L’any 1619 es posava la primera pedra de l’església de Sant Agustí del convent del Socors de Ciutadella. Segons G. Julià, els plànols de l’obra foren portats des de Madrid pel pare Miquels Subirats i Palmer, i la direcció de l’obra fou encarregada al mestre mallorquí Jaume Roig, que en aquells moments era present a Ciutadella, ocupat en les obres de fortificació de la ciutat com a mestre major.
Pareix ser que poc abans de la mort del mestre (+1631), l’església ja era coberta amb les voltes. A la seva mort, el va substituir en el càrrec el mestre picapedrer Pere Serralta, també de procedència mallorquina. L’obra es va acabar cap el 1670.
A mitjan segle XVII les obres del convent agustinià varen esser copades pels Amorós, una família de mestres picapedrers autors de la majoria de les estructures arquitectòniques que envolten l’església. Joan Amorós Cantallops (1664 -1707) construí la sala De Profundis (Actual Saló de Graus) i el refetor (capella gran del Seminari). Obra dels Amorós és també el claustre porticat, de robusts pilars rectangulars, amb arcades de volta d’aresta, les quals ostenten els escuts heràldics de les famílies benefactores i dels personatges religiosos que deixaren testimoni del seu suport i ajuda.
Al mig del pati, sobre una plataforma octogonal, s’alça el brocal d’un pou amb un bell escut heràldic de la família dels Olivar.
Escut del Portal principal
Figura a la clau de volta de forma ovalada.
Du un sant Agusti (Sant Joan de Sahagún) amb esclavina i estola, portant a la mà dreta un calze amb una Sagrada Forma.
Envoltat de vuit baules enllaçades amb botons.
Escuts a les voltes del claustre
Escut ovalat, a la clau de volta.
Sobre un puig movent, una Verge amb el Fill, i a destra un toro: és la Mare de Déu del Toro.
Envoltada d’una garlanda de fulles.
Escut nobiliari, a la clau de volta. (En camper d’or) du sobre un mont movent (de sinople), un arbre amb fulles (de sinople). Timbrat amb un casc dextrat de comte, amb plomes. Envoltat de volutes. És de la família Saura o Albertí.
Clau de volta de forma octogonal. Du la figura d’un prevere portant un bonet, capa i un bàcul proveït d’una creu a la mà esquerra, amb dos nens al seu costat. És Sant Tomàs de Villanueva.
Envolta la clau una bordura amb decoració simètrica de palmetes.
Clau de volta rodona. Porta una santa, amb aureola, vestint hàbits monacals i esclavina. Al braç dret porta una cistella. L’envolta una guirlanda de fulles de llorer.
Figura de Crist crucificat sobre un mont, dintre d’un camp octogonal, a la clau de volta.
L’envolta una corona de flors.
