Neix a Ciutadella 2 de juliol de 1920. És fill de Pere Carretero Anglada (Ciutadella, 1879-1962) i Maria Comella Taltavull (Ciutadella, 1893-1973). Els seus avis paterns eren Rafel Carretero (1845-1933) i Esperança Anglada (1853-1937), i els materns eren Joaquim Comella (1855-1927) i Maria Taltavull (1857-1921), tots de Ciutadella. Els dos avis de Joaquin eren personatges de pes: el patern era armador i comerciant, propietari del Paquete Ciudadelano, quan naufraga el 1920; el matern era metge i havia estat alcalde de Ciutadella. Les dues famílies eren conservadores i catòliques. Ell estudia al col·legi salesià i, el 1932, ingressa a l’institut de Maó, del que surt batxiller després de la guerra, l’agost de 1939. L’any 1938 és cridat a files en la denominada “quinta del biberó”, però no sé si arriba a ingressar a l’exèrcit. Pertany al reemplaçament de 1941 i és adscrit soldat al Regiment d’Infanteria d’Aragó núm., 17; de tota manera, el jove podrà gaudir de freqüents permisos per a compatibilitzar estudis i servei militar. De fet, el 1939 es matricula a la Universitat de Barcelona, però després s’instal·la a Madrid, on ja hi viu el seu germà major, Rafel, que serà dentista i viurà a Madrid. Entre 1939 i 1943 estudia a l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Durant els seus estudis, el desembre de 1940, ingressa com a copista al Museu de Prado, una experiència que repetirà ocasionalment el 1947 i entre 1950 i 1953. L’any 1944, obté el títol de professor de dibuix. El 1945 obté el premi de la galeria Turner de Madrid, i durant aquest període realitza les primeres exposicions a Barcelona, Ciutadella i Maó. A més, treballa com a restaurador d’obres pictòriques. Durant l’època d’estudis a Madrid, Joaquin és inscrit pel Real Madrid com a jugador de futbol, però no arriba a debutar entre altres coses per l’oposició paterna. Ell ja havia jugat algun partit amb el CD Ciudadela (1939-1940), després de la guerra. En alguna biografia “oficial” es diu que entre 1945 i 1946 juga a Primera Divisió amb el RCD Espanyol de Barcelona, però hem pogut confirmar que no va ser així; l’error possiblement és degut a una confusió amb el maonès, Josep Carretero, que si que hi va jugar dos partits aquell any. Torna al Museu del Prado el 1947. Entre 1949 i 1951, juga dos anys amb el CD Toledo, a Tercera divisió; entre 1950 i 1952 juga amb el Racing de Ferrol, també a Tercera, i acaba la seva carrera futbolística jugant tres temporades amb La Cultural y Deportiva Leonesa, pujant de Tercera a Segona el 1953-1953, i mantenint-se a segona les dues següents. El 1954 es casa amb Maria del Carmen Niembro a Madrid, amb la que tindrà sis fills i quatre filles. El 1955 ja es radica a Ciutadella i entra com a professor de dibuix a l’Institut de Ciutadella (actualment Josep Maria Quadrado), on treballarà fins la seva jubilació el 1986, ja com a catedràtic. Durant aquests anys, a més de la seva extensa producció pictòrica i exposicions, serà membre del Patronat del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella. També serà un gran seguidor de l’Atlètic de Ciutadella, amb una breu incursió com a ajudant d’entrenador. La seva passió pel futbol serà heretada per molts dels seus fills. Mor el dia 21 de setembre de 2000, a 80 anys.
