ACN/Barcelona – Un equip internacional de científics, entre els quals el professor Juan Moles de la Universitat de Barcelona (UB), ha reconstruït l’arbre genealògic dels mol·luscs, cosa que permet conèixer la seva història evolutiva i resoldre dubtes que havien persistit durant dècades. La investigació s’ha publicat a la revista ‘Science’, que la destaca en portada. Els mol·luscs són un dels grups zoològics amb més diversitat del planeta i inclouen animals com els cargols, les cloïsses, els calamars o els pops. En aquest estudi, els científics han analitzat els genomes de 77 espècies de mol·luscs, representant els vuit grans grups vius. La troballa obre la porta a la recerca en diversitat de camps, de la ciència ambiental a la medicina.
En l’estudi s’han inclòs formes menys conegudes de mol·luscs com els monoplacòfors de les profunditats marines i els solenogastres, semblants a cucs. En general, són organismes capaços de prosperar en una gran diversitat d’hàbitats, com el fons marí, les costes, l’aigua dolça i els ecosistemes terrestres. Ara, la investigació explica aquesta diversitat corporal de mida, de comportament, d’hàbitat i de genoma.
En el marc d’aquesta recerca, l’equip de científics ha aplicat tècniques genòmiques d’avantguarda per reconstruir un arbre evolutiu detallat a partir dels genomes d’aquestes 77 espècies analitzades, que provenien de diferents ecosistemes del planeta. Per exemple, l’espècie Fustiaria rubescens (escafòpodes) procedia de la badia de Roses, a Girona.
La nova filogènia basada en genomes del fílum Mollusca és concordant amb el registre fòssil i la morfologia i confirma l’ancestralitat dels mol·luscs. Els resultats permeten oferir una imatge més clara de l’ancestre probable de tots els mol·luscs, des del cargol de jardí fins a un pop de les profunditats marines, segons explica la investigadora Zeyuan Chen, primera autora de l’article i bioinformàtica a l’Institut de Recerca Senckenberg i Museu d’Història Natural de Frankfurt. Aquest probablement tenia una closca dura, un peu per al moviment, sense ulls i un òrgan especialitzat per a l’alimentació.
L’estudi ha confirmat que el llinatge evolutiu dels mol·luscs es van dividir aviat en la seva evolució en dos grans grups anomenats Aculifera i Conchifera. El primer inclou espècies amb espícules petites en forma d’agulla i, en alguns casos, closques. El segon inclou els grups “tradicionals” com els cargols, les cloïsses i els cefalòpodes.
Un antic debat resolt
Els nous descobriments també han resolt un antic debat sobre les relacions evolutives d’alguns mol·luscs. Es tracta dels controvertits ‘fòssils vivents’ Monoplacophora, que són mol·luscs sense cap amb una closca enforma de caputxa són la branca més antiga dins dels Conchifera, seguides pels cefalòpodes (calamars, sípies i pops). La resta de Conchifera formen un grup que ara s’anomena Megalopodifera o els mol·luscs de peu gran, incloent-hi els enigmàtics escafòpodes o ullals de mar, juntament amb les cloïsses, els cargols i els llimacs.
Chen apunta que els mol·luscs presenten una elevada diversitat genètica, fet que pot ser un repte per entendre la seva evolució, però que, afegeix, probablement explica per què han estat tan reeixits en adaptar-se a una varietat d’entorns, des dels oceans profunds fins a terres seques.
Respostes a com la vida s’adapta
La recerca proporciona una base per entendre l’evolució i la biologia d’aquest grup d’animals. El professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelonade la UB Juan Moles explica que entendre els mol·luscs ajuda a començar a respondre grans preguntes sobre com la vida s’adapta i es diversifica al llarg del temps.
A banda dels coneixements evolutius, les descobertes obren la porta a aplicacions en biotecnologia i conservació, amb una projecció destacada en àrees que van de les ciències ambientals a la biomedicina, ja que algunes espècies són models d’estudi sobre la salut i les malalties humanes. Moles explica a l’ACN que, per exemple, entre millor com han evolucionat aquests gens pot tenir aplicacions en farmacologia o en la recerca de malalties gèniques.
De cara al futur, l’equip de recerca espera ampliar el treball amb l’anàlisi de més espècies per explorar com la diversitat genètica ha impulsat la innovació del fílum Mollusca.
