El Carnaval és una celebració molt lligada a les tradicions cristianes. Encara que no se sap amb ciència exacta quin és l’origen del Carnaval, si es té constància que aquest es remunta a les festes paganes, concretament aquelles que eren celebrades pels romans i els grecs, com eren les Lupercals, les Saturnals i totes les que es realitzaven en honor a Baco (Dionisi a Grècia).
Una gran quantitat de celebracions que culminaven en excessos de menjar, així com de beguda i luxúria.
L’origen del Carnaval avui també es remunta a l’Edat Mitjana, data en què l’església catòlica va proposar aquest terme per referir-se a l’abandonament de la carn com una entrada a la sobrietat de l’època de la quaresma, encara que amb el temps va reprendre amb el seu especial sentit d’alegria i festa.
De fet, hi ha molts historiadors que afirmen que la paraula carnaval és d’origen italià i que la religió cristiana se’n va apropiar per substituir el seu significat pel de “llibertinatge”.
Per saber quin dia és Carnaval hem de calcular 40 dies abans del Dijous Sant, data en què acaba la Quaresma. Per tant, els Darrers Dies solen realitzar-se cada any a finals de febrer i principis de març.
Tradicionalment, el Carnaval comença un dijous (Dijous Jarder) i acaba el dimarts següent (Darrer Dimarts).
La celebració de Carnaval no és festiva a totes les comunitats, per tant, no és un dels vuit festius que hi ha a tot el país -encara que sí en algunes comunitats autònomes-.
En aquests darrers casos, s’organitzen disfresses als carrers, es cantes cobles i s’acompanya de música constant.
