Sempre que pas per darrera l’antic Seminari de Ciutadella m’atur a saludar la petita escultura del cap de don Francesc de Borja Moll que hi roman. Em plau recordar l’admiració que vaig sentir en assabentar-me de l’impressionant currículum d’aquest ciutadellenc lletraferit.
Francesc de Borja Moll (1903-1991) no va tenir una existència fàcil, però el caracteritzava un optimisme vital. Va saber valorar sempre les preocupacions familiars i laborals així com un entorn social repressiu amb un toc d’humor. Com afirmava el mallorquí Josep Maria Llompart, – enguany l’Obra Cultural li dedica un homenatge-, el Senyor Moll mai perdia el somriure. Va ser un gran lingüista i un gran home que va tenir la generositat de comunicar les seves vivències, sense silenciar esdeveniments, ni experiències, ni ometre noms, ni opinions. Així ho mencionen al pròleg del seu llibre de memòries: “Francesc de B. Moll; obres completes I”, Germà Colón Domènech de la Universitat de Basilea i Maria Pilar Perea de la Universitat de Barcelona.
El 15 de març de 1983, el doctor Joan Miralles i Monserrat, filòleg de prestigi, va pronunciar un magnífic discurs a la Universitat de les Illes Balears a l’ocasió de la concessió per part de la UIB del doctorat “honoris causa” a Francesc de Borja Moll. A una part del seu discurs es pot llegir:
“A part de la seva labor com investigador, en Moll té el mèrit d’ésser un eficaç divulgador científic de la Llengua, ha estat i és editor i, més encara, durant molts d’anys entorn d’ell i de l’Obra Cultural Balear sobretot, s’ha pogut aglutinar un moviment cultural que, amb totes les limitacions que vulgueu, ha aconseguit de servar el llum, la flama de la llengua. La seva aportació , per tant, és molta i variada. En donen fe els 37 llibres i opuscles originals i autònoms que ha publicat fins ara, a més de 13 edicions de textos antics, 5 traduccions, 23 parlaments, 133 extrets o capítols de revistes, congressos i miscel·lànies , 337 articles de periòdics i notes breus, 40 pròlegs i presentacions, 349 recensions, 13 obres rimades, tocades d’humorisme de bona llei, i és possible que m’hagi deixat qualque cosa en el tinter”.
El Sr. Moll va seguir la seva tasca a favor de la llengua catalana i les seves varietats, va escriure més llibres, va participar a nombrosos congressos, conferències, Jocs Florals etc. I l’any 1962 s’acabà de publicar el monumental Diccionari Català, Valencià, Balear, (Alcover-Moll) una obra començada sota la batuta de mossèn Alcover, un home que el va marcar profundament.
És impossible aquí abraçar la vida intensa d’aquell ciutadellenc excepcional però queda molt bé reflectida a la rigorosa i minuciosa biografia que va publicar el doctor Joan Miralles i Monserrat titulada: “L’home dels mots”. Quan la vaig llegir em vaig demanar quina cosa va fer possible que un home hagi pogut dur a terme aquella feina de gegant.
Una gran part de la vida de Francesc de Borja Moll va transcorre a Mallorca però com diuen uns versos del poeta de Fornells que fou Gumersind Riera i Sans:
“Aquell home s’arrelà
endins de la terra fraterna,
però el pensament volà
en dolça parla materna.”
