El Centre Artesanal de Menorca enceta un diàleg amb l’illa

Itziar Lecea / Es Mercadal – Des del passat estiu, el Centre Artesanal de Menorca és gestionat pel Consell Insular de Menorca, a través del departament d’Economia. Van ser les responsables d’aquesta àrea, la consellera Maria Antònia Taltavull i la directora insular Sandra Beltrán, qui van posar al capdavant del Centre Artesanal, amb un concepte totalment renovat, a qui ha estat la seva impulsora durant els darrers mesos, l’artista Muriel Parra. Amb les tres hem conversat sobre el gir que se li ha donat a l’espai, la necessitat de crear debat intern dintre del sector i què és, en realitat, un exercici molt sa de revisió dels conceptes bàsics del que són les artesanies en l’actualitat i de com ens vinculem en comunitat.

REDEFININT L’ESPAI DEL CENTRE ARTESANAL DE MENORCA
Apunta na Muriel que, des que han capgirat l’espai, les visites han augmentat d’unes 30-40 persones al dia, a unes 140 de mitjana, arribant a superar les 200 persones en alguns moments. Una fita gens fàcil d’aconseguir, especialment tenint en compte com va començar la seva feina. Però anem al principi.

“Des de la Fundació Foment del Turisme ens han passat a inicis de 2024 les competències per gestionar el Centre Artesanal de Menorca. I vam pensar que encaixaria bé dintre del Departament d’Economia perquè gestionam totes les cartes de mestres artesans, a banda de dur l’àrea d’Artesania”, apunta la directora insular, Sandra Beltrán. Ella ha estat, junt amb la consellera Maria Antònia Taltavull, les responsables de redefinir aquest espai de manera interna. “Ha estat una mica complicat adaptar-ho, perquè des de la Fundació no hi havia problema a tenir retorns econòmics, com tenien abans amb la botiga de venda d’artesania o els tallers, que es pagaven.”

“Dintre d’aquest procés de canvi, vam també xerrar amb ARTEME, que és, ara per ara, l’única associació d’artesans que està en marxa, per conèixer la seva opinió, perquè sabíem que no podíem encetar el model ja establert. Tanmateix, vam arribar a la solució de tenir un espai expositiu per a poder posar-hi obres i llavors donar els contactes dels artesans i artesanes per a què les persones interessades anessin directament als seus tallers. Paral·lelament, també vam decidir posar-hi una persona encarregada de l’espai, per poder reobrir-lo i per a què el pogués dinamitzar. Així va entrar na Muriel Parra.”

UNA ARTISTA A LA RECERCA DE L’ARTESANIA
L’entrada de na Muriel va ser a principis d’estiu. “No vaig entendre com un centre d’art, que és un museu, pogués estar tancat en ple mes de juny”, diu. Va ser a través d’una amiga que es va assabentar que el Consell cercava una persona per gestionar el centre. Així va ser com va presentar una candidatura, amb una memòria on ja es plantejaven els conceptes que s’han desenvolupat des de llavors, com el del Diàleg.

Amb na Muriel ja dintre del Centre Artesanal, el mes de juliol en van fer la reobertura, convidant a artesanes i artesans d’ARTEME a participar activament del nou espai. “Així, vam crear l’espai Es Portal, dedicat específicament al diàleg, a l’experimentació i a la creació de sinergies amb els professionals i les professionals de les artesanies i les arts. Aquí posam a sobre de la taula conceptes essencials, com ara “Què és l’artesania? Les artesanies en singular, en plural? Què són les tradicions? Al cap i a la fi, de com ens relacionem, arribant a la conclusió de què tot té una connexió amb l’entorn, el territori. D’aquí hem tret la definició del que són les artesanies en plural. Apel·lem a l’arrel i treballem sobre la base de les tradicions, però tradicions que no són estàtiques, perquè noltros evolucionam. El que tenim ara damunt la taula serà segurament tradició d’aquí a un temps”, comenta la responsable del Centre.

ES PORTAL
Una vegada van tenir l’espai apunt -amb la participació de l’Ajuntament des Mercadal, propietari de l’edifici, i l’estaló del batle Joan Palliser i el seu equip- i el concepte definit, Es Portal va començar a funcionar.

“Vam començar amb la Isabel Arias, amb una intervenció anomenada Animals sacres, on presentava la seva col·lecció de joies. Amb ella vam obrir l’espai dels creadors. El segon que va entrar-hi va ser Alai Zimmermann, que va fer una intervenció anomenada Trenar el camp, amb la qual fa una oda a la natura, conjuga miralls on l’espectador es reflecteix a la natura, sense ego, mirant-se a un mateix. Durant aquesta segona experiència, va arribar la DANA que ens va afectar a mitjan agost. I va ser un tema, perquè cada vegada que plou, el centre s’inunda. Treballant amb la natura, la natura ens va pegar un cop i vam haver de treballar molt intensament.

