L’any 1619 es posava la primera pedra de l’església de Sant Agustí del convent del Socors de Ciutadella. Segons G. Julià, els plànols de l’obra foren portats des de Madrid pel pare Miquels Subirats i Palmer, i la direcció de l’obra fou encarregada al mestre mallorquí Jaume Roig, que en aquells moments era present a Ciutadella, ocupat en les obres de fortificació de la ciutat com a mestre major.
Pareix ser que poc abans de la mort del mestre (+1631), l’església ja era coberta amb les voltes. A la seva mort, el va substituir en el càrrec el mestre picapedrer Pere Serralta, també de procedència mallorquina. L’obra es va acabar cap el 1670.
A mitjan segle XVII les obres del convent agustinià varen esser copades pels Amorós, una família de mestres picapedrers autors de la majoria de les estructures arquitectòniques que envolten l’església. Joan Amorós Cantallops (1664 -1707) construí la sala De Profundis (Actual Saló de Graus) i el refetor (capella gran del Seminari). Obra dels Amorós és també el claustre porticat, de robusts pilars rectangulars, amb arcades de volta d’aresta, les quals ostenten els escuts heràldics de les famílies benefactores i dels personatges religiosos que deixaren testimoni del seu suport i ajuda.
Al mig del pati, sobre una plataforma octogonal, s’alça el brocal d’un pou amb un bell escut heràldic de la família dels Olivar.
Escuts a les voltes del claustre
Figura d’un sant, de difícil identificació, a la clau de volta, de forma hexagonal. Va proveït de capa, esclavina i bàcul, acompanyat per una figura d’un animal, a la dreta (Sant Roc?). L’envolta una bordura vegetal i volutes.
Escut religiós ovalat, a la clau de volta. Du un sant agenollat proveït de capa i esclavina, amb un llibre al davant seu, i tres nens (àngels?). Sembla ser Sant Tomàs d’Aquino. Decoració exterior amb volutes i petxines.
Escut reial ovalat, fixat a la paret.
Quarterat en creu: 1 i 4, (de gules) un castell (d’or) maçonat; 2 i 3 (d’argent) un lleó rampant (de púrpura); 3 i 4, entat en punta, du una magrana (del seu color), tallada (de gules). Al fons dels quatre quarters, a l’abisme de l’escut, un escudet ovalat amb tres flors de lis (d’argent), dues i una. Va timbrat amb una corona reial (d’or) i envoltat amb un collar (format de rajos i baules) del que penja el Toison d’Or. És l’escut reial de la Casa de Borbó.
Escut eclesiàstic rodó a la clau de volta. En el camp (d’argent) un arbre plantat amb fulles (de sinople): és la família Saura.
Va timbrat amb un bonet de prevere, i emmarcat d’una creu flordelisada, (del Sant Ofici) i una estola amb una creu grega als dos extrems.
Figura a la clau de volta de forma octogonal. Du un Sant Joan Baptista amb indumentària de pell de camell. Al seu costat un anyell
Porta una bordura decorada amb palmetes
Clau de volta, de forma rodona. Du un sant o santa, que porta a la mà dreta una palma de martiri.
L’envolten dues corones, una de perles, i l’altra de ganxos.
