Marta Vidal/Brussel·les – Els líders de la Unió Europea dirimeixen aquest dijous les seves diferències sobre el finançament del pla per rearmar el bloc comunitari, però s’hi aferren per dissuadir Rússia en cas que s’arribi a un acord de pau a Ucraïna. A la seva arribada a la cimera europea que se celebra a Brussel·les, els dirigents han celebrat amb cautela l’acord d’alto el foc parcial. Tot i admetre que és un “pas endavant” cap a la pau, han alertat de la necessitat que la UE es rearmi per “assegurar que Rússia no es veurà temptada” de tornar a atacar Kíiv ni cap altre país en un futur. Ara bé, els Països Baixos s’oposa als eurobons per augmentar la despesa en defensa, mentre que Espanya ha criticat el llenguatge bel·licista que està utilitzant Brussel·les.
“A mi el terme rearmament no m’agrada gens”, ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la seva arribada al Consell Europeu. El dirigent socialista, que afronta les reticències dels seus socis de govern a augmentar la partida en defensa, vol que la UE s’adreci “d’una altra manera per parlar de la necessitat de millorar la seguretat i la defensa europea”. A més, insisteix que s’ha de tenir “en compte” els reptes del sud d’Europa que són “una mica diferents dels de l’est”.
Cautela amb l’alto el foc parcial
Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president de Rússia, Vladímir Putin, acordessin un alto el foc de trenta dies en els atacs contra les infraestructures energètiques com a primer pas una pau permanent -un pacte que el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha rebut amb bons ulls-, els líders de la UE han arribat a Brussel·les demanant cautela i advertint que l’augment de la despesa en defensa és una inversió en la seguretat del continent europeu a llarg termini.
El primer ministre luxemburguès, Luc Frieden, ha admès que és l’acord entre Putin i Trump és un “pas endavant per fer la pau important i benvingut”, però ha advertit que “l’alto el foc per si sol” no implica una “pau duradora”. “El que necessitem és una pau duradora que asseguri que en el futur Rússia no es veurà temptada de tornar a atacar ni Ucraïna ni cap altre país”, ha reblat.
Al seu torn, el president de Lituània, Gitanas Nausėda, ha reclamat “augmentar la pressió” a Rússia amb més sancions energètiques i bancàries, tot i el recent pacte, i ha subratllat que, mentre tiren endavant les negociacions de pau, la UE ha d’aprofitar el “temps preuat” que Kíiv està “comprant” als europeus per “reforçar” les capacitats militars del bloc. “Ens hem de rearmar perquè si no serem la pròxima víctima de Rússia”, ha dit el líder bàltic.
El primer ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, ha afirmat que “la UE ha après la lliçó de la guerra a Ucraïna”, que és que “Rússia sempre serà una amenaça per Europa”. En aquest sentit, ha instat la UE a accelerar l’adhesió de Kíiv al bloc comunitari perquè aquesta es faci efectiva, a molt tardar, el 2030.
La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, també ha advertit que, després de l’acord per una treva de trenta dies pactat entre Trump i Putin, el líder del Kremlin va bombardejar dimecres de nou diverses infraestructures ucraïneses. “És una manera estranya de crear la pau”, ha afirmat a la seva arribada. En aquest sentit, Frederiksen ha assenyalat que el rearmament del bloc comunitari forma part de la “defensa col·lectiva del continent”.
“No hem de deixar que un home, a Moscou, decideixi el futur ni de la UE ni de l’OTAN, aleshores estaríem perduts”, ha sentenciat. La primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha demanat també “subratllar com és d’important” que Europa estigui a la taula de negociacions entre Kíiv i Washington.
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha avisat que l’acord d’alto el foc s’ha de “fer realitat” ara sobre el terreny. Pel que fa al debat sobre el rearmament del bloc europeu, Scholz ha reivindicat la reforma constitucional aprovada aquesta setmana al Bundestag per incrementar la despesa en defensa a Alemanya.
Iniciativa de 40.000 milions per Ucraïna de Kallas
La cap de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, ha fet valdre el pla proposat als líders europeus per destinar 40.000 milions d’euros d’ajuda a Ucraïna, però ha admès que aquest genera diferències entre les capitals. “Sabem que hi ha preocupacions sobre el dèficit pressupostari a la majoria de països europeus”, ha dit.
La proposta de Kallas planteja una contribució dels estats membres d’acord amb el pes de la seva economia, una idea que no abracen tots els governs nacionals, entre els quals Espanya o Itàlia. “Els països tenen situacions domèstiques i la idea de l’opinió pública del que s’ha de fer és diferent en cada país”, ha afegit Kallas.
Tanmateix, ha demanat els líders dels 27 “passos concrets” que vagin més enllà de les “paraules” de suport a Kíiv i ha demanat respondre de manera immediata amb un primer paquet d’ajuda en munició per valor de 5.000 milions d’euros. “Com més forta sigui Ucraïna sobre el terreny, més forta serà a la taula de negociació”.
Full de ruta pel rearmament
D’altra banda, els líders dels 27 han abraçat de forma majoritària el full de ruta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anomenat Llibre Blanc de la Defensa, però han demanat “més ambició” per accelerar l’increment de la despesa en defensa.
Així, el primer ministre de Grècia, Kyriakos Mitsotakis, ha dit que “està content” amb el contingut del pla, però ha demanat que els mecanismes de finançament de les inversions vagin “més enllà” dels préstecs proposats per l’executiu pels estats membres, que podrien ascendir fins als 150.000 milions, i ha posat sobre la taula la necessitat de parlar sobre els eurobons per gastar en defensa. “Hem de tenir una discussió més ambiciosa i discutir sobre la necessitat de préstecs conjunts que donin garanties als estats membres”, ha apuntat.
Es tracta d’una idea que també abraça Espanya, però que genera rebuig entre altres estats membres com els Països Baixos, que històricament s’han oposat al deute comú. “Sempre diem, ja ho vam fer fa dues setmanes i ho fem també avui, que el deute sostenible és important. Que la salut financera és important. Ens oposem als bons europeus”, ha subratllat el primer ministre holandès, Dick Schoof.
El primer ministre finlandès també ha rebut “positivament” el Llibre Blanc de Defensa, però ha coincidit en la necessitat que el bloc comunitari “sigui més ambiciós” i ha reclamat construir la defensa europea “en col·laboració amb els Estats Units”. “L’objectiu ha de ser que el pilar de la UE a l’OTAN sigui tan fort com és possible”.
En la mateixa línia, la primera ministra de Letònia ha abraçat el full de ruta de Von der Leyen, però ha reclamat també abordar l’increment de la despesa en defensa “no només des de la perspectiva de quant s’ha de gastar, sinó també des de la idea que és una bona oportunitat per invertir en la indústria i fer que l’economia creixi”. Quant a les relacions transatlàntiques, Silina també ha apostat per la “diplomàcia”. “Els Estats Units necessiten una Europa forta, i a la inversa”, ha sentenciat.
