L’any 1619 es posava la primera pedra de l’església de Sant Agustí del convent del Socors de Ciutadella. Segons G. Julià, els plànols de l’obra foren portats des de Madrid pel pare Miquels Subirats i Palmer, i la direcció de l’obra fou encarregada al mestre mallorquí Jaume Roig, que en aquells moments era present a Ciutadella, ocupat en les obres de fortificació de la ciutat com a mestre major.
Pareix ser que poc abans de la mort del mestre (+1631), l’església ja era coberta amb les voltes. A la seva mort, el va substituir en el càrrec el mestre picapedrer Pere Serralta, també de procedència mallorquina. L’obra es va acabar cap el 1670.
A mitjan segle XVII les obres del convent agustinià varen esser copades pels Amorós, una família de mestres picapedrers autors de la majoria de les estructures arquitectòniques que envolten l’església. Joan Amorós Cantallops (1664 -1707) construí la sala De Profundis (Actual Saló de Graus) i el refetor (capella gran del Seminari). Obra dels Amorós és també el claustre porticat, de robusts pilars rectangulars, amb arcades de volta d’aresta, les quals ostenten els escuts heràldics de les famílies benefactores i dels personatges religiosos que deixaren testimoni del seu suport i ajuda.
Al mig del pati, sobre una plataforma octogonal, s’alça el brocal d’un pou amb un bell escut heràldic de la família dels Olivar.
Escut del Portal principal
Escut eclesiàstic: En un camp, sota una doble cortina oberta, un eclesiàstic agenollat portant un encenser, prega davant un altar, situat sobre una grada. L’escut va coronat amb tiara episcopal, una creu trilobada (d’argent) i un bàcul de bisbe. Va timbrat amb un bonet de prevere i una estola, la qual porta una inscripció (malmesa per una mala restauració) en la que es pot llegir ….MIN….M DOMINI MINORICENSE SUB S… D. D. ….MS…
A la dreta porta el nom de l’autor : J. Moll.
Escuts a les voltes del claustre
Escut trilobat, sobre un arc d’accés.
En el camp du un castell obert amb porta, amb un donjon, maçonat, sobre unes ones. A sinistre un sol que irradia els seus rajos sobre el portal. Va timbrat amb la tiara episcopal coberta amb una petxina. Envoltat de volutes, fulles i cintes. Al peu, una testa d’un puti entre la data 1676.
Figura a la clau de volta, en una orla octogonal. Du la figura de Sant Agustí, amb bàcul i tiara, portant sobre el braç ministre una maqueta de l’Església.
Decoració exterior, fulles i palmetes.
Escut nobiliari: En el camp un arbre de sis fulles terrassat. Va timbrat amb un casc d’acer (malmès per l’erosió) ornat amb plomes. L’exterior presenta dos llambrequins amb volutes. És de la família Cardona.
Imatge a una clau de volta rodona. Du la figura d’un santa, amb hàbit monacal, portant a la mà dreta una creu i a l’altra mà una custòdia. Sembla ser Santa Rita de Càssia. L’envolta una corona de flors o perles.
Clau de volta de forma octogonal. Al seu interior apareix la Verge Maria, amb túnica, portant Jesús al braç, i altres dos als seus peus. Al braç dret porta una maça de manera amenaçant. És la Mare de Déu del Socors.
