A principis del segle XX, el meu padrí patern va fer feina a la pedrera de talc a l’aire lliure de “Trimouns” situada a 1.700 metres d’altitud per damunt del poble anomenat Luzenac, a18 km del meu poble natal del Pirineu. Una pedrera que va formar-se fa uns 100 milions d’anys. En aquell temps, les condicions de treball en aquestes contrades muntanyoses de clima rigorós hi eren molt dures sobretot per falta de mecanització i mitjans de transport. El mineral es traginava amb mules i la roca es capolava als molins de farina del poble de Luzenac. Avui les condicions de feina i modernització dels equipaments han millorant molt i aquesta pedrera de talc ha esdevingut una de les més importants del món. Hi fan feina màquines gegantines i el transport de les roques es fa mitjançant un telefèric instal·lat des de la pedrera fins a la fàbrica situada al poble. Tan de bo aquest padrí ho pogués veure!
El talc és una roca blanca, la més tendre del nostre planeta (és un silicat de magnesi hidratat) que es troba a l’estat natural. No tan sols s’utilitza per suavitzar la pell dels nadons sinó que té molts altres usos. Per exemple s’empra en la fabricació de plàstics fàcilment reciclables per a l’automòbil, fent el vehicle més lleuger. Un automòbil conté de mitjana 8kg de talc. S’empra també per millorar les prestacions mecàniques i físiques dels pneumàtics i es col·loca als filtres dels motors dièsel per reduir les emissions dels tubs d’escapament. A la industria del paper, el talc també serveix per reduir el consum d’aigua i la utilització de productes químics. Així mateix, augmenta la durabilitat i redueix les emissions associades a les pintures. -gràcies a unes anàlisis recents se sap que l’home prehistòric utilitzava talc en les seves pintures rupestres- El talc també ajuda a protegir la fruita dels rajos UV nocius i també millora molts de productes de la vida quotidiana com ara rajoles del terra, medicaments o productes de cosmètica.
Record quan mon pare em va contar que als 14 anys, és a dir l’any 1921 aquest padrí meu el va apuntar els mesos d’estiu coincidint amb les vacances escolars, a la llista de temporers que l’empresa de la pedrera contractava per empènyer les vagonetes plenes de mineral. Ai las! Eren altres temps i els fills havien d’ajudar a l’economia familiar. Quina vida més dura varen tenir!
No puc evitar sentir una profunda emoció recordant la figura d’aquell gran home senzill i noble que fou el meu pare. Al meu padrí patern no el vaig conèixer, morí abans del meu naixement, però la meva germana gran el recordava com un home sever i de poques paraules.
Avui dia, en aquesta pedrera s’ofereixen visites guiades. És un espectacle grandiós amb la magnífica silueta dels Pirineus com a paisatge de fons.
