Tots experimentam que si el que vivim ho podem comunicar a algú de confiança, acollim pau. Qui no se sent acompanyat, li manca el goig necessari per a viure: l’amor. L’acompanyament demana viure’l en veritat. “Si algú ens enganya per primera vegada, la culpa és seva si perd la nostra confiança. Si ens enganya per segona vegada, la culpa és nostra per no anar previnguts” (Proverbi àrab). Acompanyar-nos, és acollir-nos amb fidelitat; és un diàleg constant i una mirada sincera; és un riure i plorar junts; és un repte d’amor diari.
No hem de consentir, com diu el llibre dels Proverbis, capítol 10, que els “necis” que es diverteixen obrant infàmies, destrosses, i actuant sense saviesa, siguin els nostres companys: “L’odi atia la brega” (ver. 12), “Qui escampa calumnies és un beneit” (vers. 18), “Els pensaments dels malvats no valen res” (ver. 20), “Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen” (ver. 32). Deixem-nos acompanyar, però per a qui viu virtut, bon servei, coneixement i amor! Vigilem, anem alerta amb qui acollim per acompanyar-nos.
Qui viu enganxat a les xarxes de comunicació, sol usar un vocabulari curt: finde, friqui, tio, hater, crush, influencer, guay… Seria oportú que a tots se’ns oferissin dues assignatures: Oratòria (eloqüència en la paraula) i Relacions humanes. Mentre en el llibre de D. Quijote, Cervantes usà 22.939 paraules diferents, molts es comuniquen avui sols amb 300 paraules i 37 emoticones. Si volem gaudir d’un bon acompanyament, ens convé desitjar-nos un nivell més alt de comprensió lectora i pensament crític. Sols maduram quan som capaços d’una comunicació ampla, sincera i clara.
Deixem-nos acompanyar per persones de “criteri” i “bones actituds”. Personalment m’agraden aquells que, quan “l’han feta”, demanen perdó, però no m’agraden els qui criden, els qui imposen, els qui menyspreen. En el fons, els qui alcen la veu i no juguen net, són uns covards, persones que es decanten del joc vertaderament democràtic. Segons el llibre El Petit Príncep de Saint-Exupéry: “Ser amics és, interpretar mirades, entendre silencis, perdonar errors, guardar secrets, prevenir caigudes, eixugar llàgrimes”. L’amor no és qüestió de química i sort, sinó de paciència i esforç”.
Quan el 22 de febrer del 2021 veia aplaudir l’arribada del robot rover Opportunity a Mart, quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol, em deia: “Fantàstic!”. Però ¿aquest nou pas de la ciència ens ajudarà o no a navegar per Mart millor del que fins ara ho hem fet a la Terra? Actuem perquè la ciència no avanci tant o més del que avancen les nostres ganes d’aconseguir una bona relació entre tots els humans. Actuem perquè entre nosaltres no hi hagi qui visqui marginat, qui sigui menyspreat, qui se senti sol… Albert Camus observava: “Serem generosos amb el futur si ens entregam totalment en la construcció del present”.
Visquem relacions humanes assenyades. Amb euros puc comprar festes però no alegria, luxes però no bellesa, algú qualsevol però no un amic, una casa però no una família, i… com em deia algú: Un lloc en la vida, però no en la pau.
