Itziar Lecea / Ciutadella – D’allò que no se’n xerra, no existeix. Almanco per a l’opinió pública. És difícil sentir a una conversa de bar tractar sobre el tema de la prostitució. Com si no existís. Però, la trista realitat, és que a Menorca també s’exerceix la prostitució com a manera de viure, la gran majoria de vegades no triada. Xerram amb el personal de Metges del Món, única entitat que s’ha atracat al col·lectiu de dones que viuen dintre d’aquest món a l’illa.
UN COL·LECTIU AMAGAT
Belén Matesanz és la coordinadora autonòmica de Metges del Món, i Aïda Tartera és tècnica d’intervenció social. Amb elles ens hem atracat a un col·lectiu que, no per invisible, és inexistent. “Sembla que a Menorca la prostitució no existeix, però, en realitat, sempre hi ha estat a llocs com el club del Port de Maó, de Cala en Blanes, de Son Bou i des Migjorn. Es veien com a llocs on les dones exercien lliurement. És cert que anuncis de prostitució no n’hi havia molts, pel que la sensació era d’una activitat gairebé inexistent”, comenta Belén.
Per començar a tractar aquest tema a Menorca va ser necessari que IB Dona llancés el primer estudi sobre prostitució a les Illes abans de la pandèmia; després es va fer un segon estudi, en el qual van participar des del Consell Insular de Menorca amb 10 dones del sector. I, més tard, l’Ajuntament de Maó va treure una licitació per a fer un estudi sobre prostitució al municipi, que va guanyar Metges del Món. Va ser a partir d’aquest estudi que es va veure que la situació de la prostitució era molt més estesa del que es pensava històricament. En aquest moment, el Consell Insular va treure un contracte per poder tractar la situació d’aquestes dones, tal i com ja es feia a Mallorca i Eivissa.
“Amb aquest contracte, hem vist el creixement exponencial de les dones que es dediquen a la prostitució a l’illa: d’unes 70 l’any 2021, a més de 100 l’any 2022, 204 el 2023. Estem ara atenent a més de 270 dones. Açò no vol dir que hi hagi més dones exercint la prostitució, que sí, també passa, sinó que estem arribant més a les dones”, apunta Belén.
ENTRAR DINTRE D’UN MÓN IMPENETRABLE
“Quan vam arribar a Menorca, generar confiança va costar, perquè és un lloc molt petit i les dones tenen por a l’estigma, a què se les reconegui”, confessa n’Aïda, que treballa de manera més directa amb elles. “Crear la relació de confiança ens ajuda a arribar a més persones, com per exemple les dones que fan feina a pisos. Una de les coses que dificulta la feina, tanmateix, és el tema de la mobilitat, perquè pots trobar-te amb un grup de dones una setmana i que, a la següent, hagi canviat. I que tornis a trobar-te amb les primeres al cap d’un mes. Dones fixes que exerceixen la prostitució a Menorca n’hi ha, però no són la majoria.”
De fet, asseguren que no han conegut cap menorquina en el temps que són presents a Menorca. “Però no vol dir que no n’hi hagi. A Espanya, atenem a un 7% d’espanyoles, i dintre d’aquest 7%, un 10% són de les Balears, són una minoria. Les dones que són del lloc, solen tenir una clientela molt més regular, que els etiqueten com a amics amb dret a sexe a canvi de diners. També tenen molta manco exposició a clubs i pisos, per la seva situació i l’estigma que comporta. Menorca és un lloc molt petit, i la persona que exerceix és molt fàcil que es conegui a nivell d’illa. Per açò, solen ser molt més reservades i curoses d’entrar en contacte amb serveis que les puguin incloure dintre del grup de dones que exerceixen la prostitució, pel que acudir a Metges del Món és una barrera, a banda que són dones amb una bona xarxa social que també les ajuda.”
Així, apunten que el col·lectiu al qual poden arribar és de les dones que es troben en una situació de vulnerabilitat, sense accés a sanitat, papers de feina, etc. “Podem dir que no arribam a tota la situació de prostitució que existeix a l’illa, només a la punta de l’iceberg. Per davall, queden moltes dones que no necessiten ajuda per tenir una xarxa social en la qual estalonar-se, que són independents, i tampoc arribam a les víctimes de tracta, que ja es cuiden de què no hi arribem”, assenyala na Belén.