La tercera experiència a Es Portal ha estat amb en Marc Marcet, ceramista, i que s’ha lligat molt a la gastronomia. “En Marc ha fet tres plats de ceràmica, amb tres xefs de l’illa. Vam aprofitar per inaugurar aquesta mostra al mateix temps que va tenir lloc la fira Arrels, que aquest 2024 s’ha mudat as Mercadal. Així, vam aconseguir que l’espai des Portal cobrés protagonisme durant la fira, essent espai de pas però també de reflexió i diàleg durant la fira i amb els artistes i artesans de l’espai. Ha estat un procés molt participatiu, el de muntar aquesta experiència, en la qual hem comptat també amb les fotografies de na Maria Missaglia i els tres cuiners participants: na Sílvia Anglada, en Joan Caballo i en Jesús García. Així, passam a parlar de com un art com és la ceràmica es conjuga amb una altra art: la gastronomia. En aquest diàleg també s’hi mesclen les diferents mirades, les visions del que és la feina, les seves maneres de fer i tot el que aporten. El que hem fet, també a través de les fotografies de na Maria Missaglia, és una oda a les fotos que ja hi havia de l’exposició permanent que tenim al pis de dalt. Fins aquest moment no havíem considerat que la gastronomia també té molt d’artesania, perquè aquests tres plats van a cercar l’arrel, sintetitzen molt bé la connexió que tenen amb Menorca. Vam acabar d’arrodonir el discurs d’aquesta mostra amb una taula feta de fusta, que ens va fer Carlos Moll, de Ferreries. Arran de tenir-la ens hem adonat que el què està significant, és la manera en què ens sustentam en les pròpies tradicions, però que són tradicions vives i que es mouen. Vam tancar l’espai amb les fotos de Lluís Real, fetes en analògic.”

ESPAI BOTIGA RECONVERTIT EN MOSTRA D’ARTESANIES
Pel que fa a l’espai de botiga, que havia de convertir-se en un concepte totalment diferent, na Muriel remarca que “l’hem volgut obrir i expandir. El requisit que tenim per poder exposar és tenir carta d’artesà. Així, hi ha hagut artesans i artesanes que han sortit i d’altres que han entrat, que han aportat, perquè sí que els vaig demanar de poder interactuar amb l’espai. Hem creat un cert dinamisme, el que és interessant. El que hem aconseguit és poder servir de porta als tallers dels artesans i artesanes, així com als mercats on venen, a través d’un tema humanista, de connexions i sinergies entre persones que passen per aquí i que acaben als tallers dels creadors, generant una economia circular. No és només una transacció econòmica sinó que es crea un vincle molt més humà. Hem aconseguit que passi de ser una botiga de pas a ser un centre més humà, on es creen relacions, es reflexiona, es gaudeix, es fa màgia. Creem comunitat.”

El concepte de comunitat, lligat al diàleg, és també un dels eixos centrals de la nova transformació del Centre Artesanal de Menorca, que durant el mes de novembre -just al tancament de l’edició d’aquesta Nua- va acollir una instal·lació relacionada amb el concepte de crear xarxa, junt amb PescArt, i les artistes Núria Roman, Kaori Ishihara, Magda Triay, Maite Benejam, Ester Sánchez, Núria Sintes i la mateixa Muriel Parra, amb el títol, precisament, de Sa Xarxa. Aprofitant aquest esdeveniment, es va fer un homenatge a la desapareguda associació d’artesans Entremans. Parra comenta que “ha estat un moment que hem aprofitat per crear un debat sobre l’estat de les artesanies en l’actualitat.”

A l’espai de mostra s’hi ha afegit el programa d’activitats anomenat “Una Matí amb…”, i que Parra descriu com “un espai de trobada amb persones dels sectors de les artesanies i les arts que ens han servit d’inspiració, i han estat trobades molt experiencials. Han passat per aquest format persones com BTOY, Pescart, o en Marc Moll. Una de les activitats més importants en aquest format ha estat la de Sastres paperers AQUARI, un dels pocs molins tradicional que fa paper des de fa més de 40 anys.” Parra comenta que aquesta activitat va servir, per una banda, organitzar una activitat escolar; i també per fer una sessió de professionalització del sector.

LA NECESSITAT DE PROFESSIONALITZAR
Durant aquest temps, na Muriel també ha premut per poder donar serveis de professionalització a artesans i artesanes, amb l’objectiu de “poder partir amb uns estàndards de qualitat i gestió que s’han de complir, amb els seus deures i les seves obligacions. És important fer coses a nivell professional perquè aquesta és la casa dels professionals.”

Per últim, la sala de dalt, que s’ha deixat com estava abans, és un espai que Muriel té ganes de seguir cuidant. “És un patrimoni i també testimoni de la memòria, i ho hem de protegir. És una concepció tradicional de l’artesania, en singular. Mentre que l’espai de baix és on mostrem les artesanies, en plural aquesta diferència, que és conceptual, és molt interessant. A d’artesanies, A d’actualitat, A d’amor, que hem empès per a què sigui el Centre Artesanal de Menorca.”