La llegenda situa Sant Valentí, patró dels enamorats, a la Roma del segle III, on l’emperador romà Claudi II va prohibir el matrimoni als joves soldats professionals al·legant la incompatibilitat de l’amor amb la professió i perquè creia que sense família eren millors soldats. Pel que sembla, Valentí, que era un metge convertit al cristianisme que es va fer sacerdot, es va rebel·lar contra la norma i celebrava matrimonis secrets de joves soldats enamorats. Quan l’emperador va tenir coneixement de les pràctiques que duia a terme Valentí, va ordenar empresonar-lo i martiritzar-lo, fins que va ser executat el 14 de febrer de l’any 270.
Segles després Valentí va ser elevat als altars, i l’any 494 el papa Gelasi I va declarar el 14 de febrer, el dia del seu martiri, com el dia de Sant Valentí. Enterrat als afores de Roma, a la via Flamínia –un lloc que seria més tard conegut com a Porta de Sant Valentí–, la seva tomba es va convertir en lloc de pelegrinatge durant l’Edat Mitjana.
Ja el 1969, sota el pontificat de Pau VI i després del Concili Vaticà II, sant Valentí va ser eliminat del calendari catòlic davant dels dubtes que existien sobre l’origen pagà de la seva història.
Des de llavors, l’Església dedica el 14 de febrer a l’advocació dels sants Ciril i Metodi. Així, el 14 de febrer va passar a ser una data amb sant, però sense celebració, fins que el consumisme del segle XX ho va triar com el dia ideal per incrementar les compres.
