Sempre m’han fet por les persones sense imaginació. Una persona sense imaginació no pot fer present el sofriment dels altres, no pot posar-se en la seva pell perquè no té aquesta habilitat de veure el resultat i les conseqüències que tindran les seves accions. La imaginació està relacionada amb l’empatia. L’empatia -la capacitat d’identificar-se amb qualcú i compartir els seus sentiments- no és una qualitat bona per ella mateixa. Un torturador pot ser empàtic, a través de l’empatia pot detectar els punts dèbils del torturat. La fórmula positiva de l’empatia és quan està acompanyada de la compassió. Un torturador no és compassiu amb la víctima. No s’ha fet mai un estudi sobre els dictadors però m’aventuraria a afirmar que els més grans dèspotes de la història, des de Franco a Hitler, des de Mao Zedong a Stalin, des de Mussolini a Calígula, devien ser individus sense imaginació. Si haguessin pogut imaginar el dolor que anava provocant la seva obra malèfica i el resultat futur dels seus somnis megalòmans haurien emmalaltit o s’haurien suïcidat. Per açò he dit que em fan por les persones sense imaginació. Einstein va posar aquesta qualitat per damunt el coneixement: “La lògica et durà d’A a B. La imaginació et durà a totes bandes”. Es pot viure sense imaginació, és clar. Transitar per la vida amb passos curts. Anar d’A a B i, en ser a la lletra B, no saber que amaga la lletra C. Segons Patrick Boucheron la imaginació és una forma d’hospitalitat ja que ens permet acollir allò que, en el sentiment del present, desperta les ganes d’alteritat. La imaginació ens ha fet humans. Ens ha empès a viatjar, a moure’ns, a desplaçar-nos. Ens ha fet creure que l’herba és més verda a l’altra banda de l’horitzó. Sense la imaginació l’ésser humà continuaria dins la caverna envoltat de foscor i sense cap desig de llum ni de llibertat. Aquest és precisament el sacrifici que la imaginació reclama als humans: el desig. Sempre desitjar allò que no tens però que ets capaç d’imaginar. El desig és la força que mou el món. Deia Aristòtil que pertanyen al desig la voluntat i el coratge; també l’esperança. Tots tenim imaginació. Si no en tinguéssim no seríem humans. És en la gradació que ens diferenciam. La imaginació no és una qualitat imprescindible en el conreu de la poesia. Tal vegada açò va fer dir al filòsof Slavoj Zizek que darrera cada genocidi hi ha un poeta. Josep Pla no tenia imaginació. Encara que ho va reconèixer públicament, ens mentia. Tenia poca capacitat imaginativa encara que va aconseguir ser un escriptor excepcional que va saber reflectir la realitat que l’envoltava. Una vegada ens van cridar de l’escola per parlar del nostre fill. Tenia un problema i l’havíem de solucionar. Quan vam demanar quin problema era ens van dir que tenia massa imaginació. Si la imaginació és imprescindible per a la ciència, com va afirmar Einstein, i la ciència és la nova religió contemporània com és que la imaginació és reprimida pel sistema educatiu? La imaginació és l’or de la ment, forma ciutadans que saben pensar i així són difícils d’adoctrinar. El sistema educatiu espanyol va en contra de la filosofia d’Einstein. L’escola espanyola infla de coneixements -coneixements que es poden trobar perfectament a les xarxes o als llibres- i extirpa la imaginació. La qualitat esdevé un defecte i, el mal anomenat defecte, un objectiu a destruir. Així ens va segons el Programa Internacional d’Evaluació dels Estudiants, conegut com a PISA.
IMAGINACIÓ. Facultat de formar imatges mentals o combinacions d’imatges, conceptes i sentiments que no forneix la realitat. Del llatí.
