La festa de Sant Joan ha anat evolucionant amb canvis que l’han adaptada als nous temps i a les necessitats del poble, però ho ha fet gairebé sempre de manera natural, sense imposicions, que s’han anat acceptant pel bé de la festa.
Ara estam davant nous canvis, uns canvis que a molts no els hi semblaran correctes però necessaris per mor de les assegurances, com la prohibició de qualcar a menors de 14 anys o altres que apunten a que un cavaller no pugui fer les tres tandes, com sí fan els membres de la junta de caixers, i altres ben arribats com els canvis de cavall a cada jornada de la festa o ampliar recorreguts a zones on es produïa saturació.
Sant Joan és una festa que és del poble i, no ha de ser la festa d’un estament exclusiu.
Per altra banda ens hem de demanar: Quin cost té per l’Ajuntament de Ciutadella la celebració de la mateixa? Quines son les despeses que pagam entre tots? Què val realment fer Sant Joan?
És per açò que la festa, tal i com es celebra ara mateix, necessita d’aportacions externes, des de les navilieres a les línies aèries que porten la gent de fora a viure la festa, com també les dels sectors econòmics de l’illa que s’hi veuen beneficiats i no cotitzen els seus imposts al nostre poble, que és qui ha de fer aquesta despesa extraordinària, no sols en els dies de la festa en material humà i sous, sinó en el que ens costa l’eliminació de residus, mobiliari urbà malmès, etc, etc, etc.
Sant Joan és una festa viva i evolutiva, una festa que ens agradi o no s’haurà d’adaptar als nous temps per a sobreviure, però sempre mantenint la seva essència i protocols que l’han feta única i especial des del segle XIV.
Enguany serà any de canvis que no agradaran a tothom, i que veurem si al final seran bons o no per la festa i la seva continuïtat
Però una cosa tenim clara és que els vertaders protagonistes de Sant Joan, els que la fan possible, són sense qualsevol dubte, la gent del camp de Menorca, la pagesia, que ha sabut fer perdurar la nostra estimada festa i és a ella, a la gent major del camp que amb la seva saviesa, hem d’escoltar i fer cas.
El meló està obert, ara veurem si és dolç o farà gust a cobrómbol.
