Margarita neix a Ciutadella el 7 d’octubre de l’any 1886 al núm. 14 del carrer de Maó. És filla del guarnimenter Jaume Sastre Bagur, mort el 1911 as Mercadal, on s’havia mudat amb na Catalina, sa germana, i d’Antònia Hernández Ferrer, germana del beneficiat Joan Hernández, pvre. Els avis paterns són Pere Sastre i Catalina Bagur, de Ciutadella, i els materns, Josep Hernández, d’Alaior, i Apol·lònia Ferrer, de Palma. Té dues germanes també mestres: Catalina (1876) i Maria Dolors, i un germà, Pere (1876). La germana de Margarita, Catalina, serà la primera dona menorquina en accedir a una regidoria, en aquest cas a l’Ajuntament de Maó. Aquest fet es va produir el 1925, en un d’aquells consistoris nomenats a dit durant la dictadura de Primo de Rivera, a més de Catalina Sastre, també hi va entrar Eulàlia Albertí Moncada. L’etapa de Catalina i Eulàlia com a regidores gairebé s’allarga fins al 1930, quan acaba la dictadura. Margarita estudia magisteri a la Normal de Palma i, el 1905, obté el títol de mestre elemental. El 1910 serà mestra interina a Sant Josep (Eivissa). L’any 1920 es presenta a oposicions i el 1922 es fa càrrec de l’escola nacional de filletes del carrer de Sant Cristòfol (Ciutadella). L’any 1923 és enviada com a mestra nacional a la Olleria (València). El 1925 obté destí a Gandesa (Tarragona), on treballarà cinc cursos. L’any 1930 obté trasllat a Sa Graduada (Maó). Sembla que treballa també a l’escola de filletes de Dalt sa Plaça, però no ho puc precisar. Cap al 1934 apareix casada amb un altre mestre nacional, el català Sebastià Gallat Serra i tots dos fan feina a Sa Graduada, ella com a mestra de pàrvuls. Durant la guerra, Sastre i Gallat tenen “amagat” a casa al capellà Palós (supòs que es refereix a Sebastià Juan Sampol de Palós), que era parent llunyà. De fet, Marga és catòlica practicant, un conco seu és el beneficiat Joan Hernández Ferrer. El seu marit, Sebastià Gallat, nascut a Maçanet de Cabrenys, quasi a la frontera amb França, era republicà radical i catalanista, i va ser president de la Comissió de Primera Ensenyança durant la guerra, a més de ser el secretari general a Menorca de FETE-UGT, el sindicat socialista dels mestres i professors. Després de la guerra, Sastre Hernández va ser depurada, a pesar que a finals de 1939 ja la localitzem rehabilitada. La condemna és que no pot exercir a la mateixa província, de manera que ella i el seu home marxaren a Llançà. En una entrevista feta a Isabel Etxebarria el 2021, aquesta recorda Margarita a Llançà: “Però a l’escola no estaria sola: hi tenien plaça quatre mestres més. Els companys d’escola eren tots catalans i encara en recorda els noms: Peñuelas, Sebastià Gallat, la Trini i Doña Margarita. Aquí es parlava català malgrat que a l’escola obligaven a fer-ho en castellà. De la mateixa manera que jo parlava en basc amb les nenes de Gabiria i estava prohibit. Els mestres d’aquí, doncs, parlaven en català, com és natural”. Passats uns anys, ambdós tornen destinats a Sa Graduada (Maó) el 1948. Margarita es jubilà l’any 1956 i, amb el seu marit, van tornar a passar les velleses al Port de Llançà, on va morir el 2 de gener de 1962, a setanta-sis anys.
