina durant el conflicte. El 1939, quan la guerra acaba, és l’únic canonge que hi ha a Menorca. En la reorganització de 1939, ell continua en el mateix càrrec i és qui rep al bisbe Pascual en la seva arribada a l’illa. És de destacar també que és autor de poesia en català i castellà, en un temps que l’ús de la nostra llengua era rar. Mor el 9 d’abril de 1958 ja ancià.
