J. Teodoro neix a Ciutadella el dia 27 de març de l’any 1877. És fill de Josep Canet Guitart (Ciutadella, 1848 – 1921) i Teresa Menéndez Fornaris (Ciutadella, 1846). Son pare és un fabricant de moneders de plata, comerciant, promotor de molts negocis, que al final de la seva vida va ser consignatari de la Cia Transmediterrània. Canet Guitart era un dels caps del republicanisme històric a Ciutadella, però també membre de la “Tertúlia Quadrado”. Teodoro tenia dues germanes: Teresa (Ciutadella, 1884 – 1967), casada amb José María de Olivar Olives, de casa conservadora, assassinat també l’estiu de 1936, i Maria Eulàlia (Ciutadella, 1878) i un germà: Ramon Leopoldo (Ciutadella, 1882), casat amb M. Traïd Casasnovas (Ciutadella, 1886). Teodoro Canet és un dels polítics més influents del primer terç del segle XX, al que devem memòria. El 1903 ja entrà com a regidor a l’Ajuntament de Ciutadella; entre 1904 i 1906 va ser president del casino 17 de gener i, el 1913, impulsor de “Nostra Terra”, que no va ser més que una proposta regionalista i conservadora de la dreta local. Se’l té com a successor polític de Frederic Llansó. Teodoro era membre de la Unió Republicana, va ser diputat provincial de les Balears entre 1912 i 1922 i diputat a Corts Generals en les eleccions de 1923 (per URM), 1931 (per la llista republicano-socialista) i 1933 (per la llista radical-socialista). Amb Canet, “l’esquerra” que podia representar aquell republicanisme va guanyar les eleccions a Ciutadella, un fet realment extraordinari, que explica el carisma de Canet i el to del seu republicanisme. En la Segona República, Canet, com el maonès Manent, van ser personatges claus de la política a les illes. El republicanisme de Canet, com el de la direcció de la Unió Republicana, era moderat i conservador i s’adhereix al Partit Republicà Federal de Lerroux. La lluita de Canet a Madrid es dirigia a la consecució d’obres públiques per Menorca, la defensa de la indústria del calçat i la idea política d’un govern de Menorca separat de Mallorca. Canet estava molt relacionat amb la dreta cedista menorquina; era cunyat del dirigent de dretes Josep Maria de Olivar Olives. També es va destacar, en el bienni 1934-1936, per l’enfrontament amb el moviment obrer de Ciutadella, que tenia com a principal figura Joan Mascaró Salord. Es va dir, sense cap prova, que havia participat en la dissolució de la comissió gestora de l’Ajuntament de Ciutadella el matí del 19 de juliol, posicionant-se així del costat dels militars colpistes. Potser això va induir a alguns exaltats sense control a simular el trasllat de cinc detinguts, entre ells Canet, a Maó, quan en realitat era un viatge a la mort, ja que van ser tots cinc assassinats a la Costa de Ferreries la nit del 13 al 14 d’agost de 1936. Al final de la guerra, els participants en aquells fets van ser, ja en temps de pau, assassinats pels nacionals. El record de Canet es va perdre. Avui, el professor Nel Martí està immers en un treball per a construir la seva biografia, el qual esperam que prest pugui veure la llum per a situar el personatge en aquelles coordenades històriques.
