Joan neix a Ciutadella el 17 de desembre de 1897. És fill de Joan Mascaró i Antònia Salord. Es casa amb Antònia Cortès Salord, filla de Bartomeu Cortès Marquès i germana de Joaquim (Ciutadella, c. 1906) i Bartomeu (Ciutadella, c. 1911). Els tres germans, Antònia, Joaquim i Bartomeu, paren a la presó després de la guerra. Joan i Antònia tenen dos fills: Luz i Ulisses. Joan Mascaró, sabater, entra de regidor el 20 d’abril de 1931. Té 34 anys. Aquell consistori on s’estrena Mascaró compta amb una majoria del Partit Republicà Radical encapçalada per Pere Hernández Sastre, metge. Tot i constituir una minoria amb Martí Pons Monjo i Pere Camps Rotger, plantejaran diverses millores per la població. Aquesta feina institucional és paral·lela a la pressa de responsabilitats en la Federació Obrera de Ciutadella, versió local de la FOM. El gener de 1932 ja és un dels representants, juntament amb Antoni Moll Moll i l’històric Guillem Triay Mus, en el congrés d’UGT Balears. Aquest mateix any és membre de la Junta de Protecció de la Infància a Ciutadella. Quan arriba el 1936, Joan Mascaró ja és el líder indiscutible dels socialistes ciutadellencs i una de les persones de més pes en el sindicalisme local. El mateix 23 de març de 1936 es nomena una gestora per dur el timó de l’Ajuntament, malferit per la corrupció. La presidirà el republicà, ja major, Joan López Aragonés; Joan serà novament regidor. El dia 1 d’agost de 1936, obligats pel cop d’estat i l’inici d’una guerra civil, es constitueix una nova gestora. En aquesta, Joan Mascaró n’és el president.
El 16 de febrer de 1937 s’anomena una nova corporació, aquest cop presidida pel comunista Miquel Casasnovas Riera, i en la qual Joan Mascaró ocupa el lloc de regidor. Finalment, el 4 d’abril de 1938 es forma la darrera comissió gestora. Aquesta és la que arriba fins al final de la guerra; la presideix el socialista, Martí Pons Monjo. Joan Mascaró n’és el primer tinent de batlle.
En els primers mesos del mandat, entre agost i setembre de 1936, és quan es produeixen els fets de violència contra els nacionalistes o religiosos per part de milicians i militars incontrolats. Un fet personal ens indica la qualitat humana del personatge. El 1938, al final de la guerra, Joan Mascaró marxa a París per tractar-se un càncer localitzat al llavi superior. A París rep tractament de radioteràpia a l’institut de Madame Curie. Els seus amics i familiars, en veure la guerra ja perduda, l’aconsellen que s’hi quedi. Ell es nega, ja que considera que el seu lloc era ser a Ciutadella amb els seus. El matí del dia 9 de febrer és detingut. El 16 de març de 1939, quatre dies després d’iniciar-se el procediment, el jutge instructor va inculpar al sabater. No sabem per què la causa passa a Mallorca. En algunes notes biogràfiques s’afirma que és perquè a Menorca no l’haurien condemnat mai, a mort. El fet és que Joan Mascaró Salord passa el Consell de Guerra a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma el dia 1 d’agost de 1939. El 26 d’octubre de 1939, Mascaró és afusellat als murs exteriors del cementeri de Palma. Joan Mascaró és enterrat el mateix dia en el nínxol 17, dreta, del cementeri de Palma. La família de Mascaró Salord va poder traslladar les restes de l’home i donar-los sepultura al cementeri de Ciutadella fins al 22 de febrer de 1956.