QUÈ PASSA AMB AQUESTES DONES?
La demanda principal, asseguren na Belén i n’Aïda, de les dones amb les quals tracten, no és la sortida de la prostitució, quan arriben a Metges del Món. Si no que demanen poder tenir accés a targeta sanitària, empadronament, ajudes econòmiques, material preventiu, atenció psicològica i jurídica… “A tots els estudis fets a les Balears, per damunt del 87% de dones a les quals se’ls ha demanat si deixarien la prostitució, contesten que sí. Però per açò han de tenir documentació administrativa com toca, estudis homologats, formació i ofertes laborals, accés a l’habitatge a un preu raonable…Si no existeix per a les persones que hem nascut i crescut a la comunitat, per algú que ve de fora, és encara molt més difícil”, apunta n’Aïda.
“A banda, tenim la part de l’estigma. Un estigma que no té el putero. Elles són molt conscients de què duen el cartell de prostitutes damunt. Per exemple, si van a una entrevista de feina sempre tenen aquella por de ser descoberta i que algú es pugui veure en el dret de reclamar que els hi facin una mamada per donar-lis una feina, que açò passa”, assegura na Belén.
En aquests casos, la llei del ‘si és si’ és molt clara: el consentiment és vàlid si hi ha desig, no només si hi ha consentiment perquè ella necessita diners. “Una relació sexual així, pel cos, és traumàtica, perquè el cos no respon amb desig, és una violació a canvi de doblers. Les dones han après a separar el cervell per no viure-ho com una violació a canvi de diners, perquè sinó no podrien aixecar-se del llit, perquè són moltes violacions amb un intercanvi econòmic. La ferida psicològica hi és, i necessiten una intervenció molt específica.”
SALUT MENTAL I LEGALITAT
La prostitució, a Espanya, és alegal, com apunta na Belén. “El que no té una llei, no existeix. Així, les opcions són: es reglamenta i s’ofereix com una feina normal, amb totes els avantatges que açò comporta; o es penalitza, que seria fer-la il·legal, multant tant a la dona que l’exerceix com a l’home que consumeix, com en el cas de les drogues. Una tercera opció seria l’abolició, que s’entén com un canvi de mentalitat en el qual es respecta la igualtat, com a éssers humans; pel que, com a home, no compro sexe amb dones, només tenc sexe amb dones que consenten. I com a dona, tenc alternatives suficients per a no haver d’exercir la prostitució. Si donam opcions de sobreviure d’altres maneres, només un 1% de dones a Espanya que exerceixen la prostitució, ho fan lliurement”, comenta na Belén.
N’Aïda, que fa el seguiment dels casos més a fons, matisa que “l’1% de dones que volen seguir exercint la prostitució, igualment, no és del tot cert, perquè hi ha molta por a no tenir eines per canviar la seva situació, i no tenen prou confiança o autoestima d’aprendre a fer altres coses. De manera que s’agafen a la prostitució perquè no coneixen altra cosa i tenen por al canvi. Quan coneixes les històries que hi ha al darrere donen a entendre que no és un convenciment del 100% del que estan fent i de voler seguir. En aquest sentit, es veu molt en el col·lectiu de dones transgènere, que assumeixen el seu rol perquè no veuen altres alternatives i abracen la seva condició. En realitat, però, és que són expulsades del sistema, per ser diferents, de manera que no tenen altres opcions reals.”
PER QUÈ PUJA LA PROSTITUCIÓ?
Els estudis indiquen que la demanda de prostitució creix a causa de l’augment del consum de la pornografia, tal com apunten des de Metges del Món. “La pornografia és l’escola de la prostitució, amb actituds i pràctiques cada vegada més estranyes que els homes no s’atreveixen a demanar a les seves parelles. Amb les persones que exerceixen la prostitució, que són vistes com a putes i no com a dones, es demanen aquestes pràctiques. Anam cap enrere, en lloc de cap endavant”, comenta na Belén.
Com sortir d’una espiral que no concorda amb el discurs d’igualtat? “Només en sortirem quan donem educació afectivosexual des de la infància, per la igualtat entre homes i dones, sense separar un cos físic d’un cos emocional. No podem deixar l’educació sexual dels nostres fills en la pornografia.”
